Un any després de la plena entrada en vigor de la llei orgànica de mesures de protecció integral davant la violència de gènere (des d'ara llei integral), Amnistia Internacional ha detectat almenys 24 obstacles amb què es troben les dones víctimes de violència de gènere per defensar els seus drets. Obstacles que reflecteixen: la falta de mesures eficaces per a la detecció precoç de la violència de gènere en l'àmbit sanitari; les dificultats d'accés a recursos de qualitat del conjunt de les víctimes; l'absència de formació obligatòria per al conjunt dels professionals que estan en contacte amb les víctimes de violència; i l'escàs impacte dels jutjats especialitzats en l'eliminació dels obstacles que es trobaven les dones amb anterioritat a la llei. En un nou informe titulat, Espanya: Més drets, els mateixos obstacles, Amnistia Internacional a través del testimoniatge de dones víctimes de violència de gènere, de professionals i de representants d'organitzacions que treballen amb aquestes dones de vuit Comunitats Autònomes, analitza els canvis en la resposta de l'estat a la violència de gènere des de l'entrada en vigor de la llei, en un any en el qual es recullen les pitjors xifres de dones assassinades des de 1999: a 31 de maig de 2006, 32 dones han mort a mans de les seves parelles o ex-parelles. Amnistia Internacional valora positivament la llei integral com un pas important per a la millora de la protecció dels drets de les dones davant la violència de gènere que ha impulsat a les Comunitats Autònomes a establir legislació en aquest àmbit i ha engegat institucions com la Delegació Especial del Govern sobre Violència contra les Dones, els jutjats especialitzats i la Fiscalia contra la Violència sobre la Dona. Però un any després, l'organització mostra la seva preocupació per l'absència d'un enfocament de drets humans en el desenvolupament de les mesures de la llei integral. ?Les dones continuen rebent diferent atenció segons la Comunitat Autònoma en què visquin, i hi ha col?lectius de dones que segueixen sent discriminats en l'accés a l'assistència, la protecció o la justícia?, manifesta Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Cada any són més les dones que denuncien: el 2005 van ser 73.109, de les quals 47.616 van obtenir ?ordre de protecció?. Malgrat això, en el 22,7 % dels casos aquesta ordre va ser denegada, de vegades sense fonamentar la raó i existint a més una diferència notable en el percentatge de denegacions entre unes comunitats i d?altres; des de l?11% de Navarra fins al 32% d'Astúries. ?A Amnistia Internacional li preocupa que amb la llei integral i el seu desenvolupament, l'?ordre de protecció? s'hagi convertit en requisit per accedir a recursos bàsics com les ajudes econòmiques, les ajudes a l'habitatge, o fins i tot, depenent dels territoris, l'ajuda psicològica, contravenint les recomanacions del Consell d'Europa?, assenyala Beltrán. L'informe destaca especialment la situació de les dones estrangeres víctimes de violència de gènere en situació irregular. Algunes mesures adoptades per l'executiu, com la Instrucció 14/2005 sobre actuació a dependències policials en relació amb dones estrangeres víctimes de violència domèstica o de gènere en situació administrativa irregular, han agreujat la situació d'aquest col?lectiu enfront de la violència: quan aquestes dones denuncien corren el risc d'acabar amb una ordre d'expulsió si no aconsegueixen una ordre de protecció i una sentència que condemni el seu agressor. Detecció precoç i assistència sanitària. A pesar dels compromisos adquirits amb la llei integral, la violència contra les dones no sembla ser un problema prioritari en l'àmbit sanitari: no està inclosa en els indicadors de salut de la població ni en l'actual esborrany d'estratègia de salut mental. Sectors clau, com els serveis d'urgència d'hospitals, els d'atenció primària, o els de salut mental continuen sense estar preparats per a la detecció precoç de la violència: la formació per al personal és voluntària i fora de l'horari laboral, i el pressupost de la memòria econòmica de la llei integral per a formació arribarà a formar menys d'un 10% del personal sanitari. Mesures d'assistència integral suficients i de qualitat. Amnistia Internacional constata que les mesures i recursos d'assistència a les víctimes continuen sent insuficients, i desigualment repartits. Encara no existeix un centre de suport integral a totes les Comunitats Autònomes, tal com preveia a curt termini la memòria econòmica de la llei integral i se segueixen utilitzant pensions i hostals per allotjar les dones en situació d'emergència. Les dones immigrants en situació irregular estan excloses de les ajudes previstes a la llei integral ?sis mensualitats de 383,28 euros, per a les dones víctimes amb ?ordre de protecció?, sempre que siguin demandants d'ocupació i tinguin una renda inferior al 75% del salari mínim interprofessional?, una situació que també ha denunciat el Consell Econòmic i Social, demanant que sigui resolta. Resposta policial i assistència lletrada en la denúncia. Malgrat la creació d'unitats especialitzades dintre de les forces i cossos de seguretat de l'estat per a l'atenció a les víctimes de violència de gènere, en tot cas insuficients, fora del conjunt d'aquests professionals no existeixen programes de formació específica. Malgrat que la llei integral estableix l'accés a la justícia gratuïta ?des que la dona ho requereixi?, en Col?legis d'Advocats com els de Madrid, Vitòria i tota Andalusia no existeix un servei d'atenció a víctimes a comissaria, per la qual cosa les dones no compten amb assistència lletrada en interposar la denúncia. Obtenció de justícia. A pocs mesos de la posada en marxa dels jutjats de violència sobre la dona la sobrecàrrega de treball és un dels principals obstacles, unit a la deficitària formació per al personal dels òrgans judicials especialitzats. A Amnistia Internacional li preocupa que els jutjats especialitzats només abordin la punta de l'iceberg de la violència (les lesions puntuals, com passa en el 77,4% dels casos), sense abordar l'historial previ de violència. Encara que les Audiències Provincials han estat especialitzades no ocorre el mateix amb els jutjats penals; no obstant això, el 2005, de les 18.152 causes relacionades amb violència de gènere, la immensa majoria, 17.911, van ser enjudiciades per jutjats penals. Continua havent-hi províncies, com Àlaba, València, Ciudad Real o Madrid, que no compten amb una unitat de valoració forense per valorar les lesions de les víctimes. Reparació a les víctimes. Les víctimes de violència de gènere segueixen sense comptar amb una via àgil per accedir a una reparació justa i adequada, una llacuna de la llei integral que ja va posar de manifest Amnistia Internacional durant la seva tramitació. Indicadors per al compliment de la llei integral En aquest informe, Amnistia Internacional dirigeix a l'executiu espanyol, als governs autonòmics, a la Fiscalia contra la Violència sobre la Dona i al Consell del Poder Judicial un conjunt de 40 recomanacions, i proposa 18 indicadors mínims per valorar, al final de la present legislatura, l'adequació de la resposta institucional a la violència de gènere, entre ells: ? S'ha elaborat un programa sanitari estatal integral que estableix estàndards mínims per a una formació de qualitat al conjunt dels i les professionals sanitaris orientats a garantir una resposta homogènia i de qualitat a totes les Comunitats Autònomes. ? S'han complert les previsions a curt termini establertes a la memòria econòmica de la llei integral, per la quals cosa existeix almenys un centre de suport integral a cada Comunitat Autònoma i cap víctima de violència de gènere que requereixi un allotjament d'emergència és allotjada en hostals o albergs. ? A totes les províncies els col?legis d'advocats disposen d'un torn de guàrdia, amb recursos suficients, per assistir les dones en el moment de la interposició de la denúncia i continuar amb la seva defensa durant tot el procés. ? La Instrucció 14/2005 de la Secretaria d'Estat de Seguretat ha estat retirada i s'ha substituït per indicacions clares per evitar qualsevol tracte discriminatori a les dones immigrants indocumentades quan interposen denúncies per violència de gènere. ? Tots els Instituts de Medicina Legal compten amb una unitat de valoració forense amb mitjans suficients per realitzar el seu treball. CASOS DE DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA Espanya: Més drets, els mateixos obstacles ? Falta de detecció de la violència i d'assistència a les dones en l'àmbit sanitari: Marta (nom fictici) A la Marta els tretze anys d'agressions físiques del seu marit, que la colpejava especialment als pits, li han produït una infecció a les glàndules mamàries. Des de 2002 ha d'assistir una vegada al mes per drenar el líquid produït per la infecció, i cada sis mesos ha d'anar a fer-se una mamografia. Durant els primers anys, per por, ella afirmava que els cops eren produïts per accident, i mai cap professional va aprofundir en el que segons la Marta ?tots sospitaven?. Ara viu en una altra comunitat autònoma i el seu metge d'atenció primària sí que sap l'origen de la seva lesió, però tampoc ha rebut d'ell cap assistència, assessorament o derivació específica. María (nom fictici) Els deu anys de violència física, psicològica i sexual, anul?lació personal i control, que la María ha sofert per part del seu marit li van produir constants crisis d'ansietat i un intent de suïcidi. Com a conseqüència de l'estat d'ansietat gairebé permanent en què es trobava, el 2004 va començar a sofrir crisis epilèptiques per la quals cosa va ser internada a la unitat de psiquiatria d'un hospital. Durant tots els anys que la María ha acudit a consultes psiquiàtriques i psicològiques cap professional es va oferir a donar-li suport en la ruptura de la relació violenta, ni en la denúncia de les agressions que sofria. El 2005, després d'una de les últimes agressions i amb el suport de la seva família, la María va decidir separar-se emportant-se els seus dos fills menors. A pesar que va acudir en dues ocasions a l'oficina d'informació de l?Instituto Andaluz de la Mujer, mai es va atrevir a denunciar per por de la reacció del seu marit i per vergonya. El seu marit sempre l?havia amenaçat amb el fet que, si el deixava, utilitzaria la informació sobre els seus ingressos psiquiàtrics i demanaria la custòdia dels fills comuns. L?abril de 2006, després d'una demanda al jutjat de família, un jutge va concedir la guarda i custòdia dels fills comuns al marit de la María, que té problemes d'alcoholisme i ha estat sancionat amb diverses retirades del permís de conduir per accidents deguts al consum d'alcohol. En el moment de ser entrevistada per Amnistia Internacional, la María es trobava en una situació de desesperació, que l?havia dut a denunciar els deu anys d'agressions, que els psicòlegs i psiquiatres coneixien. ? Falta de recursos d'assistència accessibles i adequats a les necessitats de les dones: Núria (nom fictici) La Núria va fugir de Barcelona, on convivia amb el seu marit, que l?agredia físicament i psicològicament, i va voler trobar protecció, refugi i suport adequat a les seves necessitats a una casa d'acollida a Ciudad Real. Quan la Núria va arribar a Ciudad Real ja havia tractat de trencar la relació amb el seu agressor en altres ocasions (es va allotjar durant un temps en un centre d'acollida de Barcelona), però va acabar tornant amb ell. El desembre de 2005, després d'una agressió, va agafar un tren amb els seus tres fills menors i es va presentar a la Policia Nacional de Ciudad Real, on va interposar denúncia i va demanar allotjar-se en un centre d'acollida. La Núria i els seus fills es van adaptar bé a la casa d'acollida, però després d'una setmana d'estada va ser informada per les responsables de l'Instituto de la Mujer de Castilla-la Mancha que no podia quedar-se allí per no ser resident en aquella comunitat i no haver estat derivada de cap institució pública. Havia de tornar a Barcelona. Aquesta decisió va afectar profundament la Núria, que va escriure una carta a la directora de l'Instituto de la Mujer sol?licitant permís per romandre a la casa d'acollida amb els seus fills. La carta de la Núria no va rebre resposta, però als pocs dies va rebre una trucada telefònica en què se li comunicava la denegació de la seva sol?licitud. També se l?advertia que aquella mateixa setmana la Junta de Castilla-la Mancha els pagaria a ella i als seus tres fills el bitllet de tren a Barcelona i un hostal. Després d'almenys dues nits a l'hostal, els serveis socials de la seva zona valorarien el seu possible ingrés en un centre d'acollida de Barcelona. La treballadora del Centro de la Mujer de Ciudad Real que va documentar aquest cas no va saber més sobre el parador de la Núria, però temia que hagués tornat amb el seu agressor com ja havia fet en d?altres ocasions. Malika (nom fictici) La Malika és una dona marroquina que resideix a Espanya des de fa 16 anys. Durant dos anys va viure sotmesa a brutals agressions, tortura i violacions per part del seu marit. La Malika acudia a un centre de dia per a dones magrebines de la Comunitat de Madrid, però en la quarta entrevista amb la seva educadora, no va poder seguir parlant de la violència soferta. A la vista del greu estat psicològic de la Malika, el desembre de 2005, des del centre de dia es va decidir la seva derivació urgent a la Unidad Psicosocial (UPS), un recurs específic per a dones víctimes de la violència de gènere amb estrès posttraumàtic que durant aproximadament cinc anys ha funcionat a la Comunitat de Madrid. No obstant això, en el moment del seu ingrés es va produir un canvi en l'entitat que gestiona la UPS, i això va implicar el tancament del centre des de desembre de 2005 fins al juny de 2006. El tancament temporal del recurs ha deixat sense tractament 200 dones amb estrès posttraumàtic durant sis mesos i ha impedit l'ingrés durant aquest període a aquelles dones que, com la Malika, necessiten ser tractades. Els historials van quedar-se a la Dirección General de la Mujer. Una educadora que treballava per a un centre relacionat amb la UPS va relatar a Amnistia Internacional: ?Estic espantada amb el que veig, les dones abandonades per l'administració pública... Què passa amb aquestes dones? On són? Ningú s'ha posat en contacte amb elles. No se'ls ha garantit un servei paral?lel d'atenció fins a la posada en marxa del nou centre.? ? Dificultats per obtenir una resposta policial adequada i immediata: Marta (nom fictici) La Marta, víctima de brutals agressions per part del seu marit que li han deixat seqüeles en forma d?una infecció crònica a les glàndules mamàries, va estar-se en una casa d'acollida i va fugir a Huelva des de Canàries, tractant de posar-se fora de perill de les amenaces i pressions del seu marit. El dia 17 d'abril de 2006 el va trobar a la porta de casa seva en actitud amenaçadora, i atemorida se?n va anar a denunciar-lo. Per raons d'intimitat i de major especialització, no va voler presentar la denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil del seu municipi i va preferir fer-ho a la ciutat de Huelva, on també va decidir sol?licitar una ordre de protecció. Aquell mateix dia la Marta va demanar el dia lliure a la feina i va anar primer que res al SAF (Servicio de atención a la familia) de la Policia Nacional de Huelva, on la van informar que no podien rebre la seva denúncia perquè en residir en un municipi de la província la competència era de la Guàrdia Civil. El mateix matí, va anar a la Comandància de la Guàrdia Civil de Huelva, on va ser atesa a la porta de l'edifici per un agent que, en l'explicar-li que venia a posar una denúncia contra el seu marit, li va dir que tornés a la tarda, ja que no hi havia cap dels integrants del Equipo especializado de mujer y menor (EMUME) i la resta d'agents no rebrien la denúncia. La Marta va tornar aquell mateix dia a la tarda per intentar interposar la denúncia, però un altre dels agents que vigilaven l'entrada de l'edifici, li va dir que per absència d'agents especialitzats tampoc podria interposar la denúncia i la va emplaçar a tornar l'endemà. L'endemà, la Marta va tornar a les mateixes dependències a interposar la denúncia, i la resposta va ser la mateixa: no hi havia cap efectiu de l?EMUME, ja que eren pocs els efectius per a tota la província (dues o tres agents) i els havia sorgit una emergència. Els agents li van indicar que o bé tornés a la tarda o que interposés la denúncia al seu municipi de residència. A la fi, després d'insistir, se li va respondre que podria posar la denúncia, però que no li podien assegurar que l?EMUME fes un seguiment posterior de la mateixa. Quan la Marta va voler saber el procediment a seguir llavors, el responsable de la Comandància va respondre textualment ?jo ja decidiré què en faig d?aquesta denúncia?. Finalment, Marta va tornar al SAF de la Policia Nacional, on va ser atesa per una agent que, seguint el protocol d'actuació, va rebre la denúncia i la sol?licitud de l'ordre de protecció i va informar la Marta dels seus drets. L?endemà, a la compareixença sobre l'ordre de protecció al jutjat, el jutge d'instrucció va preguntar a la Marta per què no havia denunciat immediatament. ?Jo li vaig dir al jutge que havia estat dos dies per posar la denúncia, però és clar, no em va creure?? ? Falta de diligència en la defensa dels drets de les víctimes en el procés judicial: Sonia (nom fictici) La Sonia va rebre constants agressions físiques i humiliacions per part del seu marit durant vuit anys: ?Jo tenia blaus per tot el cos, jo no podia tenir el cabell llarg com el tinc ara, perquè me l?arrencava?. El 2004 es va separar d'ell i va obtenir una ordre de protecció judicial. Abans del judici, l'advocat d'ofici de Sonia, a qui ella no va tenir l'oportunitat de veure abans de celebrar-se el judici, va pactar sense el seu consentiment una rebaixa de pena amb l'advocat del seu marit a canvi de que l'acusat es declarés culpable: ?Quan jo vaig venir de la casa d'acollida al judici, ja havien arribat a un acord el meu advocat d'ofici i l'advocat d'ell (de pagament)?van fer un pacte i llavors ell es declarava culpable i en comptes d'un any de presó li rebaixaven a sis mesos a casa seva, va haver de lliurar les armes, navalles i això que tenia, però ell està lliure, tan tranquil (?) Jo li vaig dir a aquell senyor, però bé, tu estàs a favor d'ell o meu? Perquè això no és normal... li vaig dir a l'advocat que no allò no m?agradava, l'hi vaig dir davant de la jutge, dic, no m'agrada ni un pèl, t'has rendit i això no és?? El març de 2006, la Sonia va denunciar les contínues trucades, amenaces i assetjament que rebia del seu marit malgrat tenir una ordre d'allunyament i prohibició de comunicar-se amb ella, i en aquest tràmit no va ser assistida per un advocat o advocada d'ofici que defensés els seus drets. Quan va ser entrevistada per Amnistia Internacional, dos mesos després d'aquesta denúncia, encara no havia rebut resposta del jutjat i estava desinformada del tot sobre el tràmit que seguiria: ?Jo anava sense advocat (?) i el seu advocat (clar, els advocats estan per defensar-te), anava a sac, tornava a preguntar i preguntar. I una vegada li dic a la jutgessa, Senyoria, ja està bé que contesti una vegada, però dues no li he de contestar a la mateixa preguntar, i em diu, ah, ja la hi has contestat? (?) Em vaig sentir com si la jutgessa estigués a favor de l'advocat, com si jo estigués allí abandonada, desprotegida (?) Ell va sortir amb el seu advocat, amb els papers, i a mi no em van donar ni la meva declaració?. ? Falta de protecció a dones en situació de risc objectiu: Julia Alonso El 10 de juliol de 2005, la Julia Alonso va denunciar el seu marit per agressions físiques i amenaces de mort. A la denúncia va adjuntar el part d'assistència del centre de salut al qual va acudir, on es reflectien les lesions físiques, l'ansietat i la por respecte dels seus fills. L?endemà, a petició seva, es va imposar al marit una mesura cautelar d'allunyament i prohibició de comunicació amb la Julia. Tres dies després, la Julia Alonso va ratificar la denúncia i va passar una revisió amb el metge forense, el qual va reflectir en el seu informe lesions, en forma d?excoriacions en ambdós colzes i hematoma a la regió del deltoide, compatibles amb el dia de l'agressió reflectit a la denúncia. La compareixença del judici ràpid es va celebrar sense que ni el fiscal, ni l'acusació particular, ni la defensa de l'imputat interroguessin la víctima davant de la jutge. Com a conseqüència d'aquesta omissió, la Julia no va poder donar detalls de com van ocórrer els fets. A continuació el fiscal, escoltat l'acusat i ratificada la denúncia per la víctima, va demanar el sobreseïment de la causa, per no considerar els fets constitutius del delicte de maltractaments en l'àmbit familiar i l'aixecament de les mesures cautelars, precisant que no existia situació objectiva de risc. L'advocada de l'acusació particular va demanar ordre de protecció amb mesures civils i el manteniment de l'ordre d'allunyament. El dia 14 de juliol, la jutge va decidir aixecar la mesura cautelar d'allunyament, assenyalant que les lesions no es corresponien ni de forma indiciària amb la versió de la Julia, sent més compatibles amb la versió del denunciat. A la Julia se li va comunicar telefònicament des del Jutjat que s'havia anul?lat l'ordre d'allunyament, la quals cosa no se li va ser notificat mai formalment. La lletrada de l'acusació particular va mantenir l'acusació i el procediment es va traslladar a un jutjat penal de Lleó per celebrar-se el judici ràpid. A partir d'aquesta decisió la Julia Alonso es va posar en contacte amb l'associació ADAVAS de Lleó, sol?licitant la seva representació com acusació particular. El dia 26 de juliol es va celebrar el judici al jutjat penal. La fiscal va mantenir la seva postura de no acusació al denunciat, i l'advocat d?ADAVAS va sostenir l'acusació contra el denunciat i va sol?licitar les penes corresponents, inclosa l'ordre d'allunyament. No obstant això, i malgrat tractar-se d'un ?judici ràpid?, el dia 7 d'agost de 2005 encara no s'havia notificat la sentència a les parts. Aquest dia la Julia Alonso va ser assassinada pel seu marit. ? Quan l'estat no ha exercit la deguda diligència: Susana Vega Després d'anys de maltractament, pallisses i amenaces, el 3 de desembre de 2005, el company de la Susana Vega li va disparar al cap provocant-li la mort. La Susana tenia 21 anys i un bebè de 18 mesos, fruit de la seva relació amb l'agressor, i el tenia a coll en el moment de l'agressió. El bebè, que ara es troba sota la tutela dels pares de la Susana, va sofrir trastorns psicològics i malsons durant mesos. La Rosa, mare de la Susana Vega, fins al moment de la mort només coneixia una petita part de les agressions que la seva filla sofria. Després de la seva mort sabria que el company de la Susana la duia ?amb un vara? pel barri i li va produir lesions estant embarassada. No obstant això, sí que intuïa que la seva filla es trobava vivint una relació de violència. La Rosa va intentar moltes vegades parlar amb la seva filla i oferir-li tot el suport perquè ella trenqués la relació amb el seu agressor: ?Venem el pis ens n?anem on sigui, si tu tens por? , li va dir en una ocasió. Però la dependència psicològica que la Susana tenia del seu agressor li impedia sortir de la violència. El desembre de 2004, la Rosa i el seu marit van anar dues vegades a l'Instituto Andaluz de la Mujer a demanar ajuda. Van relatar que la seva filla estava sent maltractada, però que era molt jove i no reconeixia el perill. Van alertar la professional que els va atendre que el company de la seva filla tenia múltiples antecedents de delictes amb violència i havia estat diversos anys pres, sempre per delictes violents. Les dues vegades que van acudir a l'oficina de l?Instituto Andaluz de la Mujer van rebre la mateixa resposta: no es pot fer res si la seva filla no ve aquí. La Rosa i el seu marit van demanar que almenys quedés constància que ells hi havia anat, per si en algun moment fes falta acumular proves del maltractament. Però, les dues vegades se'ls va denegar aquest justificant. El 4 de desembre de 2005, l'endemà de la mort de Susana, la Rosa va tornar a fer una trucada a la Línia 900 de l'Instituto Andaluz de la Mujer per demanar ajuda, informació jurídica, suport per fer front al que havia passat. Ningú li va agafar el telèfon. Va deixar un missatge identificant-se i demanant que li retornessin la trucada, però la resposta de l?IAM va arribar sis dies després, l'endemà de la intervenció de la Rosa denunciant el que havia passat en un programa de televisió. La Rosa està decidida a demanar que se li garanteixi la reparació a què dret, a més de per part de l'agressor de la seva filla, per part de les institucions que no van complir amb la deguda diligència: ?Jo l?hi vaig dir [a la Directora de l'Instituto Andaluz de la Mujer] , que ho pensava denunciar, perquè per la meva filla ja no es pot fer res, però per les que vénen darrere, si?. ? La situació d'una víctima de violència de gènere un any i mig després de l'aprovació de la Llei Integral : Teresa (nom fictici) Amnistia Internacional va obrir l'informe Més enllà del paper l?any 2005 amb el relat de la Teresa , el nom fictici d'una dona entrevistada per l'organització a Vitòria, País Basc, l'octubre de 2004. Un any i mig després d'aquesta entrevista, la situació de la Teresa és d'esgotament psicològic i de gran desconfiança en les institucions, a les quals acusa de desatenció i falta de suport. El novembre de 2005, la Teresa va fer arribar una carta als Consellers de Justícia i d'Assumptes Socials de la Comunitat Autònoma on resideix, relatant la seva situació i demanant ajuda. El maig de 2006 encara no havia rebut resposta. En aquesta carta s'expressava de la següent manera: ?Tinc 60 anys i una discapacitat del 29% que no em permet treballar. Durant 38 anys he suportat tot tipus d'insults, vexacions, maltractaments, relacions sexuals forçades i humiliacions per part del meu marit. Encara que mai em vaig atrevir a denunciar-lo, fa 5 anys vaig aconseguir separar-me?n, però ell no m'ho perdona, continua acorralant-me i per això he de viure empresonada a casa meva, per por que, si s'assabenta que continuo vivint aquí, possiblement intenti portar a terme les seves amenaces i acabi amb mi. La situació econòmica després de la separació és d'inseguretat total. En un principi em van concedir la renda bàsica, ajuda que juntament amb el poc que guanyo netejant una oficina (200 ?/mes), em servia per sobreviure. Però des de juny m'han tallat l'ajuda, em van dir que era una penalització d'un mes per no haver declarat un terreny que vaig heretar de la meva mare al poble i que podia ser de gran valor, si fos així ja l?hauria venut però no li interessa a ningú. Quan van comprovar que el terreny no té gran valor ni interès i es va aclarir l'error, va aparèixer un pla de pensions que em van dir que podia utilitzar i que tenint-lo ja no necessitava l'ajuda (...) Des de setembre m'han fet donar moltes voltes amb el pla, la meva treballadora social em deia que el podia recuperar i el banc que no, fins que al final aquest mes s'han posat en contacte des del banc amb la treballadora social i l'hi han aclarit (no puc tocar els diners del pla de pensions fins que faci 65 anys). No conforme amb això, ara em diuen que han de fer la consulta al Govern Basc per veure si tinc dret a l'ajuda o no. No em diuen quant temps hauré d'esperar que arribi la resposta i la meva situació és molt crítica. La treballadora social m'ha arribat a dir que deixi de treballar aquesta hora diària que treballo netejant una oficina i així les coses podrien tenir altra solució,(...) Però jo necessito treballar, només surto de casa per treballar aquesta hora, si no, no sé que seria de mi! Del meu treball només en trec 200 ?, algú pot viure dignament amb aquests diners?? Amnistia Internacional ha pogut comprovar que el de la Teresa no és un relat aïllat, sinó que es correspon amb la situació de moltes víctimes de violència de gènere que, amb un passat marcat per anys d'abusos i agressions, tracten de refer la seva vida i obtenir el suport institucional al qual tenen dret, i en aquesta recerca es troben amb obstacles. Contribuir a eliminar aquests obstacles és el principal objectiu de l'informe ?Més drets, els mateixos obstacles?, presentat avui 28 de juny de 2006. L'informe complet el podeu trobar a http://www.es.amnesty.org/nomasviolencia/docs/informes_ai/02regiones/04europa/espana/informe_aniversario_ley_integral.pdf (28/06/2006)