Londres.- El respecte pels drets humans és fonamental per assolir una pau sostenible a Espanya i al País Basc, ha dit Amnistia Internacional després de l'anunci de les converses entre el govern espanyol i el grup armat basc Euskadi Ta Askatasuna (ETA). "Perquè sigui durador, el procés de pau s?ha de basar fermament en abordar les qüestions de drets humans al País Basc i a Espanya. Els drets humans han de ser respectats incondicionalment i aplicats al marge de qualsevol consideració política, i no ser utilitzats com base per a la negociació?, ha dit Nicola Duckworth, directora del Programa Regional per a Europa i Àsia Central d'Amnistia Internacional. Amnistia Internacional s'ha dirigit al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per exposar-li un seguit de motius de preocupació en l'àmbit dels drets humans que l'organització considera vitals per al futur del procés de pau. Amnistia Internacional demana a ETA que posi fi als abusos contra els drets humans que continua cometent. "ETA ha de garantir un final total i irreversible dels abusos contra els drets humans, inclòs la fi de l?assetjament, les amenaces i altres actes violents o intimidatoris?, ha dit Nicola Duckworth. Amnistia Internacional creu que cal establir la veritat de totes les violacions i abusos contra els drets humans comeses en el passat, incloses les denúncies d'homicidis o execucions extrajudicials de persones que es creia membres d'ETA a mans dels il?legals Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), i la possible connivència de l'estat, així com altres violacions de drets humans, com tortures i maltractaments. ETA ha de facilitar a qualsevol mecanisme que s?arribi a crear per ocupar-se d'aquestes qüestions del passat tota la informació disponible per determinar la veritat dels abusos comesos. ?Les víctimes d'actes terroristes i de violacions de drets humans comeses per l'estat tenen el mateix dret a la veritat, la justícia i la reparació, com disposen el dret i les normes internacionals de drets humans. Els autors de greus violacions i abusos contra els drets humans han de ser posats a disposició judicial?, ha dit Nicola Duckworth. "Els drets de les víctimes mai són negociables i no poden dependre de l'inici o la fi d'un cessament d'hostilitats o de les circumstàncies concretes d'un procés de pau.? Amnistia Internacional adverteix contra la temptació de recórrer a amnisties o indults que desvirtuarien els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. "No s'han d'aprovar amnisties o indults per a persones que, essent part d'ETA, van cometre greus abusos contra els drets humans, ni per a les violacions de drets humans comeses per agents de l'estat sense que primer s'hagin portat a terme actuacions judicials i s'hagi arribat a una sentència clara de culpabilitat o innocència?, ha dit Nicola Duckworth. Amnistia Internacional va acollir amb satisfacció el 1999 l'aprovació de la Llei de Solidaritat amb les Víctimes del Terrorisme, considerant-la una mesura positiva. No obstant això, les víctimes de violacions de drets humans comeses per l'estat, inclosa la tortura i els maltractaments, han de tenir el mateix grau de protecció legal. "Mentre les víctimes d'actes terroristes disposen de vies legals per obtenir justícia, veritat, recursos i reparacions, les víctimes de violacions de drets humans comeses per l'estat no tenen el mateix nivell de reconeixement ni de protecció legal?, ha afirmat Nicola Duckworth. Un dels motius de preocupació més importants i antics de l'organització que afecta directament el País Basc, encara que sens dubte no és exclusiu d'ell, és el clima d'impunitat existent pel que fa a les violacions de drets humans greus degut al fet que no s'investiguen de forma independent, imparcial i minuciosa totes les denúncies d'aquest tipus de violacions, especialment les denúncies d'homicidis il?legítims i tortures i maltractaments a mans de funcionaris encarregats de fer complir la llei, i tampoc es processa eficaçment els possibles perpetradors. En aquest context, Amnistia Internacional ha demanat que es creï un mecanisme independent de rendició de comptes per part de la policia que ?garantiria que s'investiguessin de forma independent, imparcial, minuciosa i eficaç totes les denúncies de violacions de drets humans comeses per organismes encarregats de fer complir les lleis, i que els responsables fossin posats a disposició judicial?. En el marc del procés de pau, Amnistia Internacional renova la seva petició al govern espanyol perquè revisi i esmeni les lleis i pràctiques que violen els drets humans i posi la legislació i les pràctiques existents a Espanya en sintonia amb les normes internacionals. Amnistia Internacional demana també al govern espanyol que: - derogui les lleis que permeten ampliar el termini de detenció en règim d'incomunicació després de la detenció; - garanteixi un veritable accés sense demora de tots els detinguts a l'advocat de la seva elecció; - garanteixi el dret dels presos a complir les seves condemnes a prop de les seves famílies, canviant la política penitenciària de dispersió per tot el territori espanyol dels presos preventius o condemnats per terrorisme, que s?està aplicant des de fa temps; - elimini tota ambigüitat de la Llei de Partits Polítics que permeti la prohibició de partits polítics que advoquen pacíficament per modificar els principis constitucionals o les lleis, ja que aquesta prohibició vulnera les obligacions internacionals de drets humans. Informació complementària El 22 de març de 2006, ETA va anunciar un alt el foc permanent, afirmant que l'objectiu d'aquesta decisió era ?impulsar un procés democràtic a Euskal Herria [...] en el qual siguin reconeguts els drets que com a poble ens corresponen?. La declaració va arribar 10 mesos després que el Congrés dels Diputats (cambra baixa del parlament espanyol) autoritzés el govern a obrir vies de diàleg amb el grup armat basc si aquest ?abandonava la violència?. ETA ha estat responsable de la mort de més de 800 persones, inclosos policies i militars, durant la seva campanya de gairebé quatre dècades per la independència. Encara que el grup duu més de tres anys sense cometre cap atemptat amb víctimes mortals, durant 2005 es va atribuir la responsabilitat de 24 atemptats contra negocis i interessos turístics que van causar lesions menors i danys a la propietat. Amnistia Internacional ha condemnat sempre sense reserves els abusos contra els drets humans comesos per ETA i ha negat categòricament qualsevol argument o objectiu que tracti de justificar abusos greus contra drets humans fonamentals. A més, l'organització ha demanat sistemàticament a ETA que acabi de forma definitiva i immediata amb la seva campanya d'homicidis de civils, segrests, preses d'ostatges i altres abusos contra els drets humans. Durant dècades, Amnistia Internacional ha documentat greus violacions de drets humans al País Basc, com ara homicidis il?legítims, execucions extrajudicials, tortures i maltractaments. Amnistia Internacional ha plantejat sistemàticament a Espanya, entre altres preocupacions de drets humans, que posi fi a la detenció en règim d'incomunicació i s'asseguri que els responsables d'actes de tortura i maltractaments siguin posats a disposició judicial. (03/07/2006)