Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: No hi ha dret!

16/11/06 - Si no es modifica el Projecte de llei per les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, caminem cap a una "llei de punt final" que suposaria una amnistia general encoberta sobre crims contra el dret internacional.

amnistia amni, 

Madrid.- Davant el pròxim debat parlamentari del Projecte de llei de ?drets de les víctimes de la guerra civil i del franquisme?, Amnistia Internacional afirma que si no es modifica aquest Projecte de llei, caminem cap a una ?llei de punt final?. Això significa una amnistia general encoberta sobre crims contra el dret internacional, tals com tortures, execucions extrajudicials, atacs contra la població civil o persecució per motius polítics, religiosos i racials.

 

L'organització presenta un nou informe titulat ?Víctimes de la guerra civil i el franquisme: No hi ha dret?, on assegura que 70 anys després del començament de la guerra civil, l'Estat donaria un pas enrere i perdria una oportunitat històrica per a oferir veritat, justícia i reparació a milers de víctimes, si no canvia aquest Projecte de Llei.

 

L'Estat espanyol no assumeix cap responsabilitat pels crims atroços que es van cometre durant la guerra civil i el franquisme. Aquest Projecte de llei no esmenta les normes internacionals de drets humans, ni cap altra norma de Dret Internacional que Espanya ha de complir i fer complir.

 

?Ens preguntem com és possible que el Govern espanyol es disposi a fer una política exterior compromesa amb els drets humans, si no és capaç de fer-lo a nivell interior. Això és un despropòsit? , assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

 

L'organització mostra la seva preocupació perquè el Govern espanyol intenti passar pàgina sobre abusos i crims passats, ignorant normes internacionals relatives al dret a la veritat i el deure de recordar, i al dret de les víctimes a interposar recursos i obtenir reparacions.

 

?Sembla que no existissin els drets humans abans que s'aprovés la Constitució espanyola de 1978, el que constitueix un greu error i una greu ofensa a la dignitat de les víctimes i de les seves famílies. Aquest Projecte de Llei ha d'eliminar alguns dels seus articles i ha de canviar en molts aspectes. Si no, ha de ser retirat. És insostenible en les actuals condicions.?, continua Beltrán.

 

Amnistia encoberta:

 

Per a evitar que el Projecte de llei suposi una amnistia general encoberta, si s'aprova, l'organització demana als representants davant les Corts Generals que eliminin els mecanismes d'impunitat inclosos en el Projecte de llei presentat pel govern. Per això sol·licita:

 

? Que s'inclogui tota la informació rellevant sobre els crims del passat i no es substitueixi en cap cas el dret de les víctimes a obtenir justícia.

 

? Que no s'eliminin els noms dels presumptes autors de crims comesos durant la guerra civil i el règim franquista i que tots els ciutadans puguin accedir als arxius i obtenir informació dels documents que els hi concerneixin o envers els que demostrin tenir un interès legítim.

 

?Sense veritat no pot haver justícia, i sense justícia no hi ha reparació. Si no es modifica aquest Projecte de Llei, l'Estat seguirà en deute amb les víctimes oblidades de la guerra civil i del franquisme?, afirma Beltrán.

 

Els obstacles a la veritat i a la justícia, així com l'omissió de garanties perquè les víctimes comptin amb recursos eficaços i obtinguin reparacions, recollits en aquest Projecte de Llei, situen al Govern espanyol per darrere de les tendències mundials pel que fa als drets de les víctimes de greus violacions de drets humans i del dret internacional.

 

?Aquest Projecte de Llei, si continua com està, pot suposar un perillós antecedent d'impunitat enfront d'altres abusos contra els drets humans que puguin cometre's en el futur o que s'hagin comès en el passat? , conclou Beltrán.

 

Veritat oculta i privatitzada, sense justícia i reparació escassa:

 

Segons el dret internacional, l'Estat és responsable d'investigar els greus abusos contra els drets humans, dur davant la justícia als seus autors i d'assegurar que les víctimes disposen de recursos eficaços i obtenen reparacions.

 

Aquest Projecte de llei no esclareix la veritat sobre crims que van respondre a una estratègia repressiva sistemàtica i a gran escala, que va utilitzar els recursos de l'Estat per a portar a terme violacions als drets humans, que va legislar per a reprimir, va denegar recursos per a la protecció judicial a les víctimes, i que va utilitzar el sistema judicial per a perseguir als opositors, col·locant a la societat en una situació de greu indefensió i creant una atmosfera de terror i control.

 

Es privatitza el dret a la veritat de les víctimes, obviant la responsabilitat que té l'Estat en la investigació de greus crims. El fet que hagin de ser les víctimes i els seus familiars qui hagin de localitzar les fosses i les restes de persones desaparegudes reflecteix menyspreu a la dignitat de les víctimes i confirma la seva indefensió davant l'Estat espanyol.

 

Al Projecte de llei, s'aprofundeix en el tracte discriminatori de les víctimes i s'inclouen garanties per assegurar que els noms de les persones presumptament implicades en abusos contra els drets humans no seran revelats.

 

A més, el Projecte de llei exclou oferir justícia material i individualitzada; oblida aquest dret de les víctimes i renúncia a desenvolupar cap mecanisme que ho garanteixi.

 

Pel que respecta a la reparació, tot i que s'han recollit algunes mesures de reconeixement moral i econòmic, aquestes són insuficients. Es confirma la tendència dels últims 30 anys cap a una reparació econòmica parcial i sense connexió amb els greus abusos contra els drets humans i el dret internacional humanitari comesos. Així es demostra la falta de voluntat política del Govern per a complir amb la seva obligació constitucional i internacional de garantir els drets de les víctimes.

 

Durant els gairebé dos anys que han durat els treballs de la Comissió Interministerial encarregada d'elaborar aquest Projecte de llei, el Govern espanyol hauria d'haver donat passos significatius per a rescabalar a les víctimes de la guerra civil i el franquisme, com ara la signatura i ratificació del Conveni per a la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i Lesa Humanitat, o l'anul·lació de les condemnes a mort dictades després de judicis injustos. Però això no ha passat.

Recomanacions d'Amnistia Internacional:

 

Aquestes són algunes de les recomanacions que l'organització fa als representants davant les Corts Generals perquè les tinguin en compte durant la tramitació del Projecte de llei.

 

? Crear un òrgan oficial temporal que contribueixi a l'esclariment de la veritat sense substituir el dret de les víctimes a la justícia.

 

? Garantir l'accés de les víctimes a justícia material i individualitzada, esmentant expressament la imprescriptibilitat dels crims de guerra i de lesa humanitat.

 

? Instaurar una Fiscalia especialitzada en les violacions de drets humans amb la dotació de recursos apropiats i amb un Protocol d'exhumacions per a la recerca, la localització i la identificació de les restes mortals de les víctimes de desaparició forçada i execució extrajudicial.

 

? Engegar mesures expresses en relació amb les víctimes d'abusos per raons polítiques, religioses, racials o per orientació sexual; i mesures per a abordar l'impacte de la guerra civil i el règim franquista sobre les dones.

 

? Introduir un procediment idoni que pugui revisar i eventualment anul·lar les sentències condemnatòries a penes majors dictades durant la guerra civil i el règim franquista.

Informació Addicional:

 

Amnistia Internacional participa activament fa dos anys en el debat públic sobre els drets de les víctimes de la guerra civil i del franquisme com ho demostren la publicació dels dos informes sobre el tema. El primer d'ells, el passat 18 de juliol de 2005 ?Espanya: Posar fi al silenci i a la injustícia. El deute pendent amb les víctimes de la guerra civil i el règim franquista?. I el segon, el 30 de març de 2006: ?Víctimes de la guerra civil i el règim franquista: el desastre dels arxius i la privatització de la veritat?. Les seves reflexions, conclusions i recomanacions segueixen a la disposició de l'Estat i de la societat civil.

 

(16/11/2006)