Agenda de Drets Humans per a la pròxima reunió dels governs d'Espanya i El Marroc Madrid.- Amb motiu de la reunió d'alt nivell que els governs del Marroc i Espanya celebraran els dies 28 i 29 de setembre a Còrdova i Sevilla, la Secció Espanyola d'Amnistia Internacional fa públiques les seves preocupacions en matèria de drets humans perquè es tinguin en compte en el desenvolupament d'aquesta reunió. L'organització ja ha enviat per carta aquestes preocupacions al President del Govern i al Ministre d'Afers exteriors d'Espanya. Les preocupacions d'Amnistia Internacional al Marroc fan referència a tortura, legislació sobre seguretat, defensors de drets humans, pena de mort, "desaparicions", drets de la dona, control migratori entre Espanya i el Marroc i repatriació de menors no acompanyats. Control migratori entre Espanya i El Marroc i repatriació de menors no acompanyats Qualsevol mesura de control migratori ha de respectar els drets humans. A Amnistia Internacional li preocupen enormement les denúncies de maltractaments i ús excessiu de la força a mans d'agents de les forces i cossos de seguretat, tant del Marroc com d'Espanya; així com les expulsions il?legals d'immigrants que es produeixen a la frontera entre Ceuta, Melilla i el Marroc. Totes les denúncies han d?investigar-se amb promptitud, imparcialitat, eficàcia i de forma exhaustiva per ambdós governs. Quant a la repatriació dels menors no acompanyats d'origen marroquí, a l'organització li preocupa que continuï en vigor el Memoràndum d'entesa entre el Marroc i Espanya del 23 de desembre de 2003. Qualsevol mesura que s'adopti per a la devolució de menors ha d?ajustar-se plenament a les obligacions d'ambdós països per protegir i emparar els menors d'acord amb la Convenció de Drets del Nen. Activistes de drets humans del Sàhara Occidental En els últims anys, els activistes dels drets humans han sofert repressió per la seva labor, especialment al Sàhara Occidental. L'exemple més recent afecta a Aminatou Haidar, Ali Salem Tamek, Mohamed El Moutaouakil, Houssein Lidri, Brahim Noumria, Larbi Messaoud i H'mad Hammad, detinguts entre el juny i l?agost de 2005. Les set persones esmentades es dediquen a documentar violacions de drets humans al Sàhara Occidental, incloses les que es van cometre durant l'actuació policial a les manifestacions amb càrrega política celebrades a l?Aaiún i diverses ciutats del Marroc i el Sàhara Occidental el maig i el juny. Les activitats considerades il?legals semblaven estar relacionades exclusivament amb el fet d'exercir el seu dret a expressar de forma pacífica les seves opinions sobre l'autodeterminació del poble saharià i a difondre els seus punts de vista sobre qüestions de drets humans. Tortura Des de 2002, s'ha produït un augment de les denúncies de tortura i maltractaments que afecta a suposats islamistes detinguts per pertinença a "bandes delictives" o per la seva implicació en actes violents. Altres col?lectius, com els membres d'organitzacions de defensa dels drets humans i activistes saharians també han estat víctimes d'aquests maltractaments. Legislació sobre seguretat El 2003 es va aprovar un nova llei per combatre el terrorisme, amb una definició imprecisa de "terrorisme"; amb una ampliació fins a 12 dies del règim de detenció preventiva; amb una restricció en el dret a tenir un advocat durant aquests dies; i amb una ampliació de l'àmbit d'aplicació de la pena de mort. Pena de mort Des de 1993 no s'han produït execucions al Marroc, però la pena de mort continua vigent. A la fi de 2003, s'havien dictat almenys 16 condemnes en virtut de la nova llei per combatre el "terrorisme". "Desaparicions" Centenars de saharians i marroquins van desaparèixer entre els anys 60 i 90 del segle passat. Homes, dones i nens de totes les capes socials van ser detinguts en llocs secrets i van ser sotmesos freqüentment a tortures i maltractaments. Les seves famílies tenen dret a conèixer la seva situació i a rebre una compensació adequada. La Comissió d'Equitat i Reconciliació, establerta per les autoritats el gener de 2004 per investigar els casos de "desaparició" i detenció arbitrària ocorreguts entre 1956 i 1999, va iniciar al desembre una sèrie de vistes públiques que donen a supervivents d'aquests fets i a les famílies dels "desapareguts" l'oportunitat d'exposar els seus casos. Es tracta d'un avenç significatiu, que pot contribuir a abordar les greus violacions dels drets humans comeses en el passat. No obstant això, els estatuts de la Comissió exclouen categòricament la identificació d'autors individuals i rebutgen els processaments penals. Drets de la dona El Comitè de Drets Humans de l'ONU va expressar al novembre de 2004 la seva preocupació per l'elevat nombre de casos de violència domèstica contra les dones al Marroc, confirmant així les conclusions de les organitzacions locals de drets humans. Igualment el Marroc no ha retirat les seves reserves als tractats internacionals que protegeixen els drets de la dona. (26/09/2005)