Madrid.- Amb motiu de la visita que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, realitza a partir de demà a la Federació Russa, Amnistia Internacional (AI) li demana que traslladi a l'opinió pública i a les autoritats russes un missatge clar de suport al treball que les organitzacions de drets humans realitzen en aquest país, i que sol?liciti al president rus, Vladimir Putin, una reforma de l'actual llei d'ONG que imposa serioses restriccions a la llibertat d'expressió i associació. Amnistia Internacional tem que el vet de la Presidència Espanyola de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a la participació de la Societat d'Amistat Russo-Txetxena a la reunió de l?OSCE del passat 13 i 14 de setembre indiqui la renúncia del govern espanyol a tractar amb la prioritat necessària assumptes de drets humans en les seves relacions bilaterals amb Rússia. Amnistia Internacional ha traslladat tant al president Rodríguez Zapatero com al ministre d'afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, el seu rebuig més enèrgic a aquesta decisió, motivada per l'amenaça d'abandonar la reunió d'un membre de la Federació Russa que va qualificar la Societat d'Amistat Russo-Txetxena d'extremista per publicar declaracions de terroristes coneguts internacionalment. Amb aquesta decisió de la presidència espanyola, l?OSCE no va respectar les seves pròpies normes de protecció de la llibertat d'expressió, que només impedeixen la participació en aquestes reunions públiques a persones o organitzacions que recorren a la violència o aproven públicament el terrorisme en cas de violència. AI, que segueix el cas de la Societat d'Amistat Russo-Txetxena des de fa anys, sosté que el que ha fet aquesta organització quan ha publicat articles de líders separatistes txetxens ha estat exercir el seu dret a la llibertat d'expressió. La Societat d'Amistat Russo-Txetxena, reconeguda internacionalment pel seu legítim treball en defensa dels drets humans a Txetxènia, ha estat objecte d?assetjament i persecució per part de les autoritats russes de forma reiterada. L'octubre de l'any passat un tribunal rus va decretar el tancament de l'associació, en gran part, basant-se en les noves lleis sobre extremisme i sobre les Organitzacions No Governamentals (ONG). Després de la seva clausura, l'associació es va registrar a Finlàndia. No obstant això, Amnistia Internacional ha tingut coneixement de posteriors actes d?assetjament contra els seus membres i contra representants de la Fundació de Suport a la Tolerància de Nizhnii Novgotod dirigida per exmembres de la Societat d'Amistat Russo-Txetxena que s?acaba de crear. Un altre exemple que demostra que no s'està donant prioritat als drets humans en les relacions amb Rússia ha estat la negativa mantinguda pel govern espanyol a donar suport el cas d'una família d'un defensor de drets humans txetxè assassinat el 2004, tal com Amnistia Internacional va recomanar ja fa un any. Els qui gosen demanar justícia i denuncien les violacions de drets humans comeses en el conflicte de Txetxènia corren un perill seriós. De fet, una sentència del passat 21 de juny del Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'Estat rus per l'assassinat d'una reconeguda líder pacifista, Zura Bitieva i tres familiars seus el 2003. Zura Bitieva havia elevat una petició al Tribunal Europeu a principis de 2000 després d'haver estat reclosa en un centre no oficial de detenció de Txernokozovo, Txetxènia. Posteriorment, el 21 de maig de 2003, uns desconeguts armats i amb vestit de camuflatge, la van matar a casa seva, junt amb tres membres de la seva família. Altres preocupacions d'Amnistia Internacional Altres violacions de drets humans que es produeixen a la Federació Russa i que Amnistia Internacional ha traslladat al president Zapatero amb motiu de la seva visita són: l'existència de desaparicions forçades i la falta d'investigació pel que fa a ales que passen a Txetxènia, l'ús generalitzat de la tortura en el sistema judicial rus, els atacs racistes, les ja esmentats retallades contra la llibertat d'expressió i les amenaces i assetjament contra els defensors de drets humans, la preocupant situació de les minories sexuals i els reiterats casos de violència contra les dones. La situació del Caucas nord Amnistia Internacional continua rebent informes sobre violacions i abusos contra els drets humans comesos a Txetxènia i a d?altres zones del Caucas Nord, confirmant-se els temors sobre el risc d'extensió del conflicte. Continuen les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades i els segrests, les detencions arbitràries i els casos de tortura en centres de detenció oficials i no oficials en la pròpia Txetxènia, Ingúixia, el Daguestan i Ossètia del Nord. Es perllonga el conflicte malgrat l?obstinació oficial en presentar-lo com a acabat, amb combats, entre operacions de forces federals i la policia i les forces de seguretat txetxenes, i atacs dels grups armats d'oposició. La presència de nombroses forces paramilitars, les seves actuacions arbitràries i la impunitat amb què actuen, fa que sigui molt difícil determinar la identitat dels responsables de greus violacions de drets humans. Segons les estimacions, existeixen 180.000 desplaçats interns a Txetxènia. D'ells, 37.000 viuen en centres d'allotjament temporal, pel que sembla, en condicions bastant difícils. Desaparicions forçades Amnistia Internacional també segueix de prop les investigacions sobre desenes de denúncies de desaparició forçada a Txetxènia. Encara que s'ha registrat una disminució en el nombre d'aquestes i dels segrests durant els últims mesos, s'han documentat 30 nous casos fins a final de maig de 2007. En la carta al president Zapatero es recullen els casos sobre els quals AI està treballant com el de Timur Soltakhanov, Aslam Akhmadov, Ali Khadaev, Aminat Gugaeva, Kurbika Zinabdieva i Zelimkhan Murdalov. A pesar dels esforços de les famílies per saber la veritat i que es faci justícia, tots continuen ?desapareguts?. Atacs a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació Amnistia Internacional continua documentant casos de periodistes que pateixen intimidacions i atacs, o són sotmesos a processos judicials sense fonament. El cas d'Anna Politovskaia, periodista i defensora de drets humans, tirotejada el 7 d'octubre de 2006 al bloc de pisos on vivia a Moscou va posar en relleu la problemàtica. Tot apunta que la periodista va ser assassinada per la seva labor periodística. Una vigília celebrada en memòria seva el 16 d'octubre a Nazran, Ingúixia, va ser dispersada violentament per la policia. Almenys 5 defensors de drets humans van ser detinguts i es va multar l'organitzador de la vigília. Més d'un any després de l'aprovació de la llei sobre ONG, la seva aplicació revela que és urgent modificar-la. Amnistia Internacional ha demanat reiteradament a les autoritats russes que reformin la llei, ja que posa límits a la llibertat d'expressió i de reunió. Durant una reunió que va mantenir el juliol de 2006 amb els presidents de destacades ONG, inclosa la secretària general d'Amnistia Internacional, Irene Khan, el president rus, Vladimir Putin, va prometre revisar l'aplicació de la llei. Tortura, maltractaments i judicis injustos La tortura sota custòdia policial és una pràctica generalitzada en el país. Els funcionaris de policia, en el seu afany d'obtenir "confessions", eludeixen les salvaguardes contra la tortura, com són l?obligació de notificar la detenció als familiars o el dret a rebre assistència jurídica i el dret a un reconeixement mèdic realitzat per un professional que triï el detingut. La fiscalia no garanteix la investigació eficaç de les denúncies de tortura ni la reparació dels actes de tortura. No existeix un mecanisme eficaç, independent i d'aplicació en tot l'àmbit nacional perquè es puguin fer visites sense previ avís als llocs de detenció. Hi ha presos que compleixen condemnes després de judicis que violen les normes internacionals de justícia processal i en els quals, segons els seus advocats, el processament obeeix a motivacions polítiques. Devolucions forçades Des de l'esfondrament de la Unió Soviètica, la cooperació entre dos dels seus antics membres, Rússia i l? Uzbekistan, cada vegada ha estat més marcada per les preocupacions sobre la seguretat a la regió i la "guerra contra el terror". Amnistia Internacional ha documentat nombrosos casos de persones que han estat retornades a l?Uzbekistan des de Rússia per la seva presumpta pertinença a grups islàmics proscrits. Aquestes persones s?han mantingut detingudes en règim d'incomunicació, han estat torturades i maltractades, han estat declarades culpables després de judicis sense les degudes garanties i de vegades han estat condemnades a llargues penes de presó o a la pena de mort. Racisme i Xenofòbia A Rússia es produeixen atacs racistes violents amb regularitat. Es donen sobretot a les grans ciutats, on resideix la major part dels estrangers i representants de minories ètniques. Segons el Centre d'Informació i Anàlisi SOVA, ONG russa que vigila la violència racista, en el període entre l?1 de gener i el 31 de juliol de 2007, s'han produït almenys 310 atacs racistes, amb 37 víctimes mortals. Han augmentat els atacs contra persones d'origen no eslau, o contra les que no tenen els trets ?típicament russos?. Així, persones originàries d'Armènia, l?Azerbaidjan, l?Uzbekistan, el Tadjikistan i Geòrgia, a més de ciutadans russos membres de diferents grups ètnics del Caucas Septentrional, van ser víctimes d'atacs racistes. Les autoritats no faciliten protecció ni van investigar amb eficàcia nombrosos atacs de motivació racial, inclosos assassinats i no hi ha cap programa global per combatre les ideologies racistes i xenòfobes. Atacs contra minories sexuals Lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere sovint són objecte d'atacs violents quan es troben en clubs per a persones de la seva orientació sexual. La policia rep crítiques per no facilitar protecció suficient. La Marxa de l'Orgull Gai ha estat en els dos últims anys escenari de greus atacs a les llibertats d'expressió i manifestació. El maig de 2007, un grup d'activistes russos i estrangers, incloent-hi parlamentaris de diversos països europeus, van intentar lliurar una petició a l'alcalde de Moscou, Yuri Luzhkov, demanant-li respecte i protecció als drets de les minories sexuals. Aquest grup va ser atacat per persones contràries a aquests drets, que els van apallissar i els van llançar ous i tomàquets. La policia va detenir alguns dels atacants, però també diversos activistes pels drets dels homosexuals, incloent un parlamentari alemany i un parlamentari europeu de nacionalitat italiana. Violència contra les dones A pesar que segons xifres oficials 14.000 dones van morir a la Federació com a conseqüència de la violència domèstica el 1999, les autoritats russes no han dissenyat cap pla per plantar cara de manera efectiva a aquest problema. La legislació russa no inclou cap mesura específica destinada a combatre la violència contra les dones en l'àmbit familiar, i el suport estatal als centres de crisi i les línies directes d'assistència telefònica és totalment inadequat: una plaça per cada nou milions de dones, segons xifres d'ONG de dones de la Federació. Una de les poques cases refugi per a dones finançades per l'Estat a la Federació Russa, a Petrozavodsk, República de Carèlia, es va tancar el 2006. L'estat no veu el problema ni com una prioritat ni com un fet en què s?hagi d?immiscir, malgrat preocupacions expressades per organismes internacionals i ONG's com Amnistia Internacional. (27/09/2007)