Madrid.- La vigília del X Aniversari de la detenció d’Augusto Pinochet a Londres, Amnistia Internacional commemora aquesta fita en la lluita contra la impunitat, instant tots els països del món, inclosa Espanya, a assegurar-se que no es converteixen en un refugi segur per aquells que violen els drets humans.  La detenció de Pinochet va marcar una nova era per als drets humans. D’una banda, a  Xile va portar l’esperança de justícia a les víctimes de violacions de drets humans comeses durant el règim militar i a les seves famílies. I d’altra banda, a tot el món, els principis jurídics afirmats pels tribunals en exercici de la jurisdicció universal han esdevingut pedres angulars de la lluita de milers de víctimes de violacions de drets humans i les seves famílies.  El processament de Pinochet ha inspirat tota una sèrie de causes judicials contra violacions dels drets humans durant la dècada transcorreguda des de la detenció de l’expresident xilè. Diversos presumptes responsables de violacions de drets humans han estat o estan sent investigats o processats sobre la base de la jurisdicció universal a països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, el Regne Unit, el Senegal, Suècia i Suïssa.   “Abans del procediment judicial contra Pinochet, els responsables d’abusos contra els drets humans es sentien fora de perill sota la protecció de lleis d’amnistia, disposicions de prescripció o concessions d’immunitat. Deu anys després, delictes com la tortura, la desaparició forçada o les execucions extrajudicials ja no es consideren un problema polític que ha de ser resolt pels diplomàtics”, ha manifestat Esteban Beltrán, director de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional.   “A diversos països, continua Beltrán, s’està investigant i processant ex caps d’Estat. Els responsables de violacions de drets humans que gaudeixen de protecció al seu propi país poden ser processats en altres països, que actuen en nom de la comunitat internacional,”  Malgrat tot el que s’ha aconseguit, queda molt de camí per recórrer fins acabar amb la impunitat. La Cort Penal Internacional i altres tribunals internacionals només poden fer retre comptes dels seus actes a alguns dels responsables de violacions dels drets humans. En opinió d’Amnistia Internacional, els Estats, com a agents de la comunitat internacional, han de fer valdre el règim de dret construït internacionalment i en conseqüència perseguir i investigar els delictes i crims contra el dret internacional.  Nou Informe “Espanya: Exercir la jurisdicció universal per acabar amb la impunitat”Espanya mostra una experiència acumulada en l’exercici de la jurisdicció universal que la distingeix respecte d’altres països. Durant l’última dècada, fins on arriba el coneixement d’Amnistia Internacional, s’han presentat al nostre país 17 demandes judicials basades en jurisdicció universal. D’aquestes, onze han estat admeses a tràmit, sigui en fase d’instrucció o amb interlocutòria de processament: Xile(Pinochet i d’altres), l'Argentina(sol·licitud d’extradició de 40 persones i cas Cavallo), Guatemala, la Xina(el Tibet i Falun Gong), el Sàhara Occidental, cas Couso, Ruanda, camps de concentració nazis i Palestina / Israel. En un cas –Scilingo, de l'Argentina-, s’ha arribat a celebrar un judici oral que ha acabat en una sentència condemnatòria.  El camí recorregut permet identificar obstacles i amenaces. Aquestes són les qüestions que s’aborden a l’informe Espanya: Exercir la jurisdicció universal per acabar amb la impunitat, que pertany a la sèrie de documents d’investigació “Estrenyent el setge” que Amnistia Internacional inicia amb aquest informe.  Aquest document analitza els obstacles que a nivell legislatiu, judicial i d’acció del govern dificulten una aplicació efectiva del principi de jurisdicció universal a Espanya i fins i tot amenacen de posar-ne en risc el futur mateix. Els obstacles identificats són incompatibles amb les normes internacionals i per tant poden comprometre la responsabilitat internacional d’Espanya.  Entre els obstacles més importants hi ha la interpretació restrictiva del principi de jurisdicció universal legalment previst, la prescripció d’alguns delictes de dret internacional, la manca de voluntat política per cooperar amb els tribunals de justícia que exerceixen la seva jurisdicció de conformitat amb el dret intern i el dret internacional, i la ingerència de criteris polítics que poden afectar les decisions de la justícia.Per superar aquests obstacles, Amnistia Internacional ha inclòs diverses recomanacions a les autoritats espanyoles, com ara la derogació dels apartats 2 i 3 de l’article 7 de la Llei Orgànica 18/2003 de Cooperació amb la Cort Penal Internacional (CPI) i una reforma del Codi Penal que garanteixi que tot delicte de dret internacional sigui correctament tipificat d’acord amb les normes internacionals i sancionat segons la seva gravetat.  Per a l’organització, els articles esmentats de la Llei de Cooperació amb la CPI, són contraris al principi de complementarietat, base del funcionament de la Cort Penal Internacional. Aquest principi consagra que, en cas que es cometi algun dels crims que són competència de la CPI –genocidi, crims de lesa humanitat o crims de guerra- al territori d’un Estat part o per alguns dels seus nacionals, no correspondrà a la CPI intervenir en primera instància, sinó que és un deure dels Estats exercir en primer terme la seva pròpia jurisdicció penal. Els articles citats consagren, tanmateix, la regla oposada.  Quant a la reforma del Codi Penal, Amnistia Internacional estima que és necessària, degut a la pràctica dels tribunals espanyols de recórrer al dret internacional tan sols com a font d’interpretació, mostrant-se refractaris a la seva aplicació directa.  Tot plegat fa que, mentre el dret nacional no tipifiqui com a delicte les conductes prohibides pel dret internacional, aquestes podrien quedar impunes. L’organització considera especialment greu el fet que l’ordenament jurídic espanyol no hagi definit el delicte de tortura d’acord amb el dret internacional i no hagi tipificat adequadament els delictes de desaparició forçada de persones, les execucions extralegals i sumàries i els crims d’índole sexual.Una ciberacció per actuar a favor de la jurisdicció universal  Amnistia Internacional també llança avui una ciberacció adreçada a les autoritats espanyoles amb l’objectiu d’assegurar l’exercici eficaç de la jurisdicció universal pels seus tribunals i la col·laboració efectiva amb altres tribunals nacionals i internacionals en la lluita contra la impunitat.  Aquesta acció, accessible a Internet, a www.actuaambamnistia.org, consisteix en l’enviament de missatges al Ministeri de Justícia recolzant les reformes legislatives esmentades. Amnistia Internacional anima la ciutadania a sumar-se a aquesta iniciativa.Informació complementària sobre el cas Pinochet i impactes de la jurisdicció universal en la lluita contra la impunitat.  Més de 1.100 persones van desaparèixer, més de 2.000 van ser executades extrajudicialment i uns quants milers van ser torturades durant les gairebé dues dècades de govern militar a Xile.  El general Augusto Pinochet fou detingut a Londres el 16 d’octubre de 1998, sobre la base d’una sol·licitud d’extradició presentada per un jutge espanyol. La Cambra dels Lords britànica va resoldre que Pinochet no gaudia d’immunitat processal com a ex cap d’Estat. A més, en aquest procés es van afirmar altres principis jurídics importants, com ara l’abast de la jurisdicció universal. Tot i que Pinochet va poder tornar a Xile per motius de salut l’any 2000 i el procediment de la seva extradició es va anul·lar, les decisions recents dels tribunals xilens han possibilitat la reobertura de casos de “desaparició” i execució extrajudicial.  Des de llavors, alguns ex caps d’Estat, com Alberto Fujimori al Perú i Hissène Habré al Senegal, estan sent jutjats per tribunals nacionals, mentre d’altres, com l’expresident liberià Charles Taylor, estan sent processats en tribunals internacionals.