Madrid.- Dos anys després de la plena entrada en vigor de la llei integral, les dones continuen trobant obstacles a l'hora de ser protegides, ateses i obtenir reparació enfront de la violència de gènere. Aquesta és la conclusió de l'informe ?Posin tots els mitjans al seu abast, sisplau?, fet públic avui per Amnistia Internacional en el marc d'una trobada d'organitzacions de dones convocada per l'organització. Amb motiu del segon aniversari de la llei, i quan el nombre de dones mortes en el que va d'any ha superat la trentena, l'informe analitza les mesures anunciades pel govern espanyol per a la posada en pràctica de la llei integral el passat 15 de desembre, fa sis mesos, quan es va fer públic el Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció de la Violència de Gènere Marc Conceptual i Eixos d'Intervenció, que estableix les línies mestres que han de guiar els dos pròxims anys d'intervenció institucional enfront de la violència de gènere i va anunciar 20 Mesures Urgents per afrontar el problema. La conclusió és clara: alguns aspectes essencials previstos per la llei integral estan encara per pendents de desenvolupament o s'estan posant en pràctica amb massa lentitud i alguns drets de les dones enfront de la violència de gènere segueixen existint només sobre el paper i no a la realitat. L'informe avalua, a més, fins a quin punt s'han fet realitat els 18 indicadors proposats per Amnistia Internacional el juny de 2006, amb motiu del primer aniversari de la llei integral, per valorar, quan s?acabi la legislatura actual, l'adequació de la resposta institucional a la violència de gènere. El resultat és concloent: més de la meitat d'aquests 18 indicadors encara no són una realitat. ?Aquesta situació significa, per exemple, que no sempre les dones disposen d'assistència lletrada en el moment d'interposar la denúncia; que hi ha Comunitats Autònomes en què no tenen un centre d'atenció integral on dirigir-se; i que les dones immigrants en situació irregular continuen essent discriminades en l'accés a les ajudes i corren el risc de ser expulsades quan presenten una denúncia per maltractaments?, va assenyalar Eva Suárez-Plans, responsable del Departament de Campanyes i Investigació de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional. La resposta institucional enfront de la violència de gènere segueix sent desigual entre les diferents Comunitats Autònomes i està molt lluny d'aconseguir-se l'objectiu que el conjunt de professionals involucrats comptin amb una formació especialitzada sobre el problema. I col?lectius de dones especialment vulnerables o amb necessitats específiques, com per exemple les dones immigrants en situació irregular, drogodependents o amb fills majors de 12 anys no gaudeixen en peu d'igualtat dels mateixos drets que assisteixen d?altres dones víctimes de violència de gènere. ?La majoria de les 20 ´Mesures Urgents´ anunciades pel govern fa sis mesos suposen avenços sobre el paper per afrontar un problema que continua deixant un nombre de víctimes mortals que no descendeix, però segueixen sent un mer catàleg d'intencions?, va afegir Suárez-Plans. ?Només una d'elles ha tingut un clar avenç: l'elaboració d'un Protocol Comú Sanitari per a la detecció de la violència de gènere i l'atenció a les víctimes que finalment ha estat aprovat; no obstant això, encara queda per definir com serà conegut i utilitzat pel personal sanitari involucrat.? Amnistia Internacional segueix reclamant un enfocament de drets humans per afrontar la violència de gènere, contrari a qualsevol tipus de desigualtat territorial i discriminació basada en circumstàncies personals. L'organització insta el govern espanyol, les Comunitats Autònomes i el Poder Judicial a posar tots els mitjans al seu abast per garantir que els drets previstos en les lleis es facin realitat i a posar en pràctica, per a això, el conjunt de recomanacions que s'exposen en aquest informe. Trobada d'organitzacions de dones L'informe s'ha presentat avui en el marc d'una trobada d'organitzacions de dones convocat per Amnistia Internacional, en el qual organitzacions que treballen sobre la violència de gènere i professionals de diversos àmbits (sanitari, policial, jurídic i assistencial) han debatut sobre les dificultats a què s'enfronten les víctimes quan cerquen de protecció, atenció i justícia. ?Qualsevol persona que escolti les víctimes de violència de gènere sabrà que cal millorar la qualitat dels recursos que s'ofereixen a aquestes dones i assegurar la formació de tot el personal dels centres. A més, no estan adaptats per a dones amb discapacitat, majors o persones amb problemes de salut mental o drogodependents. Les dones immigrants, que tenen dificultats amb l'idioma, no coneixen els seus drets, estan aïllades i no compten amb una xarxa de suport social continuen essent doblement discriminades; i els seus menors, els grans oblidats?, va assenyalar Amparo de Píñar Prats, que des de l'any 2003 representa l'Associació de Dones contra la Violència de Gènere CONVIVE, de Granada. Consuelo Abril, presidenta de la Comissió d'Investigació de Maltractaments a dones va indicar: ?En primer lloc, ens preocupa la falta de mesures de prevenció. En l'àmbit de la sanitat, el personal compta amb poca formació sobre violència de gènere i no té coneixements sobre els indicadors que han d'aplicar per detectar-la en les dones que assisteixen a atenció primària o centres d'urgències. En segon lloc, veiem amb preocupació que es responsabilitzi la dona víctima de violència de la seva incapacitat per respondre a la violència que s'exerceix contra ella. Cal recordar que el delicte de violència de gènere es pot perseguir d'ofici, i les mesures que conté l'ordre de protecció es poden adoptar d'ofici sense necessitat de ser ratificades per part de la víctima, i fins i tot sense que siguin sol?licitades?. ?En la nostra experiència diària continuem assistint a la revictimització per part d'alguns i algunes professionals de l'advocacia: els criteris d'accés al torns d'ofici específic són poc clars i la formació encara és deficient. Passa el mateix amb la formació dels equips de valoració adscrits als jutjats. Cal invertir molt més perquè la formació específica arribi al conjunt de professionals involucrats?, va assenyalar Marian García Cuesta, Directora de l'Associació Aizán, que treballa des de 1999 en diferents camps dels serveis socials. Les organitzacions esmentades, juntament amb Miriadas ?una associació de dones víctimes de violència de gènere de Huelva? i ADAVA - Associació d'Ajuda a Víctimes d'Agressions Sexuals i Violència Domèstica de León, que també van participar en la trobada, van coincidir amb Amnistia Internacional que és urgent donar passos concrets i posar tots els mitjans necessaris perquè els drets de les dones es facin realitat. (15/06/2007)