Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: Els drets humans no poden esperar més

29/5/06 - El debat sobre l'Estat de la Nació, una oportunitat per concretar la creació d'un Pla Nacional d'Acció de Drets Humans.

amnistia amni, 

Madrid.- Amb motiu del debat sobre l'Estat de la Nació que se celebrarà els dies 30 i 31 de maig, la Secció Espanyola d'Amnistia Internacional demana al president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero que anunciï la presentació urgent d'un Pla Nacional d'Acció de Drets Humans, que estableixi un calendari per a la posada en marxa, i que aquest pla concreti les mesures a prendre per part de l'executiu espanyol a l'hora de donar resposta als principals reptes de drets humans als quals s'enfronta Espanya, tant dintre com fora de les seves fronteres.

 

L'adopció d'un Pla Nacional d'Acció de Drets Humans va ser una promesa electoral del partit en el govern i un compromís expressat tant per part del president Rodríguez Zapatero, com per part de la vice-presidenta del govern en repetides ocasions. Encara que Amnistia Internacional ha pogut saber que s'està treballant en aquest pla, ara com ara no es coneix ni el contingut del mateix, ni el calendari per a la posada en marxa, ni el mecanisme per a la seva adopció.

 

Per Amnistia Internacional, el Pla hauria d'incloure objectius en política exterior i interior, ser públic i amb mecanismes d'avaluació periòdica per part del parlament i la societat civil, vincular totes les institucions de l'estat, i abordar els problemes de drets humans a Espanya des d'una òptica de respecte al dret internacional. Per això, l'organització considera que el pla ha d'incloure les següents prioritats en política interior i política exterior.

 

 

 

Política exterior

 

? Donar un lloc destacat i públic als drets humans, per sobre dels interessos econòmics, polítics o de qualsevol altra índole, a l'agenda de les relacions bilaterals d'Espanya amb països de la seva àrea d'influència com ara Colòmbia, el Marroc, Guinea Equatorial, o amb les grans potències com els Estats Units, la Xina o Rússia, entre d?altres.

 

? Incloure els mecanismes necessaris per respondre ràpidament davant crisis de drets humans, com per exemple, la que està ocorrent a Darfur (el Sudan).

 

? Impulsar activament l'adopció de nous instruments internacionals, establint un calendari precís per signar i ratificar, entre d?altres, la Convenció Internacional sobre la Protecció de tots els Treballadors i Treballadores Migrants i dels Membres de la seva família, el Conveni de Nacions Unides sobre Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i de Lesa Humanitat, o el Conveni Europeu contra el Tràfic d'Éssers Humans.

 

 

 

Política interior

 

? Immigració i asil . El Pla Nacional d'Acció de Drets Humans ha d'enfocar l'arribada d'immigrants a Espanya des d'una perspectiva de drets humans, reconeixent la vulnerabilitat dels immigrants, especialment dels qui es troben en situació irregular, i incloure mesures per prevenir, perseguir i sancionar qualsevol abús, eliminar la discriminació i facilitar la integració.

 

Dins l?actual context de l'arribada continuada d'immigrants a la frontera sud espanyola, el Pla ha de garantir que es respectin els drets dels immigrants i dels sol?licitants d'asil, tant en les condicions d'acollida, com en el dret a assistència lletrada i d'intèrpret, així com a la facilitació d'un procés d'asil just i satisfactori. Amnistia Internacional ha denunciat que la política de control de fluxos migratoris està posant en perill d'extinció el dret d'asil a Espanya. El nombre de sol?licituds d'asil disminueix any rera any. El 2001, el nombre de sol?licituds es va situar en 9.491, el 2004 en 5.544 i 5.254 el 2005, de les quals només 260 persones van acabar aconseguint l'estatut de refugiat.

 

Les mesures acordades recentment entre l'executiu espanyol i la Unió Europea per reforçar la vigilància a la costa espanyola i africana per interceptar persones en alta mar, o els acords de readmissió amb els països de l'Àfrica Subsahariana, no eximeixen l'estat espanyol de complir amb la legislació internacional de drets humans i de protecció dels refugiats. Espanya ha de garantir a les persones migrants el principi de no-devolució a països on puguin sofrir violacions de drets humans, l'accés a l'asil, les salvaguardes en els processos d'expulsió, i l'assistència lletrada i d'intèrpret també per a aquelles persones interceptades en alta mar.

 

? Tortura i maltractaments. Dins la seva política de gestos, el govern espanyol ha signat el Protocol Opcional a la Convenció contra la Tortura, però no ha engegat les recomanacions per a Espanya del Relator Especial per a la Tortura de Nacions Unides; entre elles, l'enregistrament dels interrogatoris en règim d'incomunicació com a mesura tant per protegir els detinguts, com els agents de falses acusacions de tortures.

 

Per Amnistia Internacional el Pla Nacional d'Acció de Drets Humans ha d'incloure mesures concretes per evitar la pràctica de tortura i maltractaments, com ara la creació d'una comissió independent per investigar les denúncies de tortures i maltractaments per funcionaris públics a ciutadans tant espanyols com estrangers.

 

? Reparació a les víctimes. Darrere de cada abús o violació dels drets humans hi ha una víctima. Els estats tenen l'obligació d'engegar una investigació ràpida i imparcial, que protegeixi les víctimes i els garanteixi el dret a la veritat, justícia i reparació, tal com reconeixen les normes internacionals de drets humans. Un dret que ha de garantir-se per a totes les víctimes d'abusos o violacions de drets humans, ja siguin víctimes de ?terrorisme?, de tortura o maltractaments, de violència de gènere, o de la Guerra Civil i el franquisme.

 

(29/05/2006)