Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Més de 130.000 persones sol·liciten a Israel que enderroqui el mur de Cisjordània

  • 8/11/07 - En l'aniversari de la caiguda del mur de la vergonya de Berlín, el mur de la injustícia d'Israel encara continua dret.
amnistia amni,
Madrid.- Amnistia Internacional (AI) ha lliurat avui a l'ambaixada d'Israel més de 130.000 signatures recollides a través de postals i de la pàgina web www.actuaconamnistia.org dirigides a Ehud Olmert, primer ministre israelià, en les quals se li demana que s?aturi la construcció del mur de Cisjordània, inclosa Jerusalem Oriental, que s?enderroquin els trams ja construïts i que es reparin els danys ocasionats. Durant l'acte de lliurament, activistes de l'organització han realitzat una ?performance? al carrer desplegant una gran pancarta que simulava un mur i amb els lemes ?El mur de Cisjordània és il?legal i viola els drets humans? i ?més de 130.000 persones demanen a Israel que enderroqui el mur de la injustícia?. El 9 de novembre de 1989 es va produir la caiguda del mur de Berlín, conegut com el ?mur de la vergonya?. Divuit anys després, un altre mur, el de ?la injustícia?, continua dret. Aquest és israelià i divideix els Territoris Ocupats aïllant ciutats i pobles. Quan es completi aquest mur, d'acord amb l'últim traçat previst el 2006: ? 60.500 palestins, residents a 42 localitats de Cisjordània, viuran entre el mur i la ?línia verda? o en zones tancades; ? 12 d'aquestes localitats i al voltant de 31.400 palestins quedaran completament envoltats pel mur; ? més del 10 per cent de la terra palestina de Cisjordània (unes 57.518 hectàrees) quedarà a l'altre costat del mur; ? més de mig milió de palestins viuran en una franja d'un quilòmetre des del mur. A més, la seva construcció dóna lloc a la destrucció arbitrària de cases i propietats palestines i mina drets tan essencials com són el dret a un habitatge, a un treball i, en definitiva, a una vida digna. "Les dures restriccions israelianes han provocat l?enfonsament gairebé total de l'economia palestina i estan exacerbant les condicions cada vegada més fràgils en què viu i treballa la població, per la quals cosa la desesperació, la pobresa i la falta de seguretat han arribat a nivells sense precedents a Cisjordània i la Franja de Gaza?, afirma Clara Anyell, portaveu d'Amnistia Internacional per a Israel i els Territoris Ocupats. A més, assegura que ?els centenars de controls de seguretat i bloqueigs fa anys que limiten l'accés de la població palestina a serveis de salut essencials i provoquen complicacions mèdiques, parts i fins i tot morts en els propis controls de seguretat.? El 9 de juliol de 2004 la Cort Internacional de Justícia va dictaminar que la construcció de la tanca/mur a Cisjordània és il?legal i va ordenar-ne el desmantellament. Han passat més de tres anys des que es va dictar aquesta sentència i Israel continua ignorant-la. Informació complementària: 40 anys d'ocupació de Cisjordània Ja fa 40 de l?ocupació israeliana de Cisjordània i la Franja de Gaza. Amnistia Internacional demana a les autoritats israelianes que posin fi a l'apropiació de terres, els bloqueigs i altres violacions del dret internacional comeses sota l'ocupació. Aquestes mesures donen lloc a abusos generalitzats contra els drets humans i no han servit per proporcionar seguretat a la població israeliana ni a la palestina. El juny es va celebrar el 40è aniversari de l'ocupació. AI denuncia els devastadors efectes de quatre dècades d'ocupació militar israeliana. L'organització ha documentat l'expansió incessant d'assentaments il?legals en territoris ocupats, així com una sèrie de mesures que confinen als palestins en zones aïllades, obstaculitzant el seu accés a recursos essencials com són l'educació o la sanitat. Entre aquestes mesures hi ha una tanca/mur de 700 km de llarg assentada en un 80% en terres palestines, més de 500 controls de seguretat i bloqueigs, i un complicat sistema de permisos d'accés. Amnistia Internacional reconeix els motius legítims de preocupació d'Israel en matèria de seguretat i el deure del govern de protegir la població que viu dintre de les seves fronteres, però això no justifica les flagrants violacions del dret internacional que es cometen, com ara la construcció de gran part de la tanca/mur dintre de Cisjordània, en terres palestines. Amnistia Internacional mostra igualment la seva preocupació pels atemptats suïcides amb bomba portats a terme per grups armats palestins, així com pels atacs amb morter i altres armes de foc. L'organització ha demanat al govern palestí que condemni de forma inequívoca aquests atacs, prengui mesures concretes per impedir-los i per dur els responsables davant la justícia. Disposeu de més informació al document (en castellà) ?Suportant l'ocupació: la població palestina, en estat de setge a Cisjordània? (MDE 15/033/2007) a: http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE150332007. (08/11/2007)