Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: La informació sobre l'exportació d'armes continua essent insuficient

  • 7/6/07 - Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam tornen a reclamar avenços clars en el tràmit parlamentari de la llei de comerç d'armes.
amnistia amni,
Les estadístiques oficials de les exportacions espanyoles de material de defensa, i de doble ús de 2006 revelen que mentre les vendes van arribar els 845 milions d'euros -el doble que l'any anterior- els avenços en transparència segueixen sent insuficients. L'informe -recentment remès al Congrés dels Diputats- posa de manifest que Espanya segueix sense complir de forma estricta el Codi de Conducta de la Unió Europea amb les seves vendes a Israel, el Marroc, Colòmbia o la Xina, entre d?altres, per tractar-se de destinacions on es violen greument els drets humans o estan immersos en conflictes armats. L'informe incorpora alguns avenços en l'àmbit de la transparència, com ara informació sobre si el destinatari són les forces armades, armeria o si es tracta d'un particular. També dóna a conèixer si l'ús final del producte és públic o privat. No obstant això, per a Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam, es tracta d'incorporacions clarament insuficients, que encara no permeten conèixer amb certesa què exporta Espanya, on, i l'impacte d'aquestes exportacions en altres països. Per a les tres organitzacions, les estadístiques de 2006 segueixen sense oferir informació necessària per un control eficaç de les exportacions, com són la descripció detallada del producte exportat i les dades sobre les transferències autoritzades i no realitzades. Aquesta informació, si es sabés, seria de gran utilitat per realitzar un control previ de les transferències i evitar, en tot cas, que arribin armes a destinacions preocupants: on es violen de forma greu els drets humans, hi ha tensions regionals, existeix un conflicte armat o hi ha grans dificultats per sortir del cercle de la pobresa. L'informe de l'any 2006 incorpora ja les principals novetats en matèria de transparència previstes en el projecte de llei presentat pel govern, actualment en discussió al Congrés. Per a Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam, aquest fet demostra de forma clara que el text del projecte de llei tal com està redactat actualment és insuficient i que, si no es modifica en el tràmit parlamentari, no servirà per incrementar la transparència i control del comerç espanyol d'armament i productes de doble ús. Una pauta que es repeteix: exportacions a destinacions preocupants i falta d'informació Espanya va vendre en material de defensa més de 845 milions d'euros l'any 2006. Les dades oficials segueixen registrant exportacions a diversos països amb un historial de violacions de drets humans, a països amb inestabilitat regional o conflictes interns, operacions que difícilment superarien una aplicació estricta dels criteris del Codi de Conducta de la Unió Europa sobre exportacions d'armes. Són preocupants especialment les exportacions a països com Israel (441.000 euros), el Pakistan (1 milió d'euros), el Marroc (més de 16 milions d'euros), i Veneçuela (més de 3 milions d'euros). L'informe explica com Espanya ha venut a aquests països productes de diferents tipus entre els quals n?hi ha de la categoria 4 ?bombes, torpedes, coets i míssils?, entre d?altres. No obstant això, la informació sobre el material exportat encara és molt limitada. No se sap del amb precisió què s'exporta i en quina quantitat. En alguns casos significatius, com el de les vendes al Marroc, s'ofereix informació solament sobre la meitat de les vendes, de les quals es diu que són ?vehicles tot terreny per a transport?. No obstant això, no afegeix més informació sobre la resta dels productes exportats. En relació amb les vendes de material i tecnologies de doble ús, entre els destinataris hi ha països com l?Iran, Colòmbia, la Xina o Israel. Una vegada més, la falta de detall en algunes d'aquestes operacions no permet saber què s'ha venut exactament. També són preocupants les vendes de material policial a les forces policials del Marroc (més de 90 mil euros) i Guatemala (més de 827 mil euros). En ambdós països, els abusos per part d'aquests cossos de seguretat estan àmpliament documentats per diverses organitzacions de drets humans. A més, la falta d'informació detallada sobre el material exportat no permet saber si el que s'ha venut són ?armes de foc, bombes, granades, dispositius restrictius del moviment dels éssers humans o vehicles blindats?, entre d?altres possibles. Munició a Ghana: on és el control? Un any més, són preocupants les enormes quantitats de munició per a caça i tir esportiu que Espanya exporta a l?Àfrica Subsahariana, en concret a Ghana. L'any passat Espanya va vendre munició a Ghana per 3,2 milions d'euros. I un cop més, aquestes vendes no han estat sotmeses a cap control per part del govern, i per tant no queden reflectides en les estadístiques oficials, i no se?n saben ni el detall ni el seu possible impacte negatiu, així com el risc de tràfic il?lícit d'aquestes armes a països veïns, alguns d'ells immersos en situacions de conflicte o postconflicte armat. Encara que el projecte de llei que es debat al Congrés inclou el control de les armes de caça i tir esportiu, l'absència d'aquestes vendes a les estadístiques de 2006 posa en evidència que el govern espanyol encara no compleix amb el Protocol de Nacions Unides contra la Producció i el Tràfic il?lícit d'Armes de Foc, les seves Parts i Components i Munició, ratificat per Espanya el juliol de 2006 i que l?obliga a incloure aquest tipus de material en la llista de productes sotmesos a control. ?Sense notícies oficials? dels obusos venuts a Colòmbia Diverses notícies aparegudes en premsa espanyola i colombiana van informar l'any passat de la venda de 15 carros llançaobusos, fabricats per una empresa radicada a Astúries, a l'exèrcit colombià per valor de més de 13 milions d'euros. Segons aquestes fonts, nou d'aquests carros havien de ser lliurats el 2006 . No obstant això, les estadístiques oficials de 2006 no reflecteixen aquesta operació en la taula de vendes realitzades l'any passat. Les tres organitzacions insisteixen en la necessitat que el govern espanyol confirmi o desmenteixi aquesta preocupant exportació ja que Colòmbia és un país en el qual existeix un conflicte armat caracteritzat per greus violacions de drets humans per part de tots els actors armats implicats: exèrcit, paramilitars i grups armats. Pròxim pas: aprovar una llei eficaç al Congrés dels Diputats Les estadístiques oficials de 2006 compleixen pràcticament amb tot el que preveu l'esborrany de llei presentat pel govern, en matèria de transparència i control d'exportacions d'armes. Per a Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i Greenpeace, això demostra un cop més que si el projecte de llei no es millora durant el tràmit parlamentari, seguirem sense saber què exportem, a qui i per a què. ?En aquests últims anys, més de 300.000 persones han exigit al govern un comerç d'armes més responsable i transparent?, segons Ricardo Magán, d?Intermón Oxfam. ?És urgent que durant el mes de juny s'aprovi una llei que obligui al govern a informar més i millor sobre el que s'exporta?. L'informe ?Comerç d'armes a Espanya: una llei amb forats?, elaborat per les tres organitzacions i publicat el passat mes de febrer, mostra que altres països del món ofereixen molta més informació sobre què exporten i a qui (com són els EUA i Alemanya, per exemple). ?Altres països com ara Suècia i el Regne Unit tenen mecanismes de control molt més avançats, i Espanya hauria de seguir el seu exemple?, diu Mónica Costa, d'Amnistia Internacional. El termini de presentació d'esmenes pels grups parlamentaris es va tancar el passat 29 de maig. Ara els diputats de la Comissió de Defensa han de debatre sobre com millorar el contingut de la llei a partir de les esmenes que molts grups parlamentaris han presentat. Les organitzacions demanen als grups parlamentaris ?i molt especialment als majoritaris- que apostin per millorar l'actual redactat de la llei. Segons Mabel González, de Greenpeace, ?el congrés hauria de demostrar amb una bona llei que Espanya no té res per amagar sobre el seu comerç d'armes?. Teniu informació ampliada a: www.controlarms.org/es/ (07/06/2007)