Madrid.- El govern espanyol margina els drets humans en les seves relacions amb països com Rússia, la Xina, els Estats Units i Colòmbia, prevalent interessos polítics, estratègics i econòmics, i fins i tot, en alguns casos, a més dóna suport polític a accions que poden acabar en vulneracions de drets humans. Aquesta és la principal conclusió de l'informe de política exterior i drets humans del govern espanyol dels anys 2006-2007 ?Fins on arriba el compromís amb els drets humans a l'exterior??, publicat avui per Amnistia Internacional (AI). Com a fet positiu de la política exterior espanyola en els dos últims anys, l'organització valora favorablement el suport de l'executiu a la defensa dels drets humans en el sistema de Nacions Unides, que ha quedat plasmat per exemple, en l'augment de la contribució espanyola a l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, convertint-se en el quart país donant. ?No obstant això, encara que hi ha un suport per part del govern espanyol al sistema internacional de drets humans, amb aquells països en els quals l'executiu té interessos econòmics com la Xina, energètics com amb la Federació Russa, o quan l'interès és millorar les relacions bilaterals com amb els Estats Units, els drets humans en aquest tipus de relacions estan absents?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. Relacions amb països amb greus violacions de drets humans Amnistia Internacional ha analitzat les relacions bilaterals dels dos últims anys del govern espanyol amb alguns països en els quals es produeixen greus violacions de drets humans. * La Xina - En un context en el qual les exportacions espanyoles a la Xina van créixer el 2005 i 2006 més del 40%, i quan el 2005 es va signar l'acord d'associació estratègica integral hispano-xinesa, amb el qual s'han signat convenis com el Tractat d'Extradició amb la Xina, les preocupacions d'Amnistia Internacional són grans. Encara que el govern espanyol es va comprometre a no realitzar extradicions en aquells delictes als quals es pot aplicar pena de mort, preocupa com es pot garantir aquest fet, si les estadístiques de pena de mort no són públiques, i moltes condemnes es dicten en judicis injustos. L'organització no només constata la falta d'accions clares i visibles per part del govern espanyol destinades a promoure els drets humans a la Xina, sinó que de vegades les seves decisions indiquen tot el contrari, com per exemple, el rebuig a una sol?licitud perquè dos defensors de drets humans xinesos poguessin residir a Espanya temporalment i evitessin ser detinguts entre la reunió anual de l'Assemblea Nacional Popular el març de 2007 i l'aniversari de les protestes de Tiananmen el juny. * Rússia - En un context en què durant els últims 5 anys, Rússia ha estat el principal subministrador de petroli cru a Espanya. El 2006, va subministrar el 19?5% del total del cru importat. Els activistes de drets humans i periodistes són pressionats, amenaçats, sotmesos a processos judicials infundats, i en algun cas fins i tot assassinats, com va ocórrer amb Anna Politkóvskaia l'octubre de 2006. Amnistia Internacional denuncia que el govern espanyol no només no engega cap acció per exigir el respecte dels drets humans en aquest país, sinó que a més, a petició del govern rus, el passat mes de setembre, durant una reunió sobre víctimes del terrorisme de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), presidida per Espanya, va negar a l'ONG de drets humans Societat d'Amistat Russo-Txetxena la seva participació en l'esdeveniment, malgrat tractar-se d'una organització internacionalment reconeguda per la seva labor de denúncia de les violacions de drets humans en el conflicte txetxè. * Els Estats Units - Amnistia Internacional va donar la benvinguda a la petició del tancament de Guantánamo per part de la vicepresidenta de govern, quan va destacar que ?...la lluita contra el terrorisme només es pot portar des del respecte escrupolós a l'estat de dret?. Però més de 350 persones encara estan recloses sense judici en aquest centre de detenció, algunes des de fa sis anys. Més de 39 persones segueixen ?desaparegudes? en el marc de la ?guerra contra el terror?, entre elles l'espanyol Setmarian Nasar. I s'ha desvetllat la complicitat i la tolerància de governs europeus amb ?els lliuraments extraordinaris? a través de vols secrets de la CIA, que també van passar per Espanya. I no obstant això, el passat 23 de setembre, els governs dels Estats Units i Espanya van signar un protocol classificat per intercanviar informació sobre la detenció de terroristes ?i sospitosos de participar en activitats terroristes?. * Colòmbia - Es tracta del país del món on més sindicalistes són assassinats. En els últims 20 anys, s'han comès més de 2000 homicidis i almenys 138 ?desaparicions?. El 2002, es va engegar la Ley de Justicia y Paz, una llei que està permetent la suposada desmobilització de més de 30.000 membres de grups militars, sense que responguin davant la justícia per les violacions de drets humans. Només 2.600 paramilitars del total tindrien dret a que se'ls apliqui aquesta llei. La resta s'està beneficiant d'una amnistia de facto. Amnistia Internacional ha trobat i denunciat indicis clars que aquests paramilitars continuen cometent violacions de drets humans. Malgrat això, el govern espanyol, no només no condemna aquesta llei que fomenta la impunitat, sinó que continua defensant-la davant la Unió Europea, i a les cimeres iberoamericanes. I el Pla Nacional de Drets Humans? A punt d'acabar la legislatura, i malgrat tractar-se d'una promesa electoral, Amnistia Internacional manifesta la seva decepció per l'absència d'un Pla Nacional de Drets Humans que doni resposta als reptes d'Espanya en política interior i exterior. ?Si no hi ha un canvi radical en aquest sentit, aquesta omissió pot ser un dels majors incompliments del govern en matèria de drets humans. És alarmant que s'hagin impulsat plans d'actuació en nombrosos sectors de la política exterior i la cooperació, però no en drets humans. L'absència d'un pla, impedeix l'avaluació de l'impacte real de la política exterior espanyola sobre els drets humans, si aquesta té efectes concrets o es basa en una mera declaració d'intencions?, assegura Esteban Beltrán. Aspectes positius de la política exterior Amnistia Internacional valora positivament diverses accions del govern espanyol en l'àmbit multilateral, com són l'augment de la contribució a l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, o la seva ferma posició a favor d'abolir la pena de mort, donant suport en l'Assemblea General de Nacions Units a una moratòria mundial per establir la fi de les execucions. Igualment, Amnistia Internacional valora positivament que el govern espanyol doni suport el sistema de protecció dels drets humans en el sistema de Nacions Unides, amb accions com són la signatura de la Convenció de Desaparicions Forçades, la ratificació del Protocol Facultatiu a la Convenció contra la Tortura, i el suport a la resolució de Nacions Unides per impulsar un Tractat Internacional per al Control del Comerç d'Armes. Recomanacions d'Amnistia Internacional En l'informe presentat avui, Amnistia Internacional proposa al govern 44 mesures a tenir en compte en la política exterior, les més urgents i necessàries són: * Que el govern present un esborrany del Pla Nacional de Drets Humans als organismes de la societat civil abans que s?acabi la legislatura, en el qual s'incloguin les metes de la política exterior i interior en matèria de drets humans. * Que tots els acords bilaterals amb països amb greus violacions de drets humans, incloguin clàusules de drets humans i mecanismes d'avaluació periòdics que permetin verificar millores objectives de la situació dels mateixos. Disposeu de l?informe complet (en castellà) a: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/INFORME_PE_061107.pdf. (06/11/2007)