Madrid, 24 d'abril.- Representants del Govern i dels Grups Parlamentaris, experts i ONG han debatut avui el Congrés dels Diputats, en un seminari a porta tancada, el contingut de la futura llei sobre comerç d'armes que el Govern ha de presentar abans que no s?acabi l?any. A la trobada, Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam han presentat als legisladors un informe amb mesures adoptades per altres països que han de servir d'exemple per a la normativa espanyola. França, Alemanya i EUA són exemples positius per millorar la transparència i el control en la transferència d'armes espanyoles. L'informe ?Cap a una llei pel control del comerç d'armes? ?elaborat per l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona? recull mesures concretes, des dels criteris per evitar que arribin armes a destinacions ?sensibles? fins a com han de ser les llicències del Govern en tot el procés de comercialització d'armes, incloses la producció, intermediació i exportació. França ofereix bons exemples de com es limiten per llei les polítiques governamentals d'exportació. D'una banda, estableix explícitament l'obligatorietat de respectar els embargaments d'armes decretats per Nacions Unides i la Unió Europea, i prohibeix exportar a països les Forces Armades dels quals reclutin nens soldat. Per una altra banda, estableix una completa llista d'armes que han de sotmetre's a controls d'exportació, i que inclou les armes per a caça i tir esportiu com material de defensa, cosa que a Espanya no es dóna. ?Si, per exemple, se seguís el model francès, Espanya hauria de sotmetre a control l'exportació de 37 milions de peces de munició a un país com Ghana, al qual ara s'exporta lliurement perquè es classifica com material per a caça o tir esportiu?, explica Ricardo Magán, responsable de la campanya Armes Sota Control a Intermón Oxfam. Alemanya és la millor referència quant a les condicions per aprovar o denegar llicències d'exportació. La seva normativa prohibeix vendre armes a països en què hi ha o que participen en conflictes armats o a llocs on l'esclat del conflicte és imminent. També prohibeix les transferències a llocs on les armes puguin usar-se per a la repressió interna o on es produeixin greus violacions dels Drets Humans. Les autoritats alemanyes tampoc poden autoritzar vendes d'armes que siguin contràries al Dret Internacional o a les decisions del Consell de Seguretat de Nacions Unides. ?Semblen qüestions molt òbvies però tots els governs espanyols han incomplert i incompleixen aquestes condicions cada vegada que autoritzen la venda d'armes a països com Colòmbia?, explica Yolanda Román, responsable de Política Exterior d'Amnistia Internacional. En matèria de transparència, EUA és el millor exemple a seguir. ?El país que més armes ven a tot el món és, a més, el que ofereix un major nivell d'informació, perquè recull el país receptor, la quantitat d'armes i el preu, i fa una descripció detallada del producte?, explica Mabel González, de Greenpeace. Altres països com ara Bèlgica presenten un informe anual detallat al Parlament per ser debatut. El Regne Unit és especialment diligent a l'hora de presentar la informació: ho fa cada tres mesos, la publica a internet i manté permanentment actualitzada la llista de llicències concedides. A Espanya, malgrat que s'han produït progressos en matèria de transparència, el govern només informa semestralment de les exportacions i aporta una informació incompleta i tardana, amb un mínim de mig any de retard. Nota informativa El passat 13 de desembre de 2005, el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat una Proposició No de Llei (PNdL) en la qual es demana al Govern que presenti un projecte de llei sobre el control del comerç d'armes en el termini d'un any. A més de la incorporació de bones pràctiques iniciades per altres països, Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam recorden que la llei ha d'incorporar els acords internacionals subscrits per Espanya, entre ells el Codi de Conducta Europeu. (24/04/2006)