Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: La secció espanyola d'AI celebra els seus 30 anys reivindicant una independència incòmoda

  • 23/4/08 - Globalitzar la justícia, fer sortir a la llum les violacions de drets humans i treballar per les víctimes són les principals aportacions de l'organització.
amnistia amni,
Madrid.- L?any 2008, la secció espanyola d'Amnistia Internacional (AI) acaba de fer 30 anys des de la seva legalització, el 10 de febrer de 1978. Trenta anys en els quals s'ha actuat amb independència, en moltes ocasions resultant un moviment internacional molt incòmode per a polítics, governs i grups armats de tot el món. Trenta anys treballant per globalitzar la justícia, fer sortir a la llum les violacions i abusos dels drets humans, i promoure canvis en la vida de les víctimes individuals. Amnistia Internacional compta ja amb el suport de més de 2,2 milions persones en tot el món, prop de 50.000 a Espanya, i està present de forma organitzada en 71 països.Fites en el món Les fites d'Amnistia Internacional en el món es resumeixen en tres línies d'actuació: 1 - Globalitzar la justícia Des de l'origen de l'organització, Amnistia Internacional ha contribuït a la universalització dels drets humans, facilitant que es posessin en marxa importants tractats internacionals com són: - La Convenció contra la Tortura, que declara il?legal aquesta pràctica. Amnistia Internacional va iniciar la seva primera campanya contra la tortura el 1972, la convenció s'aprovaria el 1984. Una convenció que ha estat ratificada per 144 països. - La Cort Penal Internacional (CPI), per garantir el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes de violacions de drets humans, duent els responsables davant la justícia i contribuint al retrocés de la impunitat. El 1996, Amnistia Internacional va emprendre accions a favor de la CPI, les Nacions Unides l?havien de crear el 1998. El tractat ha estat ratificat per 105 estats. Més de cinc ex presidents de govern a l?Amèrica Llatina han estat detinguts, processats o jutjats per crims comesos contra els seus ciutadans per Tribunals Internacionals, com ara Augusto Pinochet (1998), o Alberto Fujimori (2008). L?any 2006, la CPI iniciava la seva labor amb un judici contra Thomas Lubanga, líder de la Unió de Patriotes Congolesos per reclutar menors soldat a la República Democràtica del Congo. -La Convenció sobre la Protecció de les Persones contra la Desaparició Forçada, que converteix aquesta pràctica en un crim internacional. Amnistia Internacional va iniciar el 1979 el seu treball sobre ?desapareguts? en la dictadura argentina. Anys després, AI va contribuir decisivament al fet que les Nacions Unides aprovessin l?esmentada convenció. - El projecte del Tractat Internacional per al Control del Comerç d'Armes , que ha de regular un negoci sense controls que mou cada any 640 milions d'armes, 16.000 milions de bales, i provoca la mort d'una persona cada minut. Al costat d'altres organitzacions, Amnistia Internacional va començar a impulsar aquest tractat el 2005 amb la campanya Armes Sota Control, actualment 153 estats han mostrat el seu suport al dit tractat. - La suspensió mundial de la pena de mort , proposada a finals del 2007 per l'Assemblea General de Nacions Unides, que pot convertir en realitat la fi de la pena capital. Una resolució històrica, que va comptar amb el suport de 104 Estats. A finals del 2007, 135 països han abolit la pena de mort de les seves legislacions o a la pràctica. 2 - Fer sortir a la llum Des de la seva creació, Amnistia Internacional ha fet sortit a la llum violacions de drets humans que romanien ocultes. Per a això, l'organització ha posat en marxa una mitjana anual de 80 missions d'investigació en diferents parts del món, més de 3.000 al llarg de la seva història. Unes missions que han donat a conèixer a l'opinió pública assumptes com: - Guantánamo i els centres secrets de detenció en mans dels Estats Units d'Amèrica. Va ser la primera organització en demanar el 2002 el tancament de Guantánamo, va contribuir a desvetllar els ?lliuraments extraordinaris? realitzats a través de vols secrets de la CIA que traslladaven detinguts a centres secrets de tot el món. A la fi de 2007, 300 persones continuaven detingudes a Guantánamo, però gràcies a la pressió dels activistes de l'organització alguns dels 800 detinguts, que han passat per aquest centre, han pogut gaudir de judicis justos o ser alliberats sense càrrecs. - Les ?desaparicions forçades?. El 1979, va sortir a la llum un llistat amb 2.665 casos de ?desapareguts? del règim argentí del general Videla. Avui Amnistia Internacional continua denunciant que milers de persones van ser ?desaparegudes? al llarg dels últims 20 anys. Només a Sri Lanka, es va tenir constància de la desaparició d'almenys 1000 persones durant l'any 2006. I el 2007, encara 39 seguien ?desaparegudes? pel govern dels Estats Units sota la ?guerra contra el terror?. - El nombre d'execucions que realitzen alguns països com la Xina o el Vietnam, per als quals l'aplicació de la pena de mort és un secret d'estat. Amnistia Internacional va poder confirmar 470 execucions a la Xina al llarg del 2007, encara que les xifres reals podrien ser molt més altes, cosa que converteix aquest país en el principal botxí del món. - Aconseguir que la violència contra les dones surti de l'àmbit privat i es consideri una violació de drets humans. A través de la campanya No més violència contra les dones el 2004, Amnistia Internacional denunciava que una de cada tres dones en el món havia patit al llarg de la seva vida algun tipus de violència, i demanava als Estats que assumissin la seva responsabilitat pel que fa a les víctimes de violència de gènere. 3 - Treballar per víctimes individuals Amnistia Internacional des del primer moment es va constituir com una organització de persones que treballaven per persones. En tot el món hem contribuït a alliberar més de 50.000 persones preses de consciència. Només a Espanya des de 1982 s'ha treballat amb èxit en més de 350 casos individuals, 200 dels quals eren presos de consciència. Per a això, més de 75.000 persones són capaces de mobilitzar-se ràpidament a favor dels drets humans de les víctimes. I almenys un milió a l'any dóna suport a les nostres ciberaccions a través d'Internet. - Molts d'aquests casos han estat cèlebres, com els de polítics com Václav Havel a l'antiga Txecoslovàquia, Benazir Bhutto al Pakistan o Olusegun Obasanjo a Nigèria. Premis Nobel com d'Andrei Sajarov i la seva esposa Elena Bonner a la Federació Russa, Aung Sang Suu Kyi a Myanmar o Orhan Pamuk a Turquia. A més de periodistes, advocats, escriptors, ecologistes, entre d'altres, amb destacats noms com els de Salman Rushdie, escriptor indi, Taslima Nasrin, escriptora de Bangla Desh, o Garri Kaspàrov, jugador d'escacs i activista polític en la Federació Russa. Però la majoria de les accions de les persones simpatitzants d'Amnistia Internacional s'escriuen en favor d'homes i dones comunes, de vegades fins i tot nens, per a qui no caure en l'oblit pot arribar a significar la frontera entre la vida i la mort. Com el cas de les nigerianes Safiya Husseini i Amina Lawal, a qui es va absoldre de ser lapidades gràcies a les cartes enviades per més de 9 milions de persones a través d'Internet. - Els defensors i les defensores de drets humans són persones que actuen de manera pacífica en la promoció i en la protecció dels drets humans, evitant que els abusos romanguin ocults. Això els enfronta a governs, elits polítiques, militars i econòmiques, per la qual cosa corren, en alguns casos, el risc de ser objecte d'homicidi, detenció arbitraria, denúncies falses i amenaces. Amnistia Internacional duu anys demanant als Estats que signin i ratifiquin la Declaració sobre els Defensors de Drets Humans, que garanteix els seus drets i llibertats, aprovada per les Nacions Unides el 1998. Des de 1997, a Espanya s'han acollit, en el programa de protecció temporal que té en marxa la secció, 38 defensors i defensores de drets humans, rescatant-los d'una mort segura en els seus països. Fites a Espanya Al llarg d'aquests 30 anys, Amnistia Internacional ha treballat activament per a: - La signatura i la ratificació per part d'Espanya de tractats fonamentals per a la defensa dels drets humans, com la Convenció contra la Tortura (1987), el Protocol Addicional de la Convenció per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Contra la Dona i el Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nens i la seva Participació en els Conflictes Armats i la ratificació de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional (tots ells en 2002), la posada en marxa d'un Tractat Internacional sobre el Control del Comerç d'Armes (2006) i en l'any 2007, ratificava la Convenció Internacional sobre la Protecció de totes les Persones contra la Desaparició Forçada. - La contribució a canvis legislatius com l'abolició de la pena de mort el 1995. La millora a través de diferents propostes de la llei contra la violència de gènere i la seva aplicació enl2004. Així com l'aprovació en el Congrés el 2007 d'una llei de control del comerç d'armes i de la llei de memòria històrica, que suposa només un primer pas per reconèixer els drets de les víctimes i els seus familiars a la veritat, justícia i reparació, encara que no salda amb ells el deute pendent. A més de la presència dels drets humans a l'escola a través de l'assignatura obligatòria d'educació per a la ciutadania. - Fer sortir a la llum el 2002 més de 320 casos de maltractaments contra immigrants per part de les forces de seguretat ha demostrat que, encara que no és una pràctica sistemàtica, la tortura i els maltractaments estan estesos i són persistents al llarg dels anys. El 2007 es van instal?lar càmeres de vídeo a les comissaries de Catalunya i el País Basc, per evitar aquest tipus d'abusos i també les possibles denúncies falses de tortures contra els membres de les forces de seguretat. - Posar en primer plànol la vulnerabilitat de les dones immigrants víctimes de violència de gènere que es troben en una situació administrativa irregular a Espanya. Encara que, d'altra banda, Amnistia Internacional aconseguís la modificació de la llei d'asil el 2007 perquè es garantís protecció a les dones que han d'abandonar els seus països per ser víctimes de violència de gènere. Reptes de futur Les fites aconseguides al llarg d'aquests 30 anys són un al?licient per als i les activistes d'Amnistia Internacional, que s'enfronten a diversos reptes de futur: - Quant a la retallada de llibertats que està tenint lloc en el món, és necessari enfrontar-se a la pretensió per part de diferents governs, especialment el nord-americà, de legitimar novament la tortura . En l'actualitat, la tortura es continua practicant en més de 100 països. Guantánamo i altres centres de detenció secrets dels EUA continuen oberts. Quant a tortura a Espanya, és necessari reformar la legislació antiterrorista, suprimint el règim d'incomunicació que s'estén a 13 dies, o dotant-lo de majors garanties com ara l'ús de càmeres de vídeo en els interrogatoris. - També en l'àmbit de la retallada de llibertats, és preocupant l?assetjament a què són sotmeses les persones que fan ús del seu dret a la llibertat d'expressió. En països com la Xina, Cuba o Egipte se segueix empresonant activistes, periodistes i escriptors només per expressar pacíficament les seves opinions. Internet s'està convertint en una eina de repressió cap a la ciutadania en països com la Xina, Tunísia, el Vietnam, l'Iran, l'Aràbia Saudita o Síria. - Pel que fa als drets humans de les persones immigrants, el no tenir papers està volent dir que els 200 milions d'immigrants que hi ha en el món no tinguin drets, i que els drets al refugi i a l'asil estiguin en vies d'extinció. A Europa, els controls fronterers són gairebé l'única resposta a la immigració il?legal que es cobra anualment unes 3.000 vides. - En l'àmbit de la xenofòbia i la discriminació, s?ha de continuar combatent el racisme, que segueix sent la causa de moltes violacions de drets humans en el món. A Espanya, el 10% de la població és estrangera, i no obstant això les polítiques públiques per combatre el racisme i la xenofòbia es mouen entre la desgana i la invisibilitat i estan a la cua d'Europa. La violència contra les dones i les nenes segueix sent la violació de drets humans més universal, oculta i impune. També l'homofòbia segueix sent causa de discriminació. En 70 països encara es persegueix l'homosexualitat, i en 8 pot ser castigada amb la pena de mort o amb cadena perpètua. - Un dels grans reptes és la pobresa, que és un problema de drets humans, no d'economia, i afecta milions de persones. I per tant cal que els responsables responguin davant la justícia. - Finalment, és necessari avançar en la consolidació d'alguns dels grans èxits dels últims anys: el retrocés de la pena de mort i la justícia universal. La pena de mort es continua mantenint i aplicant en 62 països. El 2007, almenys 1252 persones van ser executades en 24 països, i almenys 3347 van ser condemnades a mort en 51. En l'àmbit de la justícia universal, el món ha de convertir-se en un lloc insegur per a aquells que cometin crims contra la humanitat, crims de guerra i genocidis. Els primers anys d'AI Els orígens de l'organització al Regne Unit, el 1961, es van escriure amb noms espanyols. Quan l'advocat britànic Peter Benenson escrivia a The Observer, l'article Els presoners oblidats, ja apareixien els primers presos de consciència espanyols pels quals va treballar l'organització: eren l'advocat Antonio Amat, i el professor universitari, Enrique Tierno Galván. El primer pres de consciència espanyol que va alliberar Amnistia Internacional el 1961, després de 23 anys a la presó, va ser Fernando Macarro Castell, poeta conegut com Marcs Ana. Es treballà també per casos com el de Ramón Álvarez, militant anarcosindicalista; Miquel Coll i Alentorn, historiador i dirigent del moviment de la democràcia cristiana de Catalunya; Joseba Elósegui, dirigent del PNB; Simón Sánchez Montero, del Partit Comunista; Marcelino Camacho de Comissions Obreres; Albert Boadella, d'Els Joglars per la seva obra La torna, sobre les execucions de Salvador Puig Antich i d'Heinz Chenz el 1974, que també van ser casos d'Amnistia Internacional. Un dia després de la mort de Franco, el 21 de novembre de 1975, Amnesty International des d'Alemanya enviava un telegrama al futur rei d'Espanya en el qual li urgia a que amnistiés els més de 4.000 presos polítics que seguien a les presons espanyoles. Però Amnistia Internacional no seria legalitzada a Espanya fins al 1978, moment en què comptava amb 400 socis. En aquests primers anys, l'organització es consolidà com un referent en la defensa imparcial i independent dels drets humans. Les denúncies sobre la situació dels presos de consciència a l'antiga URSS o les notícies dels primers ?desapareguts? a Xile i l'Argentina van obligar a deslligar els drets humans dels posicionaments polítics. (23/04/2008)