Madrid.- El pròxim 18 de desembre es compliran 15 anys des que Nacions Unides va aprovar una Convenció per protegir els drets humans dels treballadors migrants i de les seves famílies. Amnistia Internacional creu que és un instrument important per prevenir i eliminar els abusos que sofreixen totes les persones migrants tant en situació regular com irregular, fixa unes normes internacionals per un tracte just i sense abusos, per a totes les persones amb independència de la seva situació administrativa i recorda que els drets humans no saben res de ?papers?. Individus i societats s'han mogut sempre en recerca de protecció i de millors condicions socials, econòmiques o culturals, això és, d'una vida més digna. Tal com van fer molts espanyols no fa tant de temps. Per tot això, i especialment en aquest dia, Amnistia Internacional recorda a les autoritats públiques que els migrants no són simple mà d'obra: són persones amb drets humans. No obstant això, la realitat quotidiana de moltes persones migrants és desoladora. Moltes vegades sofreixen discriminació i abusos durant el viatge, a les fronteres o a les societats a les quals emigren. A Espanya, Amnistia Internacional valora positivament la normalització extraordinària que va realitzar el govern amb motiu de la modificació del reglament d'Estrangeria, ja que va contribuir a pal?liar parcialment la invisibilitat en què es trobaven milers de persones. Les persones immigrants, especialment aquells que es troben en situació administrativa irregular, sofreixen abusos contra els seus drets humans per actes de discriminació racial o xenòfoba, casos de maltractaments a les mans de particulars o agents de l'estat, per lleis que els converteixen en ciutadans de segona categoria i no els reconeixen drets com el de reunió, associació, manifestació i vaga o obstaculitzen el seu accés al dret a la salut, l'educació o l'assistència jurídica gratuïta quan són víctimes d'un delicte. Les dones immigrants indocumentades, víctimes de violència de gènere o de tràfic d'éssers humans troben importants obstacles per accedir a la protecció policial o judicial, a les xarxes d'acollida o a ajudes. Els menors immigrants no acompanyats són retornats en ocasions als seus països d'origen sense que es garanteixi el respecte a la Convenció dels Drets del Nen. Les persones migrants també sofreixen violacions de drets humans com a conseqüència dels convenis entre estats que vulneren garanties reconegudes internacionalment, on a molts migrants se'ls nega sense més l'entrada, fins i tot quan aquesta denegació els exposa a abusos contra els drets humans. Així va ocórrer entre els mesos d'agost i octubre a les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla i al Marroc quan centenars d'immigrants van veure perillar les seves vides. Molts fugien de conflictes i de violacions de drets humans, uns altres buscaven unes condicions de vida digna o reunir-se amb les seves famílies. Aquells greus esdeveniments van tenir com a resultat almenys 11 persones mortes i moltes altres ferides; es van produir expulsions il?legals a través de la tanca fronterera i l'expulsió col?lectiva i irregular de 73 subsaharians al Marroc. Les persones immigrants, més enllà dels papers que així ho acreditin, són éssers humans amb drets que han de ser respectats i garantits. El succeït en la Frontera Sud d'Espanya ha mostrat un greu menyspreu cap a aquests drets. Quan les violacions de drets humans queden impunes i són ignorats, es discrimina éssers humans en raó de la seva procedència o de la seva situació administrativa i succeeixen fets tan greus com els que hem descrit. Perquè els drets a no sofrir tortura, maltractaments, discriminació, actes racistes o xenòfobs, i la prohibició d'expulsions col?lectives no depenguin de papers o situacions administratives, i per garantir que els drets de les persones migrants siguin respectats i garantits, Amnistia Internacional demana a tots els Estats, especialment als dels països de destinació, que signin i ratifiquin ja la Convenció de l?ONU sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i de les seves famílies. A Espanya, el PSOE va presentar, quan estava a l'oposició, una Proposició no de Llei amb data 10 de novembre de 2003 instant al govern que signés i ratifiqués la Convenció. Ara que es troba al govern té l'oportunitat de fer realitat aquesta petició. Informació general La legislació espanyola no protegeix suficientment els drets d'aquestes persones enfront de la discriminació i els abusos que sofreixen durant el seu viatge, a les fronteres o a la societat a la qual migren. No obstant això, els seus drets estan reconeguts i garantits per tractats internacionals que estableixen que les persones migrants no són només mà d'obra, sinó abans que res persones que tenen drets sense que sigui possible cap discriminació. La Convenció Internacional sobre la Protecció de tots els treballadors migratoris i de les seves famílies, situa els drets humans de tots els treballadors migrants i els seus familiars en el centre del fenomen de la migració i subratlla el principi fonamental de no discriminació en relació amb això. També declara que cap treballador migratori ni els seus familiars seran sotmesos a tortures ni a tractes o penes cruels, inhumans o degradants; que tampoc sofriran esclavitud ni servitud ni seran objecte de mesures d'expulsió col?lectiva. Diversos organismes internacionals com la Relatora de Nacions Unides sobre treballadors migrants, ha sol?licitat a Espanya que signi i ratifiqui la Convenció. La Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i de les seves famílies, aprovada el 1990 va entrar en vigor l?1 de juliol de 2003. En l'actualitat ha estat ratificada per 34 Estats. Aquesta Convenció a més d'incloure l'obligació d'informes periòdics, permet la presentació de queixes individuals al Comitè de Treballadors Migrants de l'ONU. (16/12/2005)