Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: És hora de posar fi al silenci i a la injustícia de gairebé 70 anys

18/7/05 - Informe d'Amnistia Internacional sobre el deute pendent amb les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

amnistia amni, 

Per a Amnistia Internacional, els crims contra la humanitat no poden ser esborrats per actes de perdó o oblit, els drets de les víctimes d'abusos greus contra els drets humans s?han de reconèixer i és necessari posar fi a la doble injustícia quan un Estat priva determinades víctimes de la veritat, justícia i reparació. Espanya no és una excepció.

 

La perllongada injustícia i el silenci patits per nombroses víctimes de crims atroços perpetrats durant la Guerra Civil i el règim franquista ha motivat l'informe que Amnistia Internacional, presenta avui a Madrid, Barcelona, València, Vigo, Palma de Mallorca, Oviedo, Salamanca i Almeria. ?Espanya: posar fi al silenci i a la injustícia. El deute pendent amb les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista?.

 

?L'Estat espanyol té ara l'oportunitat de saldar el deute pendent amb les víctimes de la guerra civil i del règim franquista que han estat privades dels seus drets per trobar veritat, justícia i reparació. Avui, 70 anys després, és tard per a moltes persones; però no per a totes. És el moment d'anar més enllà dels actes d'homenatge i de reparació moral, és temps de rehabilitar els drets de totes les víctimes i assegurar el dret a la veritat i el deure no oblidar?, afirma Esteban Beltrán, Director d'Amnistia Internacional a Espanya.

 

 

Crims contra el dret internacional

Durant la Guerra Civil (1936-1939) i sota el règim franquista (1939-1975), van ser nombroses les víctimes de greus abusos que el dret internacional prohibia i condemnava com a crims contra el dret internacional, entre ells, la tortura, les execucions extrajudicials; els atacs contra la població civil i altres abusos compresos dins els crims de guerra; la persecució política, religiosa o racial, els empresonaments arbitraris, els treballs forçats i altres actes definits com a crims contra la humanitat. Ni el pas del temps, ni els actes polítics de perdó o oblit cancel?len la responsabilitat de l'Estat vers les víctimes. La responsabilitat dels seus autors pel que fa a aquests crims no prescriu mai.

 

?El país que va demanar l'extradició de Pinochet i el país l'Audiència Nacional del qual ha condemnat recentment l?exmilitar argentí Scilingo per crims de lesa humanitat, aplicant el principi de jurisdicció universal, no ha estat capaç d'oferir veritat, justícia i reparació per a aquelles víctimes del seu propi país que van patir abusos greus durant la Guerra Civil i el règim franquista.?, assegura Beltrán.

 

 

Espanya: cas insòlit

A diversos països d'Europa, Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica s'ha dut davant la justícia els autors de crims contra la humanitat. Així, a Nüremberg, com a Tòquio,, els pitjors criminals de les potències de l'Eix, responsables de crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la II Guerra Mundial, van ser enjudiciats per fets contemporanis als esdeveniments a Espanya. A l?Amèrica Llatina han estat establerts mecanismes per contribuir a l'esclariment de la veritat respecte de crims perpetrats en els últims 32 anys i, aquells que es creien per sobre del dret internacional, s'han vist davant processos penals en jurisdicció nacional o sobre la base de la jurisdicció universal.

 

En Espanya, no obstant això, ha mantingut fins als nostres dies el silenci i la impunitat respecte de crims atroços els autors dels quals no van rendir comptes perquè es trobaven a l'empara del règim franquista. Conclòs el règim i fins als nostres dies, no hi ha hagut una investigació imparcial que aclareixi els fets i estableixi responsabilitats.

 

 

Respecte per a les víctimes

Amnistia Internacional sap de crims atribuïts a autors d'ambdós bàndols durant la Guerra Civil i exigeix el més alt respecte per la dignitat de totes les víctimes. ?No obstant això, a Espanya, les víctimes van ser dividides. Durant el règim franquista, la pertinença real o presumpta a un bàndol o ideologia, va establir la diferència entre beneficis o penalitats per a les víctimes de la Guerra Civil, condició que es va mantenir al llarg del règim i que es va aplicar amb igual rigor respecte de la víctimes de massives violacions de drets humans en els 40 anys següents, sense que aquelles poguessin contar amb recursos elementals per a fer cessar els greus abusos. Conclòs el règim franquista, la transició i els governs posteriors no van modificar substancialment les posicions establertes pel règim franquista en relació amb les víctimes. Així, nombroses víctimes i les seves famílies van ser privades del dret a la veritat, justícia i reparació. En cap cas, hi ha hagut una investigació imparcial que aclareixi els fets i estableixi responsabilitats; i aquest és un dels objectius que perseguim amb aquest informe? assegura Beltrán.

 

A Espanya, igual que en altres racons del planeta, la lluita contra l'oblit respecte de crims del passat ha tingut com a protagonistes les víctimes, les seves famílies i les seves organitzacions. Es tracta d'una lluita per la dignitat que un Estat compromès amb els drets humans ha de respondre conforme a les seves obligacions internacionals sobre la matèria.

 

 

Recomanacions d'Amnistia Internacional

Amnistia Internacional demana al govern espanyol que adopti mesures per garantir la memòria col?lectiva respecte dels crims del passat, afirmant el dret a saber i el deure de no oblidar. La preservació d'arxius, l?accés a aquests arxius i la inclusió de mesures en l'àmbit educatiu, són aspectes que l'Estat espanyol ha d?assegurar. Per contribuir a la veritat s?haurà d?estudiar la creació d'un òrgan oficial temporal de caràcter no judicial amb el mandat d'investigar els crims contra el dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el règim franquista, sense que això substitueixi ni sigui alternativa al dret de les víctimes d'acudir i accedir a instàncies judicials per trobar la veritat, justícia i reparació. En aquesta línia, l'Estat espanyol ha de reconèixer públicament que va privar de recursos efectius certes víctimes de la guerra civil espanyola i del règim franquista, i comprometre's a la rehabilitació dels seus drets.

 

Respecte a les víctimes de desaparicions forçades i execucions extrajudicials, el govern ha d?assumir la seva responsabilitat, disposar les normes i mecanismes idonis, així com recursos suficients per la localització de fosses, exhumació de cadàvers, identificació de restes i la seva restitució a les famílies. L'organització considera que ha d?establir-se una Fiscalia Especialitzada per impulsar la investigació, contribuir a esclarir la sort de les persones desaparegudes i desenvolupar totes les accions pròpies de l'obligació de perseguir els crims contra la humanitat.

 

Igualment, en relació amb les persones executades per sentències dictades després de processos injustos, s?han d?adoptar les mesures legislatives necessàries dirigides a la seva nul?litat.

 

L'obligació de reparar a les víctimes haurà de ser el més equitativa i completa possible, i haurà d?estar acompanyada de mesures generals per prevenir els abusos greus dels quals s'ocupa aquest informe i per assegurar que mai més els poders públics ignoraran els drets de les víctimes de violacions manifestes de drets humans i del dret internacional humanitari.

 

Pot consultar l'informe ?Espanya: posar fi al silenci i a la injustícia. El deute pendent amb les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista? a http://www.es.amnesty.org/esp/docs/victimas_franquismo.pdf

 

(18/07/2005)