Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: Interior ha de traslladar persones migrants i refugiades des dels CETIs a la península, especialment del centre de Melilla

Un grup d'inmigrants subsaharianas en el CETI de Melilla © EFE/ Francisco García Guerrero

  • El Centre d'Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Melilla alberga ara mateix 1.753 persones, el triple de la seva capacitat, posant en risc la salut de qui hi és.
  • Amnistia Internacional compta amb expertes disponibles per a entrevistes.

Després de les recents informacions que una nena de 16 mesos que roman hospitalitzada per haver donat positiu per coronavirus és una resident de Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Ceuta, Amnistia Internacional torna a mostrar la seva preocupació per la situació en aquests centres, que no es troben en condicions adequades per garantir la salut de les persones que hi viuen. A l'organització li preocupa que, d'una banda, en aquests centres per a migrants i refugiats de Ceuta i Melilla hagin de conviure, en condicions que no garanteixen la protecció davant del contagi, persones de perfils vulnerables (com persones amb VIH, malalts oncològics, entre altres) amb altres que han pogut ser prèviament contagiades.

D'altra banda, Amnistia denuncia el problema d'amuntegament del CETI de Melilla. Aquest centre alberga ara mateix 1.753 persones (el triple del que pot, que són 580), posant així en risc la salut dels qui hi habiten, per no poder-se complir diligentment amb els advertiments de precaució de les autoritats sanitàries ni amb els protocols a seguir en cas de contagi. En el cas de Ceuta, tot i que els recents trasllats a la península han alleujat una mica l'ocupació (al centre conviuen ara mateix 464 persones, per sota de  la seva capacitat per a un total de 512), pateixen els mateixos riscos.

L'organització ha exigit una vegada més al Ministeri d'Interior, que s'accelerin els tràmits de trasllat d'aquestes persones a la Península, especialment d'aquells que poden patir les pitjors conseqüències de la pandèmia, sigui per vulnerabilitats físiques, sigui per vulnerabilitats socials, i que s'acullin en condicions adequades. A més, ha demanat al Ministeri de Sanitat que es coordini amb Interior per complir amb les mesures necessàries per garantir l'accés a la salut de totes les persones. 
 
"Les autoritats no haurien d'esperar que es produeixi un contagi en aquests llocs, sinó anticipar-se i prendre mesures per protegir totes les persones sense discriminació, especialment les  que es troben en especial vulnerabilitat, com són les possibles persones de risc en els centres", assenyala Virginia Álvarez, responsable de Política Interior a Amnistia Internacional Espanya. "Els drets de les persones migrants i refugiades no queden "congelats" en un moment de pandèmia, al contrari, l'Estat ha de protegir-los i complir amb el que ha promès des de l'inici de la crisi: no deixar ningú enrere", afegeix Virginia Álvarez.  

Amnistia Internacional, que ha denunciat des de fa anys les condicions dels CETIs, assegura que en aquests moments els centres, convertits en llocs tancats dels quals les persones no poden sortir excepte per situació mèdica urgent, no compleixen les condicions per actuar diligentment en cas de contagi. "L'amuntegament i la massificació incrementen el risc de contagi ja que no es poden mantenir les distàncies de seguretat proposades per les autoritats ni les condicions d'higiene necessàries per contenir l'expansió del virus", assenyala l'organització.

Amnistia Internacional lamenta especialment la situació de les persones de risc, com poden ser aquelles que pateixen malalties oncològiques, VIH, o altres persones amb necessitats especials, i també la d'altres col·lectius. "En aquests moments, en el CETI de Melilla hi ha més de 200 nens i nenes, que, tot i que no són població de risc, sí que tenen necessitats específiques, com que es garanteixi la continuïtat de la seva educació en les mateixes condicions que la resta de menors a Espanya. A més, hi ha 200 dones, algunes d'elles embarassades o mares soles, algunes supervivents de violència sexual o de gènere, a més d'altres col·lectius com LGBTI", adverteix Virginia Álvarez. "També és preocupant que a les persones admeses a tràmit com a sol·licitants d'asil no se'ls està permetent sortir, sinó que, com ja veníem denunciant des de fa temps en Amnistia Internacional, han d'esperar mesos per poder traslladar-se a la península".

Més informació
Fins i tot en el context de la pandèmia, ha de respectar-se el dret a sol·licitar asil i l'obligació dels Estats de no retornar a les persones a llocs on puguin córrer el risc de patir greus violacions dels drets humans (principi de no devolució). En comptes de suspendre o negar el dret a sol·licitar asil durant la pandèmia, les autoritats han d'abordar els problemes de salut pública que afecten als i les sol·licitants d'asil mitjançant mesures alternatives, com ara quarantenes, aïllament i proves.

Amnistia Internacional ha llançat un decàleg sobre com afrontar aquesta crisi sanitària en matèria de drets humans.

També té en marxa una campanya adreçada al Ministeri de Sanitat per exigir que es garanteixi la protecció de tot el personal sanitari que està combatent la pandèmia a Espanya.