Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Dècades sense resposta a milers de denúncies de desaparició forçada, apropiació i/o substitució d'identitat de nens i nenes

Manifestació per nadons robats, 26 de juny de 2018. REUTERS/Juan Medina
  • La manca de resposta per part de l'Estat als qui porten dècades buscant els anomenats nadons robats fa créixer un patiment psicològic que assoleix el llindar de la tortura i d'altres maltractaments, segons reconeixen organismes internacionals.
  • El Congrés dels Diputats té una oportunitat històrica d'aprovar una Llei sobre bebès robats que permeti la recerca i identificació de nens i nenes, i garanteixi veritat, justícia i reparació.

Durant més de 50 anys, des de finals de la Guerra Civil fins als anys 90, milers de persones van poder ser objecte de desaparició forçada, o de substracció i substitució de les seves identitats. Es va vulnerar, també, el dret a la protecció de la vida familiar, el dret a la identitat, a la nacionalitat, al nom, i a les relacions familiars sense ingerències il·lícites. Són els coneguts com a "nadons robats". La resposta per part de l'Estat ha anat des de l'autoria o complicitat en els primers anys, fins a l'actual atenció desinteressada, inadequada i insuficient als milers de processos de recerca iniciats per persones que no coneixen la seva identitat ni la de la seva família biològica; o per mares i pares, germans o germanes, que desconeixen la sort i parador dels seus fills o filles, o familiars.
 
Les substraccions il·legals denunciades s'haurien produït primer en presons, i després en hospitals, maternitats, cases bressol, centres de beneficència, en alguns casos directament gestionats per congregacions religioses, sense una adequada supervisió per part de l'Estat. Amnistia Internacional ha constatat com bebès van arribar a ser lliurats a famílies de Mèxic o Xile, sent registrats com a fills i filles biològics. La ideologia de gènere franquista que va posar el focus en el control de les dones, la seva sexualitat i la seva maternitat, va imposar la creació de lleis, algunes vigents fins a finals dels 90, que van permetre emparar la substracció il·legal de bebès. Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'informe, 'Tiempo de verdad y de justicia'. Vulneraciones de derechos humanos en los casos de "bebés robados", presentat avui per Amnistia Internacional.

"Durant la investigació, hem documentat casos en què hi ha indicis dels tres elements que estableix el dret internacional per considerar que podem parlar de desaparició forçada: primer, la substracció del bebè; segon, amb la participació, o amb la tolerància o aquiescència de l'Estat; i, tercer, la negativa per part de les autoritats per revelar la sort o el parador de la persona desapareguda", explica Daniel Canales, investigador de l'informe.

Dècades sense resposta

"El que busco és un nadó mort, com que no eltrobo, el busco viu", són paraules de Marga Calvo que busca al seu fill nascut al juliol de 1975.

Sempre que hi ha sospita que pot donar-se un cas de desaparició forçada, l'Estat té l'obligació absoluta d'investigar aquests delictes, que no prescriuen fins que s'esclareixi la sort i parador de les persones desaparegudes, i se'ls garanteix la possibilitat real i legal de restablir la seva veritable identitat.

No obstant això, Amnistia Internacional ha pogut constatar que els processos de recerca continuen trobant obstacles, i resulten ser en la seva majoria, infructuosos. Tot i que en els últims anys s'han engegat alguns recursos per abordar aquest tema, com el Servei d'Afectats del Ministeri de Justícia, no compta amb els mitjans suficients, no fan acompanyament a les víctimes, amb prou feines segueixen els casos, i no proporcionen suport psicològic, ni orientació jurídica.

Des de 2011 fins 2021, es van emprendre 2.138 diligències per part de Fiscalia, i d'aquestes només l'última que va començar el gener de 2020 continua oberta

Daniel Canales, Amnistia Internacional

"Tot i els esforços, la majoria de les investigacions empreses per la Fiscalia van ser tancades sense haver pogut proporcionar certesa ni avanços significatius en la recerca de debò, justícia i reparació de les víctimes. Des de 2011 fins a gener de 2021, es van emprendre 2.138 diligències, d'aquestes només una, que es va iniciar a Barcelona al febrer de 2020, segueix oberta. Del total d'aquestes diligències, 526 van arribar a ser judicializadas. No obstant això, múltiples jutjats van aplicar la prescripció dels fets, negant amb això el caràcter continu de la desaparició forçada i tancant els casos sense una mínima activitat d'investigació per esclarir els fets", ha assenyalat Daniel Canales.

El pes dels processos de recerca segueix caient en les pròpies famílies i en les persones en recerca de la seva identitat, que es troben amb que ni l'Estat, ni l'Església (que arxiva documents relacionats amb adopcions anteriors a la Llei d'Adopció de 1987) els faciliten l'accés a informació rellevant que podria contribuir a l'esclariment dels fets.

Durant la investigació, Amnistia Internacional ha identificat alguns elements comuns en aquests casos. És recurrent trobar que les dones que denuncien la substracció dels seus fills/as eren d'origen humil, mares joves, i fins i tot mares solteres, en un context en el qual es negava a la dona capacitat de decisió sobre la seva vida, la seva maternitat i els seus fills. Les denúncies per aquests fets al·leguen circumstàncies que es repeteixen amb freqüència: s'informava de la mort del bebè, que en molts casos no es podia veure, i/o de l'enterrament dels quals s'encarregava l'hospital. Als processos de recerca se suma la manca d'informació, o la documentació errònia o falsa, i un acompanyament inexistent o escàs per part de les autoritats a els qui emprenen la recerca.

Ideologia contra la dona

Al llarg de la investigació, hem pogut constatar una ideologia de gènere franquista que explica i dona context als fets denunciats com a substraccions il·legals de bebès. Comença en la postguerra, amb una repressió que incideix de forma particular en la dona represaliada, i continua durant el franquisme, a través del control sobre la dona, l'única funció de la qual és ser mare, i a la qual es priva d'autonomia i capacitat de decisió, també respecte de la seva pròpia maternitat.

Més enllà de la ideologia franquista, des del final de la Guerra Civil es van aprovar lleis, moltes de les quals vigents fins a finals dels anys 90, que limitaven els drets de les dones, regulaven el registre de menors i permetien l'adopció entre particulares

Daniel Canales, Amnistia Internacional.

"Més enllà d'aquesta ideologia franquista, des de finals de la Guerra Civil es van aprovar lleis, moltes d'elles vigents fins a finals dels 90, que sotmetien i limitaven els drets de les dones, regulaven el registre dels menors, i que van permetre que l'adopció fos un negoci entre particulars fins al 1987. També fins al 1963 es van publicar nombrosos informes mèdics que pretenien demostrar que la mortalitat infantil era més alta quan la mare era pobra, treballadora, o mare soltera. Un entramat legal i ideològic en el qual van poder emparar-se aquestes violacions de drets humans", va relatar Daniel Canales.

La desconfiança cap a les mares, el discurs que els qui no superen la mort del seu bebè poden acabar boges, s'ha allargat en el temps, i segueix tenint especial impacte en les dones que encara avui busquen als seus fills i filles: no se les creu, se les considera boges, i fins i tot se'ls atribueix haver-se penedit d'haver lliurat els seus nadons en adopció.

A Ruth Puertas, presumptament li van sostreure el seu nadó el 1993, es tracta de l'últim cas documentat per l'organització. Al llarg d'anys de recerca solament ha trobat manca d'informació, de respostes, i un qüestionament constant al seu testimoniatge. "Jo vull veritat, vull que se sàpiga que no estem boges", explicava Ruth a Amnistia Internacional.

No és un tema del passat

Per Amnistia Internacional, no es tracta d'una violació de drets humans del passat: els seus efectes no han cessat i persisteixen avui. Si alguna cosa ha pogut constatar Amnistia Internacional al llarg d'aquesta investigació és el profund dolor que suporten les famílies i persones immerses en aquests processos de recerca, incrementat per la falta de respostes i la impunitat. Aquest sofriment moral i psicològic pot arribar a aconseguir el llindar de la tortura i altres maltractaments, tal com han assenyalat mecanismes internacionals com el Tribunal Europeu de Drets Humans, o el Grup de Treball sobre desaparicions forçades de Nacions Unides. 

Moment històric

L'Estat espanyol ha d'adoptar mesures amb un enfocament global per donar resposta a aquests processos de recerca íntegrament, i proporcionar de forma proactiva acompanyament a les víctimes. Això requereix que totes les autoritats implicades garanteixin mecanismes adequats d'accés a la informació, rendició de comptes, així com suport jurídic i psicològic.

"En aquests moments estem davant una oportunitat històrica per impulsar l'esclariment efectiu d'aquestes violacions de drets humans. Esperem que el Congrés aprovi una Llei sobre bebès robats destinada a la recerca i identificació de nens i nenes; que l'Executiu espanyol garanteixi una assistència integral, tant jurídica com a psicosocial per a les víctimes i es reconegui públicament l'impacte que aquest tipus de violència ha tingut específicament contra les dones; i que des de tribunals i fiscalia s'impulsin investigacions exhaustives i independents per esclarir els fets", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Informació de context

La investigació d'Amnistia Internacional s'ha dut a terme a Catalunya, Comunitat de Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana i País Basc per concentrar més del 80 per cent de les diligències d'investigació empreses per les Fiscalia General de l'Estat des de 2011.