Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: menors protegits en centres terapèutics

  • Càstigs, aïllament i medicació forçada: receptes recurrents en el tractament de menors protegits per l'Administració
AI demana a Zapatero  a través de www.actuaambaministia.org que promogui una investigació urgent sobre les violacions de drets humans comeses contra aquests menorsEn el centre vaig passar dies lligada a una cadira, amb mordassa; sense ella em queia la bava. Tenia el coll doblegat i el cap caigut. També vaig estar en la cel•la d’aïllament lligada al llit on a més em punxaven i passava almenys 3 dies amb els ulls en blanc
Testimoniatge de Sara Casas a AI, sobre la seva estada en el centre de protecció terapèutic Dolça Nom de María a Màlaga "M’han ficat 4 vegades en una cel•la d’aïllament que ells anomenen “cambra de reflexió”, aquesta cel·la té les parets nues i consta d’un llit de goma escuma, un somier de ferro, un excusat i una finestra petita. No hi ha cap element d’estudi o oci o decoració alguna. En la cel•la hi ha uns fosforescents de llum que el personal encén o apaga quan volen. Et fiquen en pijama sense sabatilles i sense mitjons.
Fragment d’una de denúncia d’un menor davant l'Institut Madrileny del Menor i la Família contra el centre de protecció terapèutic Picón del Jarama a Madrid Madrid.- Menors que ingressen en centres de protecció terapèutics, sota la protecció i la cura de l’Administració espanyola, poden ser víctimes d’abusos sexuals, maltractaments o tractament cruel i degradant, poden ser tancats en cel•les d’aïllament, lligats, emmordassats, medicats sense la deguda diligència i en contra de la seva voluntat. Aquests abusos contra els drets humans d’aquests menors queden en la majoria dels casos invisibilitats i impunes, ja que no es realitzen investigacions imparcials i independents. Els menors, a més, són invisibles per a l’Administració. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe, Si torno, em mato! Menors en centres de protecció terapèutics que Amnistia Internacional ha presentat avui, 15 de desembre. “Menors que ingressen en aquests centres estan totalment indefensos i són extremadament vulnerables. Primer, perquè ningú sap quants són, i ningú sap quants centres de protecció terapèutics existeixen. Segon, perquè tant l'Administració com les entitats privades que gestionen aquests centres dificulten que es duguin a terme investigacions independents d’organitzacions que defensen els drets humans, i fins i tot d’institucions com el Defensor del Poble”, ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. Amnistia Internacional ha realitzat una investigació sobre la situació dels menors en centres de protecció terapèutics en tres comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya i Madrid. Entre les tres comunitats concentren el 55% dels centres que existeixen a Espanya, segons dades de l'Informe del Defensor del Poble, 2009. Amnistia Internacional ha documentat com a Espanya en alguns centres de protecció terapèutics es vulneren normes fonamentals com l'interès superior del menor, el seu dret a ser escoltat i no discriminat de la Convenció dels Drets de l’Infant, ratificada per aquest país el 30 de novembre de 1990, així com altres normes internacionals, entre elles les Regles de Nacions Unides per a la Protecció de Menors Privats de Llibertat, i fins i tot, la Convenció Contra la Tortura i altres formes de Càstig i Penes Cruels, inhumanes o degradants. Abans de l'ingrés en els centres Amnistia Internacional ha identificat dues vies principals per a l'ingrés dels menors en centres de protecció terapèutics.   •   Primer, derivats des d’altres centres del sistema de protecció de menors on van ingressar per desemparament familiar, són derivats per al·legats trastorns de conducta o situació de dificultat social. Es tracta d’una decisió administrativa que habitualment no inclou un diagnòstic previ i tampoc compta amb una ordre judicial. Encara que aquesta decisió ha de ser motivada i notificada als pares, al Ministeri Fiscal i al menor, molt rares vegades els menors i les seves famílies arriben a saber per què ingressen en aquests centres terapèutics, quins són els seus drets, o les vies existents d’accés a la justícia per impugnar decisions que afecten a la seva vida. •   Segon, a sol·licitud dels pares quan l'ingrés en aquest tipus de centres és, segons els indiquen des del sistema de salut públic i els serveis de protecció, l’única manera que els seus fills rebin un tractament per als seus problemes de conducta. En aquest cas, en general, l'ingrés va precedit d’un diagnòstic. No obstant això, la inexistència d’un procediment formal i públic que determini els criteris per a l'ingrés, el diagnòstic i les necessitats específiques de tractament, col·loca als menors i a les seves famílies en moltes ocasions en una situació d’indefensió contrària a totes les normes internacionals de drets humans. Amnistia Internacional ha constatat que: •    L’absència de polítiques públiques que abordin la situació d’aquests menors amb problemes de conducta o en dificultat social, converteix l'internament en l'única opció possible. Malgrat que la Convenció dels Drets de l’Infant assenyala que l'internament hauria de ser l’últim recurs per al tractament d’aquests menors. •    Davant aquesta situació, els pares demanen ajuda a l'Administració per solucionar els problemes de conducta dels seus fills, la qual cosa paradoxalment es tradueix a haver de sol·licitar la declaració de “desprotecció” i, fins i tot, denunciar-los per maltractaments perquè puguin ingressar en el sistema de protecció. Això dificulta a les famílies l’obtenció d’informació sobre els problemes de salut del menor. •    Encara que per privar de llibertat a qualsevol persona es requereix d’autorització judicial prèvia, tal com es recull en el Codi Civil i en la Llei d'Enjudiciament Civil, en la majoria dels casos relacionats amb menors s’eludeix aquesta autorització per a l'internament no voluntari d’aquests menors. Segons dades de l'Informe del Defensor del Poble, el 53 per cent d’aquests ingressos es produeix sense autorització judicial. Una vegada en el centre de protecció terapèutic Amnistia Internacional expressa la seva profunda preocupació davant les denúncies que ha rebut sobre els abusos i violacions de drets humans que sofreixen menors en alguns d’aquests centres: violacions de la intimitat, humiliacions, règims disciplinaris contraris a les normes i tractats internacionals, càstigs corporals, aïllament forçat, contencions físiques abusives i, fins i tot, contencions farmacològiques, tot això prohibit en els tractats internacionals, signats i ratificats per Espanya. Aquests abusos es cometen amb total impunitat, ja que no existeixen vies ràpides i senzilles que permetin als menors denunciar, accedir a un advocat, i sobretot, que s’obrin investigacions pertinents, ràpides i imparcials.

Violacions del dret a la salut. •    Pràcticament cap dels menors entrevistats per Amnistia Internacional sabia què se li estava administrant i per què. Es viola així, la Llei del Pacient (Llei 41/2002), en la qual s’assenyala que els menors de més de 12 anys han de tenir la informació necessària sobre els seus diagnòstics, tractaments i els efectes que aquests puguin tenir, per donar el seu consentiment a rebre aquest tractament. •    La sobremedicació és una pràctica generalitzada en aquests centres i és utilitzada per contenir i castigar als menors. “A més aquest excés de medicació s’utilitza no com a part d’un tractament mèdic o d’un diagnòstic, sinó que és utilitzat per contenir, calmar i castigar als menors, i en moltes ocasions les medicines s’administren per personal no qualificat”, va assenyalar Esteban Beltrán. Contencions físiques i aïllaments •    Les contencions físiques, farmacològiques o les mesures d’aïllament es realitzen sense supervisió judicial, ni fiscal. La Convenció dels Drets de l’Infant prohibeix expressament l’aïllament físic com a càstig, en cel•les que recorden a presons a menors d’edat.
Tant Amnistia Internacional, com en el seu moment el Defensor del Poble, denuncien com en els centres de protecció terapèutics, els menors poden estar lligats, emmordassats i calmats en una cadira o lligats a un llit amb corretges o esposes aïllats més de 48 hores, o com poden ser aïllats en unes cel•les o habitacions d’aïllament, en alguns casos fins a setmanes. “Mentre que en una presó, i fins i tot en els centres de reforma per a menors infractors, qualsevol mesura d’aïllament ha de ser autoritzada per un jutge de vigilància penitenciària, en els centres terapèutics de menors qualsevol mesura sobre medicació forçada, sobre submissió a contenció física, o sobre cel•les d’aïllament, no té amb prou feines supervisió judicial, ni fiscal i menys, autorització judicial. Amb la qual cosa depèn del criteri que tingui qualsevol educador, qualsevol personal d’aquests centres, i ni tan sols aquest criteri és comú en tot l'Estat”, va explicar Esteban Beltrán. Resultats de les polítiques públiques d’intervenció amb menors No existeixen avaluacions sobre els resultats de les polítiques públiques d’intervenció amb menors, ni estatals, ni en cap de les comunitats autònomes objecte d’aquest estudi. Per tant, es desconeix l’efecte de les mesures i règims aplicats per aquests centres en els menors. Però, Amnistia Internacional ha pogut observar que el periple dels menors amb trastorns de conducta o en dificultats socials per centres terapèutics no culmina amb resultats positius ni per a ells, ni per a les seves famílies. Organitzacions, familiars, i fins i tot fiscals i advocats han expressat la seva preocupació a Amnistia Internacional per l’alt nombre de menors que passen de protecció a reforma i després a la presó. Paradoxalment, Amnistia Internacional ha trobat casos en els quals els menors entren en un cercle d’exclusió: els seus pares no van poder fer-se càrrec d’ells per diferents motius, ells surten dels centres en complir la majoria d’edat, i especialment les dones que han estat tutelades per l’administració, quan tenen fills, aquests els són retirats per no considerar-les aptes per educar-los. D’aquesta manera es perpètua el cicle d’exclusió, una generació rere l’altre. Mesures per acabar amb la impunitatSi jo per exemple, lligués a la meva filla en una cadira amb cinta d’embalar, si jo a més li donés medicació sense dir-li per a què serveix, si a més la mantingués diversos dies aïllada en una habitació, si a més em negués a informar a ningú del que li ocorre a la meva filla. Si això ocorregués, el fiscal o l’autoritat judicial correctament em trauria a la meva filla. Si això ho fa l'Estat en els centres terapèutics, com ha documentat AI en aquest informe, no passa absolutament res, ningú paga per això i el menor segueix allí”, va manifestar Esteban Beltrán.

Per això, Amnistia Internacional ha llançat una ciberacció a través de www.actuaambamistia.org, en la qual demana al President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero: •    Que impulsi una investigació urgent sobre els abusos i violacions dels drets humans que es cometen contra menors en centres de protecció terapèutics, denunciades tant pel Defensor del Poble, el Defensor del Poble Andalús i Amnistia Internacional, entre d’altres. •    Que elabori, juntament amb els Governs de la Comunitats Autònomes, protocols per explicar, controlar i supervisar tots els centres de protecció terapèutics, segons estableixen els estàndards internacionals i en compliment de les seves obligacions sobre protecció de menors. •    Que abordi la reforma de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, perquè la supervisió judicial deixi d’estar en el paper i passi a la pràctica durant tot el temps que un menor està sent intervingut per l'Administració.

Per més informació vegi:
INFORME "Si vuelvo, ¡me mato!". Menores en centros de protección terapéuticos, Amnistía Internacional, desembre de 2009
CIBERACCIÓ d'Amnistia Internacional
VÍDEO: "Si vuelvo, ¡me mato!". Menores en centro de protección terapéuticos. Descàrrega directa en formato FLV. Descàrrega directa en formato WMP