Madrid.- El gaudi complet dels drets humans sense cap tipus de discriminació és un principi fonamental. No obstant això les autoritats espanyoles aborden amb desinterès el fenomen del racisme i la xenofòbia, en un país amb una important comunitat gitana, que tradicionalment ha estat marginada, i davant l'augment de la immigració en l'última dècada. Aquesta és la principal conclusió de l'Informe ?Entre la desgana i la invisibilitat? elaborat per Amnistia Internacional sobre polítiques de l'estat espanyol en la lluita contra el racisme. Espanya està entre els 10 únics Estats que no han ratificat el Conveni Europeu sobre la Lluita contra la Tracta d'Éssers Humans, que va entrar en vigor l?1 de febrer de 2008. Segons les Nacions Unides, Espanya és un dels deu països europeus amb una major incidència de casos d'explotació sexual a dones i nenes estrangeres. La majoria de les víctimes són dones d'entre 18 i 25 anys provinents del Brasil, Bulgària, Colòmbia, l?Equador, Nigèria, Ucraïna, Rússia o Romania. Per Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional: ?Aquesta desgana allunya Espanya de les seves obligacions internacionals i això es reflecteix en la no ratificació d'almenys deu tractats internacionals contra la discriminació d'immigrants i persones gitanes; la inadequada transposició de directives comunitàries obligatòries sobre racisme; l'existència de lleis, com la llei d?estrangeria, amb articles declarats inconstitucionals en considerar-los discriminatoris el Tribunal Constitucional; la creació tardana amb competències insuficients d'organismes especialitzats en la lluita contra el racisme i la discriminació i la falta de voluntat política motivada per l'absència d'un Pla Integral de Lluita contra el Racisme?. El racisme existeix encara que no hi hagi dades oficials Espanya està a la cua d'Europa en el combat contra el racisme i la xenofòbia. Segons l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), Espanya és un dels cinc estats membres que no publica dades oficials sobre denúncies o processos penals relatius a delictes racistes. ?La invisibilitat s?ha de resoldre com a primera mesura per abordar aquesta situació?, suggereix Beltrán. Persisteixen els incidents racistes a les mans de particulars i els casos de maltractaments o tortures amb component racista per part de les diferents forces de seguretat. Pel que fa a agressions protagonitzades per grups racistes dirigides contra persones immigrants, indigents, homosexuals o prostitutes, segons l'informe RAXEN (Xarxa Europea d'Informació Sobre Racisme i Xenofòbia) Especial 2006, la xifra superaria les 4.000 agressions anuals. Les dades sobre la percepció que té la població espanyola quan es tracta de la comunitat gitana i el fenomen de la immigració dibuixen un escenari de prejudicis i rebuig. Quatre de cada deu entrevistats pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el 2005 reconeixien que els molestaria molt o bastant tenir per veïns una família gitana. En l'últim informe sobre Espanya de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) de 2006, sis de cada deu associaven d'alguna manera la delinqüència amb la immigració. Amnistia Internacional denuncia la invisibilitat d'aquest problema a Espanya ja que no existeixen dades oficials que permetin conèixer la magnitud del problema. És alarmant la manca de registres i anàlisis de dades sobre el racisme i la xenofòbia i sobre incidents racistes o delictes racistes. L'absència d'òrgans independents d'investigació mostra la falta de voluntat política per conèixer la seva dimensió. El primer informe sobre racisme i xenofòbia de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2007, revelava que no havia trobat cap dada que permetés afirmar que, durant l'any 2006, s'hagués imposat una sola sanció o compensació per casos de discriminació ètnica en catorze països de la Unió, inclosa Espanya. La comunitat gitana està oblidada La Fundación Secretariado Gitano xifra en 700.000 el nombre de persones gitanes de nacionalitat espanyola residents en el país. La discriminació racial que pateix aquesta comunitat és el llegat de segles de persecució que, a pesar de la teòrica igualtat a què s?ha arribat en l?aspecte legislatiu, perviu en situacions com són l'atur, l'analfabetisme o l'accés als serveis públics de salut, habitatge i educació, entre d?altres. Espanya no ha engegat les mesures específiques que els governs poden usar per elaborar una estratègia de gran envergadura que millori la situació de la comunitat gitana proposades tant pel Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides, com la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància del Consell d'Europa. L'administració de justícia també mostra desgana Malgrat les disposicions penals contra el racisme i la discriminació racial que estan en vigor, el desinterès també s'aprecia en les actuacions de les autoritats judicials i la Fiscalia General de l'Estat. Gairebé no hi ha denúncies als tribunals sobre atacs o discriminació amb un component racista a causa de la dificultat probatòria d'aquests delictes, el temor a ser objecte de represàlies, que s'iniciï un expedient d'expulsió, i a la desinformació generalitzada sobre els drets i mecanismes disponibles, així com a la desconfiança en el sistema. Encara més, quan es produeixen denúncies al?legant aquest component racista, rares vegades és tingut en compte pels tribunals. Acabar amb aquesta situació també ha de ser una tasca prioritària de les autoritats. El projecte Acción contra la Discriminación, que analitza 612 casos de discriminació en territori espanyol, va detectar que en el 80% dels casos documentats no es va presentar cap denúncia i quan sí que n?hi va haver, en cap cas no es va acabar amb una sentència favorable a la víctima. A més, una investigació de la Universitat de València va analitzar el nombre de casos en els quals, entre l'any 1996 i el 2005, s'havia aplicat l'agreujant per motius racistes per part dels jutjats d'instrucció, Audiències Provincials, Tribunals Superiors de Justícia i Tribunal Suprem. El resultat va indicar que només en 14 casos es va al?legar discriminació racial i només en sis casos es va aplicar finalment. Proposta: Pla Integral per combatre totes les Formes de Racisme El 2007, només hi havia cinc països de la UE que no havien engegat un organisme nacional de lluita contra la discriminació racial: Alemanya, Luxemburg, República Txeca, Malta i Espanya. És una mostra més de l'escàs interès que tenen les autoritats per abordar aquesta situació, a pesar de ser una recomanació de la Conferència Mundial contra el Racisme (Sud-àfrica, 2001) assumida per Espanya. El Partit Socialista Obrer Espanyol, en el seu programa electoral, va assumir el compromís de desenvolupar un Pla Estatal per combatre el Racisme. Amnistia Internacional proposa al govern que posi en marxa aquest Pla, que hauria d'incloure: ? Mesures de caràcter polític, social, educatiu o de sensibilització per lluitar contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i la intolerància en el lloc de treball, en l?accés a la sanitat, educació, prestacions socials, a l'habitatge o a locals d'entreteniment. ? Les recomanacions europees per combatre la discriminació de la població gitana. ? Mesures específiques per lluitar contra la discriminació múltiple que pateixen les dones (gitanes, immigrants) i els menors estrangers no acompanyats. ? Mesures per prevenir la tortura i els maltractaments, així com manifestacions lligades al racisme, en el si de les forces de seguretat i l'administració de justícia. Algunes mesures positives però insuficients Entre les mesures adoptades pels governs espanyols en els últims anys per abordar la lluita contra el racisme destaca la creació el 2003 de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia. No obstant això, aquest organisme, encara que ha fet públics els resultats d'algunes enquestes d'opinió, no ha publicat dades que permetin percebre l'evolució de les tendències racistes o xenòfobes mitjançant la recopilació i l?anàlisi de dades referides a casos reals. També el 2003 es va crear el Consell per a la Promoció de la Igualtat de Tracte i no Discriminació de les Persones per l'Origen Racial o Ètnic (Consell d'Igualtat de Tracte). No obstant això, la seva composició, competències i règim de funcionament no es va regular fins el novembre de 2007 i encara no s'ha constituït. D'altra banda, el febrer de 2007 el Consell de Ministres va aprovar el Pla Estratègic de Ciutadania i Integració 2007-2010, un dels objectius del qual és ?lluitar contra les diverses manifestacions de la discriminació, el racisme i la xenofòbia en tots els camps de la vida social, tant en l'àmbit públic com en el privat?. Aquest Pla reconeix que, a pesar de l'existència de conductes discriminatòries, no s'han dissenyat programes de suport a les víctimes de discriminació i assumeix també que la manca d'un sistema de recollida i anàlisi de dades no afecta només els actes violents, sinó que tampoc no es fa un seguiment de les denúncies per discriminació i de les sentències que es produeixen en aquest camp. (10/04/2008)