Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Els casos d’abusos per part de les forces de seguretat durant els estats d’alarma evidencien la urgència de reformar la Llei de Seguretat Ciutadana

Un agent de policia deté un home durant una protesta contra la privatització de la sanitat pública a Madrid (febrer 2021). Foto: REUTERS/Javier Barbancho).
  • Amnistia Internacional demana transparència al Govern central sobre dades generals de denúncies i sobre com les intervencions de les forces de seguretat han afectat col·lectius especialment vulnerables

Aquest diumenge 9 de maig s’acaba l'estat d'alarma decretat pel Govern espanyol el 25 d'octubre de 2020. Acaba així un període de mesures excepcionals que van arrencar a Espanya fa més d'un any (el 14 de març de 2020) amb la finalitat de protegir la salut pública en el context de l'epidèmia de COVID-19. Amb aquestes mesures s'ha restringit la llibertat de circulació, associació, expressió i reunió pública, així com el dret a la vida privada i familiar.

Amnistia Internacional no qüestiona les restriccions imposades a l'exercici del dret a la llibertat de circulació, ni la legitimitat ni la necessitat general de les actuacions policials dutes a terme per assegurar el compliment de les mesures de protecció de la salut. No obstant això, l'organització ha documentat com algunes d'aquestes actuacions han vulnerat els drets humans de la ciutadania i han posat sobre la taula una vegada més la urgència de reformar la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (LOSC), coneguda com a ‘Llei Mordassa’, que va ser utilitzada com a base legal per a la majoria de les sancions durant l'estat de de alarma.

Des que es va decretar el primer estat d'alarma, Amnistia Internacional va mostrar preocupació pel fet que les forces de seguretat adoptessin un enfocament eminentment coercitiu en les seves actuacions, i per la manca de criteris clars per dur a terme la seva funció, especialment en el tracte amb grups vulnerables i amb necessitats específiques. L'augment del poder discrecional que la LOSC atorga als membres de les forces de seguretat, sumat a la manca de mecanismes adequats de supervisió de l'actuació policial, van obrir la porta a actuacions arbitràries durant la pandèmia.

"Al llarg de tot aquest temps, Amnistia internacional ha pogut documentar nombrosos casos d'imposició arbitrària de sancions, vulneracions als drets a la llibertat d'informació o de manifestació, i ús excessiu de la força. A més, tampoc no hi ha hagut transparència per part de les autoritats sobre com les intervencions de les forces de seguretat han afectat col·lectius especialment vulnerables", ha manifestatDaniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional Espanya.

Només durant el primer estat d'alarma (de març a maig de 2020), Amnistia Internacional va documentar 61 casos de persones que havien sofert violacions i abusos contra els drets humans en cinc diferents situacions; persones sense llar o pertanyents a grups vulnerables, vianants denunciats sense prevenció o amb presència legitimada al carrer, amenaces a periodistesfent la seva feina, actuacions policials poc professionals i fins i tot abusives com ara bufetades, calbots, empentes a persones que no mostraven ni resistència ni actitud violenta, i accés a domicilis sense ordres judicials prèvies.

Durant el segon estat d'alarma, i malgrat la relaxació de les restriccions a la llibertat de circulació, les forces de seguretat van continuar realitzant actuacions semblants com la sanció a persones sense cap tipus de requeriment o prevenció prèvia, limitacions a la feina informadora de periodistes i al dret de manifestació pacífica, i va continuar accedint a domicilis sense ordre judicial prèvia.

Vulneracions de drets que van continuar en el segon estat d'alarma

1. Sancions arbitràries i el seu impacte en col·lectius vulnerables. Les forces i cossos de seguretat de l'Estat van interposar de manera arbitrària sancions contra persones que suposadament desobeïen el Reial decret de l'Estat d'Alarma, amb un enfocament merament coercitiu. Persones que van ser denunciades sense intervenir cap tipus d'advertiment previ, fins i tot concorrent circumstàncies que podrien legitimar la seva presència al carrer i sense prendre en consideració les seves necessitats específiques. No es van tenir en compte els criteris de necessitat i proporcionalitat, segons els estàndards internacionals, i tampoc el fet que la imposició de sancions havia de ser una mesura d'últim recurs.

Al març de 2021, Álex, de 18 anys, rep una notificació d'inici d'expedient sancionador sobre la base de l'article 36.6 de la LOSC, per incomplir les restriccions COVID-19 gairebé un any abans, a l'abril de 2020. Álex, de nacionalitat boliviana i llavors menor d'edat, va sortir de casa seva per llençar les escombraries, es va allunyar de casa i uns policies van veure’l. Té discapacitat intel·lectual, motor i visual per patiment fetal i té reconeguda una discapacitat del 68 per cent. A més, ha de prendre medicació contra l'epilèpsia. Aquella nit, quan va veure a la policia es va espantar i va sortir corrents. Els policies van anar cap a ell, van reduir-lo, i li van fer mal a la mà esquerra, que té rígida per l'hemiparèsia que pateix. Álex va donar dades falses a la policia per por d'enfadar la seva mare. Mentrestant, María Esther el va buscar durant hores pel carrer fins que va poder localitzar-loa la comissaria. En anar a recollir-lo, María Esther explica quina és la situació del seu fill i demana disculpes als agents, a qui també refereix la difícil situació socioeconòmica que pateix la família. La policia li va assegurar que no el sancionarien, però l'expedient sancionador està en marxa. La situació d'aquesta família és de gran vulnerabilitat, sense feina i sense ajudes socials. Amnistia Internacional està donant especial seguiment al cas i a les circumstàncies en què es va produir aquesta actuació policial.

Amnistia Internacional va mostrar preocupació per l'elevat nombre de denúncies imposades seguint el criteri de considerar el mer incompliment de les mesures de confinament com una sanció prevista en l'article 36.6 de la LOSC. Només des del 14 de març fins al 23 de maig, el Govern central va reconèixer que s'havien imposat 1.044.717 propostes de sanció per incompliment de les mesures de confinament com a infraccions recollides en aquest article.

Les autoritats no han proporcionat dades clares sobre el nombre total de denúncies, ni sobre el seu efecte en col·lectius vulnerables. El propi Defensor del Poble ha demanat al Ministeri de l'Interior que aclareixi les dades facilitades per la Secretaria d'Estat d'Interior sobre almenys 357.647 expedients sancionadors tramitats fins al 31 de desembre de 2020 per infraccions de les mesures adoptades amb motiu de la pandèmia.

2. Retallades al dret de reunió i manifestació. Encara que al llarg dels diferents estats d'alarma, s'han produït concentracions i manifestacions, també al·legant motius de salut pública es va limitar el dret de reunió i manifestació sense complir amb els estàndards internacionals de proporcionalitat, necessitat i excepcionalitat, tal com assenyalava el Relator Especial de Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d'associació. A Madrid, la Delegació de Govern va prohibir de manera generalitzada les 104 manifestacions convocades per celebrar el 8M, fet que segons Amnistia Internacional va ser una limitació desproporcionada al dret de reunió pacífica, en no ser avaluades individualment.

Aquesta prohibició generalitzada va afectar el Col·lectiu d'Apostasia Feminista. Després d'haver comunicat a la Delegació de Govern la celebració d'una concentració el 8 de març de 2021 davant de l'Arquebisbat, que fan tots els anys, van traslladar la concentració al 22 de març. Només serien 14 persones, i Delegació de Govern els va confirmar que en ser menys de 20 persones no necessitaven notificar-ho. Quan van arribar a la concentració ja hi havia policies prop de l'Arquebisbat. Van demanar identificar-se a la majoria de les assistents. Una d'aquestes persones, Marian, va preguntar el motiu i els agents es van limitar a contestar que “era la seva obligació”. Marian va preguntar per què els demanaven la identificació a elles i no a altres persones que també passaven per aquest lloc i va explicar que només es dirigia al registre de l'Arquebisbat per lliurar documentació. Finalment el policia va dir a Marian que si no li donava la documentació, la detendria. Davant d’això, Marian va lliurar el seu DNI, i quan l'hi van retornar, més de mitja hora després, li van lliurar una proposta de sanció per infracció de l'art. 36.6 de la LOSC, de negativa a identificar-se.

A Concha també la van sancionar pel mateix motiu. En el seu cas, quan va preguntar els motius pels quals li demanaven la identificació, els agents van arribar a dir-li que estaven cometent una il·legalitat en concentrar-se sense haver-ho comunicat prèviament, en clara contradicció amb la informació que aquest col·lectiu havia rebut de Delegació de Govern.

"El dret internacional no exigeix que les manifestacions requereixin una notificació prèvia. A Espanya, el requisit de comunicació prèvia només es preveu per a reunions de més de 20 persones, com assenyala l'article 1.2 de Llei 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió. L'objecte d'aquestes notificacions ha de ser que les autoritats puguin facilitar el dret de reunió, però no poden configurar-se com una autorització encoberta, i només hauria de ser requerida per a grans concentracions o actes que poguessin provocar algun tipus d'interrupció al trànsit, sense que tingui cabuda la sanció per la simple falta de notificació", ha assenyalat Daniel Canales.

3. Entrada a domicilis i ús excessiu de la força. Amnistia Internacional reconeix que en el context d'emergència sanitària, la policia ha hagut de fer front a diverses circumstàncies que requereixen de cert grau de discrecionalitat per part de l'agent a l'hora de donar una resposta adequada. No obstant això, cap circumstància excepcional no pot suposar ni justificar cap desviament del compliment dels estàndards internacionals.

Amnistia Internacional ja va rebre durant el primer estat d'alarma informació de quatre situacions en què agents de diferents cossos policials van accedir a domicilis particulars sense intervenir ordre judicial i sense totes les garanties que estableix la legislació aplicable. Lluny d'investigar aquestes actuacions, l'organització ha conegut de situacions similars durant el segon estat d'alarma.

El passat 21 de març, agents del Cos Nacional de Policia van entrar en un domicili particular sense ordre judicial, alertats per la celebració d'una festa il·legal sense que aparentment hi hagués indicis de la comissió d'altres delictes. D'acord amb l'atestat policial al qual ha tingut accés l'organització, la policia va considerar com un supòsit que l’habilitava a entrar al domicili considerar que les persones que es trobaven en el pis estaven cometent un delicte de desobediència flagrant. L'atestat també fa referència al fet que l'actuació policial va ser gravada per una de les persones que estaven en el pis, i a la qual un agent va advertir que podia gravar, però que no podia difondre les imatges per xarxes socials.

El dret a la inviolabilitat del domicili és reconegut en l'article 18 de la Constitució Espanyola, i el Tribunal Constitucional ha establert que per “domicili” ha d'entendre's qualsevol espai tancat on una persona desenvolupi la seva vida privada, tant de manera habitual com a transitòria, per la qual cosa en opinió d'Amnistia Internacional no és acceptable l'explicació donada pel Ministeri de l'Interior, en considerar exempta de control judicial aquesta actuació policial per tractar-se d'un apartament turístic. L'organització considera imprescindible que s'obri una investigació per aclarir si aquesta actuació policial ha pogut ser una ingerència il·legítima que no està emparada per la llei.

Amnistia Internacional ha documentat casos d'ús de la força no proporcional, en ocasions en el context d'exercici de drets humans, com la llibertat de reunió, davant de persones que no mostraven actitud violenta. En opinió de l'organització, aquestes actuacions s'allunyen de les pràctiques que haurien de dur a terme cossos policials professionals, per la qual cosa han de ser investigades i adoptar-se mesures respecte als i les agents involucrats.

El 27 de febrer de 2021, Santiago va participar en una mobilització autoritzada a favor de la salut pública a Madrid. Segons relata Santiago, a la manifestació van intentar sumar-s’hi grups com Bastión Frontal que ja coneixien d'anteriors mobilitzacions. Els organitzadors van demanar a la policia que impedís la seva participació perquè suposaria un risc pels manifestants. La policia va al·legar que el seu deure era salvaguardar el dret de reunió de tots dos grups. Quan la mobilització finalment va començar, explica Santiago, membres de Bastión Frontal van intentar sumar-s’hi, alguns fent la salutació feixista i llançant provocacions. Davant d’aquesta situació, sis o set persones, entre els quals Santiago, es van entrellaçar entre si, formant una muralla humana per evitar que entressin a la manifestació.

La policia va intentar dissoldre la muralla, primer amb petites empentes i pessics, i després amb empentes més fortes fins que els van fer caure. Aquestes persones van exercir resistència passiva i no van mostrar actitud violenta. Segons el testimoni de Santiago, després de fer-lo caure, quan amb prou feines s'està aixecant, diversos agents s'abraonen sobre seu i novament el tiren a terra, l’immobilitzen posant-li el genoll al coll i l’emmanillen. Després de més de 15 minuts, l’introdueixen en un cotxe que el porta a la comissaria de Moratalaz. Allà l’informen que havia estat detingut per resistència i desobediència. A comissaria va ser examinat pel SAMUR, que en el seu informe refereix que Santiago presenta ferides en tots dos genolls, i enrogiment als canells pels grillets.

Mesures perquè no torni a passar

Des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (1 de juliol de 2015), Amnistia Internacional ha demanat en reiterades ocasions que es garanteixi en la seva aplicació i mentre no sigui reformada en profunditat, el respecte de drets i llibertats; i es respongui plenament als estàndards internacionals de drets humans. Per això demana:

  • Modificar o eliminar els articles de la llei que limitin o interfereixin de manera desproporcionada en l'exercici del dret de reunió, expressió i informació, entre altres, els articles 37.1 i 36.2, que impossibiliten la celebració de reunions espontànies o les prohibicions genèriques en determinats llocs, respectivament; l'article 37.4 que basant-se en el respecte a l'autoritat pot limitar la llibertat d'expressió; o l'article 36.23 que prohibeix l'ús d'imatges de membres de les forces de seguretat de l'Estat, la qual cosa podria limitar el dret a la llibertat d'informació.

  • Prendre mesures per corregir la possible arbitrarietat en l'actuació dels membres de les forces de seguretat de l'Estat, entre les quals, augmentar la rendició de comptes d'aquests membres a través de mecanismes independents que investiguin de manera imparcial i exhaustiva les violacions de drets humans, com tenen cossos policials d'altres països europeus.

  • És el Congrés qui ha d'iniciar i impulsar aquesta reforma, i per això l'organització s'hi ha adreçat amb el suport de més de 150.000 signatures recollides a través de la campanya #6AñosDeMordazas Basta!, per demanar que es modifiqui d'una vegada per sempre aquesta llei, i es garanteixi el dret a la llibertat de reunió, expressió i informació.