Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: Propera visita a la Xina de la vicepresidenta del govern

2/4/07 - Amnistia Internacional demana a la vicepresidenta un pronunciament públic a favor dels drets humans durant la seva pròxima visita a la Xina.

amnistia amni, 

Madrid.- Amb motiu de la pròxima visita a la República Popular de la Xina de la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que comença el pròxim dia 5 d'abril, Amnistia Internacional (AI) reclama al govern espanyol que no torni a ignorar la greu situació de drets humans que es viu a la Xina.

 

?Fins avui, el govern espanyol, en els contactes que ha mantingut al més alt nivell amb les autoritats xineses, ha anteposat els seus interessos econòmics a la situació de drets humans allí, un país on es produeixen execucions, tortures i maltractaments, detencions arbitràries, desallotjaments forçats, restriccions a la llibertat d'expressió i altres violacions greus de drets humans. Demanem a la vicepresidenta un compromís exprés que els drets humans seran una prioritat en aquesta nova visita?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

 

Amnistia Internacional ha sol?licitat a la vicepresidenta un pronunciament públic demanant a les autoritats xineses que compleixin els compromisos relatius als drets humans que van contreure l'abril de 2001, quan es va triar Pequín com a seu dels pròxims Jocs Olímpics, compromisos iguals que els que es van assumir quan va resultar triada per al nou Consell de Drets Humans de l'ONU el març de 2006. Aquests compromisos inclouen un avenç notable en la situació de drets humans en el país, cosa que no s'ha produït.

 

 

 

Antecedents de les reunions entre ambdós països

 

En les anteriors reunions bilaterals, com ara la visita del president Zapatero a la Xina el juliol de 2005 o la del president xinès Hi Jantao a Espanya el novembre de 2005, no es van tractar assumptes de drets humans.

 

Durant la visita del president Zapatero a la Xina la prioritat va ser estrènyer els llaços comercials i culturals entre ambdós països i va resultar alarmant l'absència de missatges destinats a promoure el respecte als drets humans. A més, el president Zapatero va advocar sense reserves per l'aixecament de l'embargament d'armes a la Xina, per considerar-lo anacrònic, malgrat les greus violacions de drets humans que es cometen en aquest país.

 

Una altra mostra d'aquesta actitud es va produir durant la visita del president xinès a Espanya. En aquesta ocasió, ambdós governs van signar un Tractat d'Extradició. Amnistia Internacional insisteix al govern espanyol que no es pot extradir cap persona a llocs on pugui sofrir violacions de drets humans; i la Xina és un país on l'aplicació de la pena de mort es caracteritza pel secretisme i la falta de transparència i on es tortura de forma generalitzada.

 

 

 

Preocupacions d'Amnistia Internacional sobre la Xina

 

? El país amb més execucions del món

A la Xina la pena de mort s'imposa per almenys 68 delictes, alguns com són el frau impositiu, la malversació de béns de l'Estat i l?acceptació de suborns. Alguns juristes xinesos han recomanat que es redueixi l'àmbit d'aplicació d'aquesta pena mitjançant mesures com ara l?eliminació per als ?delictes econòmics? però, fins a ara, aquestes postures no s'han tingut en compte.

 

Ai calcula que el 2005 es va executar més de 1.770 persones i se?n van condemnar a mort 3.900. Es creu que les xifres reals són molt més elevades. Al març de 2004, un membre de l'Assemblea Nacional Popular va declarar que la Xina porta a terme 10.000 execucions anuals.

 

Des que es va introduir el 1996 l'ús de la injecció letal com a forma d'execució, es podria estar facilitant l'extracció d'òrgans dels presos executats. El març de 2006 especialistes xinesos en trasplantaments van estimar que els òrgans procedents de presos executats suposen al voltant del 99% del total d'òrgans trasplantats. El trasplantament d'òrgans s'ha convertit en un gran negoci, sobretot des de la privatització del sistema de salut a la Xina, la quals cosa podria ser un incentiu econòmic per mantenir la pena de mort.

 

El juliol de 2006 va entrar en vigor un nou reglament que prohibeix la compravenda d'òrgans i subratlla que l'extracció ha de comptar amb el consentiment escrit del donant. No obstant això alguns experts ja han criticat aquesta nova llei perquè només regula els trasplantaments de donants vius. Amnistia Internacional considera que els presos que esperen de ser executats no estan en condicions mentals de donar un consentiment voluntari, lliure i informat.

 

? Detencions arbitràries, tortures i maltractaments

La utilització de la ?reeducació pel treball? està encara molt estesa a la Xina, malgrat les repetides crides fetes dins i fora del país per demanar-ne l?abolició. Aquesta tècnica de detenció administrativa, sense càrrecs ni judici, s'aplica a centenars de milers de persones que corren perill de sofrir tortura o maltractaments. Segons els informes, les autoritats de Pequín han aprovat l'ús d'aquest sistema amb persones sense llar i delinqüents menors en el seu intent de "netejar" la ciutat abans dels Jocs Olímpics de 2008.

 

Segons informes, l'Assemblea Nacional Popular està examinant la "Llei de Correcció de Conductes Il?legals", per substituir la "reeducació pel treball". Encara no s'ha donat a conèixer l'esborrany d'aquesta llei, que pel que sembla és molt lluny de complir les normes internacionals sobre garanties processals. Amnistia Internacional insta les autoritats a suprimir totalment aquest sistema i a incloure tots els delictes punibles amb privació de llibertat dins el Codi Penal.

 

Des de la prohibició de Falun Gong el juliol de 1999 per ser una "amenaça per a l'estabilitat social i política", desenes de milers de practicants d'aquest moviment espiritual han estat detinguts arbitràriament a la Xina. Les persones acusades de ser dirigents o organitzadors de Falun Gong han estat empresonades, mentre que d?altres han estat ingressades en hospitals psiquiàtrics. No obstant això, la immensa majoria han estat recloses en centres de "reeducació pel treball". Segons informes, molts practicants de Falun Gong han estat torturats o maltractats, especialment els qui es neguen a renunciar a les seves creences.

 

? Absència de garanties judicials

És habitual que es negui el degut procediment legal a persones acusades tant de delictes polítics com de delictes comuns. Persisteixen les restriccions severes a l'accés dels detinguts a advocats i familiars, i els judicis no compleixen les normes internacionals de justícia processal.

 

? Restriccions al treball dels defensors de drets humans

Les autoritats xineses continuen utilitzant disposicions del Codi Penal relatives a ?subversió?, ?secrets d'Estat? i altres delictes contra la seguretat nacional definits de forma imprecisa per processar activistes pacífics i partidaris de la reforma. Advocats, periodistes, activistes en favor dels drets de les persones amb VIH/sida i defensors del dret a l'habitatge són assetjats, detinguts o empresonats per documentar abusos contra els drets humans, fer campanya a favor de la reforma o intentar aconseguir un rescabalament per a les víctimes de violacions de drets humans.

 

? Límits a la llibertat d'expressió

La repressió contra periodistes, diaris i llocs web a la Xina va continuar l'any passat, suscitant seriosos dubtes referent al compliment del compromís de garantir ?completa llibertat als mitjans de comunicació? durant els Jocs Olímpics de Pequín. Centenars de llocs web internacionals continuen bloquejats i milers de llocs web xinesos han estat tancats.

 

El Club de Corresponsals Estrangers de la Xina es va fer ressò de totes aquestes preocupacions en una enquesta que va publicar el 7 d'agost de 2006, en la qual es va assenyalar que la policia havia detingut corresponsals estrangers en almenys 38 ocasions en els últims dos anys, la majoria quan cobrien esdeveniments relacionats amb qüestions socials, com ara protestes sobre el medi ambient, litigis sobre terres i la sort de les víctimes de VIH/sida.

 

? Discriminació de migrants interns

Els migrants interns a la Xina ?entre 150 i 200 milions de ciutadanes i ciutadans xinesos procedents de zones rurals que resideixen i treballen a les ciutats? són víctimes de diverses violacions de drets humans i de discriminació a causa del seu origen social. Se'ls exclou d'una àmplia gamma de serveis, prestacions socials i drets positius de què gaudeixen altres residents urbans, i molts continuen corrent el risc de ser traslladats a la força als seus llocs d'origen. Els seus fills, és a dir uns 20 milions de nens, són discriminats en el seu dret a una educació gratuïta i obligatòria.

 

(02/04/2007)