Madrid.- Amb motiu de la visita a Madrid del canceller colombià, Jaime Bermúdez, Amnistia Internacional vol aprofitar aquesta oportunitat per recordar al govern espanyol que els drets humans han de ser prioritaris en les relacions bilaterals amb Colòmbia.  La població colombiana duu més de 40 anys atrapada en un dels pitjors conflictes oblidats del món, atacada per les forces de seguretat, els paramilitars i els grups guerrillers, mentre que el govern no pren cap mesura de pes per donar-li protecció. Per aquest motiu, Amnistia Internacional ha demanat al govern espanyol que insti el canceller colombià a mostrar la voluntat política necessària per posar fi als abusos contra els drets humans, garantir la seguretat de la població colombiana i per posar fi a la impunitat de què gaudeixen els responsables de greus violacions de drets humans.  Amnistia Internacional, en l'informe Deixin-nos en pau!: La població civil víctima del conflicte armat intern de Colòmbia, publicat el passat 28 d'octubre de 2008, ja denunciava l'actitud del govern de Colòmbia, que fa temps que dóna una versió molt optimista de la situació dels drets humans en el país, malgrat que cada vegada són més els informes sobre desplaçaments forçats, atacs contra activistes socials i de drets humans i homicidis comesos per les forces de seguretat. Així, les autoritats colombianes es neguen fins i tot a reconèixer que hi ha un conflicte armat en el país.    Preocupacions d'Amnistia Internacional sobre Colòmbia  - Execucions extrajudicials, desaparicions i desplaçaments forçats Els grups paramilitars –actuant en coordinació amb les forces de seguretat– han estat els autors de la majoria de les execucions extrajudicials en els últims temps. Així el 2007, se sap que van ser responsables de l'homicidi d'almenys 300 civils. No obstant això, en les estadístiques més recents destaquen les execucions extrajudicials comeses directament per les forces de seguretat, que han augmentat considerablement en els últims anys. Així mateix, el 2007, almenys 190 persones van ser víctimes de desaparició forçada a les mans de les forces de seguretat i els paramilitars, o s’ignora on son després de ser segrestades pels diferents grups armats d'oposició. Per a l'organització, totes aquestes denúncies han de ser objecte d'una investigació efectiva per part del sistema de justícia civil.  A més, en els últims 20 anys, entre tres i quatre milions de persones s'han vist obligades a abandonar les seves llars a Colòmbia. El 2007, van ser més de 300.000 persones les que van quedar desplaçades, i en la primera meitat de 2008, 270.000 persones van sofrir desplaçaments forçats. - Assetjament i amenaces a defensors de drets humans Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació per l'augment de les amenaces de mort contra sindicalistes i defensors i defensores de drets humans. A més, Amnistia Internacional continua sentint preocupació per la qualificació que han fet recentment algunes autoritats colombianes de periodistes com "afins a la guerrilla". Aquest assenyalament públic en ocasions anteriors ha estat acompanyat d'amenaces o homicidis per part dels paramilitars.  Per exemple, Edwin Legarda va resultar ferit de mort per trets de les forces de seguretat mentre viatjava al sud del país per recollir a la seva esposa, Aída Quilcué, líder de l'organització indígena Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC). Aída Quilcué tornava de Ginebra, on havia assistit a la sessió d'Examen Periòdic Universal de Colòmbia del Consell de Drets Humans, sessió en la qual havia manifestat públicament diversos motius de preocupació en relació amb violacions de drets humans contra els indígenes, inclosos homicidis a les mans de les forces de seguretat.  El govern espanyol ha d'instar les autoritats colombianes a que portin a terme una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre aquest homicidi i incloure en el mecanisme de drets humans amb Colòmbia mesures concretes per a la protecció efectiva dels defensors i defensores de drets humans en el país. Fins que aquestes investigacions no es produeixin, seguiran existint dubtes sobre si el vehicle en el qual viatjava Edwin Legarda va ser atacat deliberadament i si la persona contra la qual es dirigirien les bales era en realitat Aída Quilcué. - Llei de víctimes El govern espanyol ha d'abordar amb les autoritats colombianes la llei sobre “mesures de protecció a les víctimes de la violència”, actualment en tramitació i instar-los a que la normativa s’adigui amb la legislació internacional. Aquesta llei no ha de fer cap distinció entre víctimes per part d'accions de grups paramilitars, grups guerrillers o forces de seguretat a l'hora de ser reparades. Tampoc pot negar la indemnització a futures víctimes del conflicte i a víctimes de violacions a les mans d'agents de l'Estat que no pertanyin a les forces de seguretat. - Procés de desmobilització L'organització ha recordat també que els grups paramilitars segueixen cometent abusos de drets humans degut en part a un procés de desmobilització i un marc legal que no s'ajusta a les normes internacionals. Tant és així que aproximadament el 90% dels paramilitars desmobilitzats s'han beneficiat d'amnisties de facto. A més, des que van començar a declarar davant les unitats de Justicia y Paz, almenys 15 persones relacionades amb el procés van ser víctimes d'homicidi, i al voltant de 200 persones més van rebre amenaces.  Amnistia Internacional insisteix en la seva petició al govern espanyol perquè s'abstingui de donar suport polític a projectes portats a terme dintre del marc del procés de Justicia y Paz, com són els programes de reinserció rural i altres iniciatives similars que podrien agreujar la impunitat a Colòmbia. - Abusos comesos per la guerrilla colombiana Els grups guerrillers segueixen cometent abusos contra els drets humans i violacions del dret internacional humanitari com ara homicidis deliberats de civils, segrestos i presa d'ostatges. Amnistia Internacional continua rebent nombrosos testimonis sobre reclutament forçat de menors d'edat tant per grups guerrillers com per grups paramilitars. L'organització també veu amb preocupació els atacs indiscriminats amb explosius que han tingut lloc en diverses zones urbanes i que en alguns casos han estat atribuïts a les FARC.  AI ha acollit amb satisfacció els últims alliberaments d'ostatges i segueix demanant l'alliberament urgent i incondicional de totes les persones segrestades. Encara així, l'organització s'oposa a que el govern colombià ofereixi llibertat i recompenses econòmiques als membres de la guerrilla que lliurin persones a les quals mantenen privades de llibertat. Deixar en llibertat membres de la guerrilla que ja han estat investigats, jutjats i condemnats és molt diferent de concedir immunitat de facto a presumptes autors de greus abusos contra els drets humans. Davant aquests delictes, Amnistia Internacional s'oposa a les amnisties, indults i mesures similars que impedeixin exercir els drets a la veritat, la justícia i la reparació per a totes les víctimes i els seus familiars.