Espanya / el Marroc: Les autoritats han de rendir comptes per la violació dels drets de les persones migrants. Madrid.- Durant la seva visita de 10 dies a Espanya i el Marroc -visita que ha inclòs les localitats de Ceuta, Melilla, Oujda, Nador i Tànger-, la delegació d'Amnistia Internacional ha trobat nombroses irregularitats en el tracte que es dóna a persones migrants, entre les quals hi ha possibles sol?licitants d'asil. La delegació ha reunit testimonis de persones que fugien de la pobresa i la repressió, la majoria d'Àfrica Central i Occidental, i que intentaven entrar a les ciutats de Ceuta i Melilla, ja fora per mar o escalant la tanca rematada amb filferro espinós i fulles que les envolta. En vista de les greus i repetides violacions de drets humans detectades per l'organització tant a Melilla i Ceuta com al Marroc, Amnistia Internacional insta als governs d'Espanya i el Marroc a posar fi immediatament a totes les expulsions i devolucions de migrants i sol?licitants d'asil d'origen subsaharià. En les últimes setmanes, segons han reconegut les autoritats d'Espanya i el Marroc, desenes de persones van resultar ferides i almenys 11 van morir quan, en tractar d'entrar els enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla, es van trobar amb la resistència d'agents de la llei d'ambdós països. Amnistia Internacional està investigant altres casos dubtosos. Centenars de persones més, entre elles possibles sol?licitants d'asil, han estat detingudes per les autoritats marroquines i posades sota custòdia o expulsades del país. "Les proves que hem reunit demostren que els agents encarregats de fer complir la llei van utilitzar la força de manera desproporcionada, incloses armes letals. Van ferir i van matar persones que tractaven de creuar la tanca. A moltes de les persones greument ferides que van aconseguir entrar en territori espanyol les van empènyer de tornada a l'altre costat de la tanca sense cap mena de formalitat legal i sense assistència mèdica", ha declarat Javier Zúñiga, director de la delegació d'Amnistia Internacional i conseller dels Programes Regionals del Secretariat Internacional de l'organització, a Londres. Els drets de les persones migrants i sol?licitants d'asil, garantits per la llei espanyola, no s'han respectat entre les dues tanques, ni tan sols quan les persones en qüestió estaven sota la custòdia efectiva de funcionaris espanyols encarregats de fer complir la llei. El doctor Francisco Etxebarría, forense espanyol i membre de la delegació d'Amnistia Internacional, va poder examinar persones ferides i va estudiar testimonis fotogràfics i d'altres tipus que, segons va afirmar, indicaven enèrgicament que s'havia fet un ús indegut de les mesures i el material d'antiavalots. També va afirmar que era evident que els funcionaris encarregats de fer complir la llei no tenien formació sobre com plantar cara a les circumstàncies específiques que es donen quan la gent tracta de creuar en massa les tanques que envolten Ceuta i Melilla. Donades la gravetat i la freqüència de les lesions sofertes per les persones que han tractat de creuar les tanques, Amnistia Internacional insta a les autoritats d'ambdós països a establir i aplicar un protocol específic sobre l'ús de la força per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei que actuen en aquesta zona. Les disposicions d'aquest protocol han de fer-se públiques. Amnistia Internacional insta així mateix a les autoritats d'ambdós països a garantir que les investigacions sobre els fets abans citats són exhaustives, immediates, independents i imparcials, i que els resultats es fan públics. El pes de la prova, de conformitat amb les normes internacionals, ha de recaure en les autoritats d'ambdós països, i no en les víctimes o en les organitzacions no governamentals que treballen a favor seu. Els governs tant d'Espanya com del Marroc han assegurat a Amnistia Internacional que les seves respectives autoritats judicials estaven investigant les morts de les persones els cadàvers de les quals s'havien trobat en el seu costat de la frontera. No obstant això, Amnistia Internacional ha observat que les autoritats d'ambdós països van tractar de culpar l'altre país de les morts, o almenys van intentar negar que les seves forces de seguretat fossin responsables penalment. En el cas d'almenys quatre morts ocorregudes a la frontera entre Ceuta i el Marroc el 29 de setembre de 2005, els dos governs van dir a Amnistia Internacional que l'altre país era responsable de totes elles. "Espanya i el Marroc han d?investigar de forma independent totes les morts i lesions ocorregudes en el context d'aquests fets, incloses les ocorregudes a les tanques de Ceuta i Melilla o a les seves proximitats, així com altres que puguin haver ocorregut a conseqüència de maltractaments contra persones migrants i sol?licitants d'asil expulsades de la zona per les forces marroquines. Han de fer-se públics tots els resultats d'aquestes investigacions i han de fer-se rendir comptes a tots els funcionaris dels quals es conclogui que han fet un ús de la força innecessària o excessiva", ha manifestat Javier Zúñiga. "Llevat que s'abordi la cultura de la impunitat i la negació de les evidències, més persones resultaran ferides de gravetat, moriran o seran expulsades de forma il?legal i clandestina." Per impedir noves violacions de drets humans, totes les càmeres de vigilància situades a les tanques s?han de posar sota control judicial i s?han de supervisar sistemàticament amb la finalitat de detectar possibles violacions de drets humans. Tota persona contra la qual existeixin sospites raonables que ha estat responsable d'aquestes violacions ha de ser processada, d'acord amb les normes internacionals. Amnistia Internacional també ha reunit informació de primera mà sobre els centenars de migrants -entre els quals, segons els informes, es troben desenes de sol?licitants d'asil- de països d'Àfrica Central i Occidental que en els últims dies i setmanes van ser capturats per les forces de seguretat marroquines i detinguts, primer a comissaries o gendarmeries i després a bases militars. L'organització ha rebut nombrosos informes que indiquen que als reclosos no se'ls va informar de la possible durada de la seva detenció ni se'ls va concedir el dret a un advocat o a apel?lar contra la seva detenció. La delegació d'Amnistia Internacional va reunir proves que confirmaven els informes segons els quals centenars de migrants, inclosos possibles sol?licitants d'asil, van ser traslladats en autobusos, camions i altres vehicles a regions desèrtiques remotes properes a la frontera amb Algèria, i els van ordenar que creuessin a peu la frontera cap a localitats algerianes. Persones de països d'Àfrica Central i Occidental van dir a Amnistia Internacional que les havien deixat allí sense menjar i aigua, o amb provisions insuficients. Una d'elles va descriure com un home amb el qual viatjava va morir d'esgotament quan el seu grup creuava el desert de tornada al Marroc. En la seva reunió amb les autoritats marroquines, Amnistia Internacional va manifestar la seva profunda preocupació pel nombre d'informes que havia rebut sobre migrants i sol?licitants d'asil a qui les forces de seguretat marroquines havien colpejat en el moment de la detenció i havien confiscat o destruït els documents expedits per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La recent missió tècnica de la Comissió Europea al Marroc va concloure que "existeixen dubtes sobre si el Marroc pot oferir a la pràctica protecció efectiva a totes les persones que busquen protecció en el seu territori". "Les persones refugiades tenen drets clarament establerts. Tant Espanya com el Marroc han de complir les obligacions que en virtut de les normes internacionals han contret respecte a la protecció de refugiats, sol?licitants d'asil i migrants. Han de proporcionar-los informació sobre els seus drets, inclosos el d'accedir a assistència lletrada, demanar asil i apel?lar contra una denegació de l'asil, així com a accedir als procediments i garanties administratives i judicials relacionades amb aquesta qüestió", ha declarat Javier Zúñiga. "Les autoritats espanyoles i marroquines han de permetre, en particular, que l?ACNUR ocupi el seu paper en la protecció dels sol?licitants d'asil, i han de respectar els documents personals expedits per l?ACNUR per a aquestes persones." La resposta de la Unió Europea (UE) davant aquesta recent crisi s'ha centrat gairebé exclusivament en el control de la immigració il?legal. L'informe de la recent missió tècnica de la UE reconeix la falta de protecció adequada per als refugiats al Marroc. No obstant això, les recomanacions de la UE són absolutament inadequades pel que fa a garantir el nivell de protecció a les persones refugiades que els països de la UE estan obligats a oferir en virtut del dret internacional, i també pel que fa a posar fi a l'explotació laboral de les persones migrants indocumentades i a ajudar als països més pobres a abordar les causes que originen la migració irregular. Amnistia Internacional sent especial preocupació per les recomanacions formulades per la Unió Europea per augmentar els controls de la migració en països com la República Democràtica del Congo o Costa d'Ivori, on es cometen abusos massius contra els drets humans. També està clar que l'enfocament adoptat per la UE no garanteix la seguretat i la dignitat de les persones migrants que puguin no ser considerades refugiats en virtut dels criteris dels Convenis de Ginebra, però els drets humans de les quals mereixen no obstant ser protegits. "Europa ha de buscar solucions col?lectives a un problema que ha contribuït a agreujar, solucions que garanteixin que no es mata o fereix persones a les fronteres amb la UE, i que els qui desitgen sol?licitar asil poden fer-ho lliurement", ha declarat Javier Zúñiga. Casos - J.P., un home d'entre 20 i 30 anys, va fugir de la pobresa extrema del Camerun fa més d'un any. Va arribar fins al Marroc a través de Nigèria, Níger i Algèria, i d'allí va passar a Melilla. La primera vegada que va entrar a l'enclavament espanyol, es va dirigir a la Comissaria on els migrants poden registrar-se i aconseguir assistència lletrada. No obstant això, va ser expulsat immediatament al Marroc. La segona vegada que va aconseguir entrar a Melilla, la Guàrdia Civil espanyola el va colpejar i li va disparar bales de goma des d'uns dos metres de distància abans d'expulsar-lo. La tercera vegada va assaltar la tanca que envolta l'enclavament juntament amb altres migrants, però va ser expulsat de nou al Marroc, on les autoritats marroquines el van expulsar al seu torn a una zona de la frontera entre el Marroc i Algèria, prop de la localitat de Oujda. Mentre van estar en aquest terreny desèrtic, els migrants van sofrir robatoris i cops a mans de les Forces Auxiliars del Marroc. En aquest moment, J.P. està amagat a Oujda mentre fa plans per tornar a Melilla i intentar, un cop més, entrar-hi. - X i I (inicials fictícies) són dos més dels 500 africans occidentals detinguts a campaments militars del nord del Marroc. Sis o set homes comparteixen cada tenda mentre es produeixen noves arribades cada dia. Els donen menjar i aigua, però no hi ha assistència mèdica disponible. Els dos afirmen que no han tingut accés a assistència lletrada ni han estat informats dels motius o la durada de la seva detenció. Asseguren estar disposats a ser repatriats, però demanen que els alliberin immediatament. - T.S., de 23 anys, va fugir de Costa d'Ivori el 2003 després que uns homes armats matessin el seu pare i el seu germà a casa seva. Va rebre la condició de refugiat a Mali el juny de 2004. Després de diversos mesos en aquell país, va viatjar per terra a Algèria i d'allí a la capital del Marroc, Rabat. Una setmana després va ser detingut en un assalt policial a la casa en la qual tenia una habitació llogada, i va ser conduït juntament amb desenes de migrants d'Àfrica Occidental a la frontera amb Algèria, on els van dir que entressin a peu en aquell país. La policia es va negar a reconèixer la seva condició de refugiat. A Algèria, el grup amb el qual es trobava va ser interceptat i registrat per l'exèrcit algerià, que els va dir que tornessin al Marroc. L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats a Casablanca va confirmar la condició de refugiat de T.S. el novembre de 2004. En no poder trobar treball, T.S. va tractar de saltar la tanca de Melilla el 9 de setembre de 2005, juntament amb un grup d'unes 30 persones, però, segons afirma, ell va ser l'únic que va aconseguir entrar a l'enclavament espanyol. El 19 de setembre de 2005 va demanar asil. En aquests moments es troba en un centre per a migrants i sol?licitants d'asil administrat per les autoritats espanyoles. (26/10/2005)