Madrid.- Amnistia Internacional (AI) està preocupada perquè a Espanya es podrien estar portant a terme expulsions de menors estrangers no acompanyats sota l?aparença de reagrupacions familiars. Un procediment que vulnera els drets dels menors estrangers que es troben en el nostre país en situació irregular, ja que en ser la reagrupació familiar un procés administratiu, se'ls nega el dret a l'assistència lletrada. ?Hem detectat nombroses irregularitats en els processos de reagrupació familiar dels menors no acompanyats, que en realitat les converteixen en expulsions. I això és paradoxal, perquè qualsevol adult estranger en situació administrativa irregular té dret a comptar amb l'assistència d'un advocat, tal com recull la llei d'estrangeria. Però als menors se'ls està negant aquest dret?, assenyala Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya. Segons dades de la Fiscalia d'Estrangeria, al llarg de 2006 es van incoar 1.300 expedients de repatriació de menors, la majoria marroquins, i en 111 dels casos van ser repatriats. Fins el juliol de 2007, 15 menors havien estat repatriats als seus països d'origen. ?Ens preocupa que no hi hagi garanties per als centenars de menors que estan esperant la seva reagrupació familiar?, comenta Virginia Álvarez. L'organització ha fet arribar per carta a les autoritats espanyoles i a la Fiscalia General de l'Estat, aquesta i d?altres preocupacions, en el marc de la 28a Conferència de Ministres de Justícia dels estats membres del Consell d'Europa que se celebra avui i demà, 25 i 26 d'octubre, a Lanzarote, on s'aborden els problemes d'accés a la justícia dels grups vulnerables, entre ells, immigrants, sol?licitants d'asil, i menors. A l'informe presentat pel ministre de Justícia espanyol en aquesta Conferència, tot i que s'identifiquen alguns problemes que afecten els menors estrangers no acompanyats, no es reconeix la indefensió d'aquests menors a Espanya davant els procediments i decisions administratius de repatriació, indefensió que es posa de manifest a través de les irregulars detectades en diverses sentències relatives a aquests procediments. Irregularitats detectades Amnistia Internacional ha constatat que en almenys 11 sentències de 2006 i 2007, en les quals es recorria la repatriació de menors estrangers no acompanyats, els jutges es pronuncien sobre greus irregularitats que posen a risc la seguretat dels menors i deixen de costat l'interès superior del menor, recollit en la Convenció de Drets del Nen i la Nena ratificada per Espanya, i en la legislació espanyola. Entre les irregularitats esmentades: * Menors que no són informats del procés que s'inicia i que els afecta i als quals no es notifica la resolució administrativa de quan es va a produir la reagrupació familiar. Com exemple, a la sentència de l?11 de setembre de 2007, el jutjat del contenciós administratiu núm. 13 de Madrid on se sol?licita la nul?litat de la resolució de devolució d'un menor al Marroc dictada per la delegació del govern, es diu que ?no consta que el menor hagi estat informat de la incoació de l'expedient, ni que se li hagi donat audiència durant el tràmit, ni que se li hagi notificat o se li hagi intentat notificar la resolució del mateix?. * Menors que no són escoltats, ni se'ls permet que expressin la seva opinió en els assumptes que els afecten, tal com es recull en la pròpia Convenció. Com exemple, en la sentència del 25 de setembre de 2006 del jutjat del contenciós administratiu núm. 14 de Madrid, que davant un recurs contra la repatriació al Marroc d'un menor, s'estableix que ?resulta difícil entendre que s'hagi atès l'interès superior del menor quan únicament es va escoltar al menor en l'acta d'exploració de desemparament. (Document que s?acompleix quan el menor té el primer contacte amb l'administració)?. * No s'investiga adequadament la situació del menor, no es localitza ni s?identifica la seva família, ni s'estableix cap contacte amb el seu país d'origen. Com exemple, en la sentència del 31 de juliol de 2007, el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, ratifica una sentència que paralitza una reagrupació familiar perquè ?l'administració no ha localitzat ni identificat la família del menor i no s'ha posat en contacte amb els serveis de protecció de menors del Marroc per tal de verificar si es donen els requisits necessaris per a l'adequada tutela del menor?. En un altre exemple, una sentència del 13 d'octubre de 2006, el jutjat del contenciós administratiu núm. 1 d'Osca anul?la la repatriació d'un menor dictada pel subdelegat del govern, que es va acordar malgrat que a l?expedient hi havia informes dels serveis socials a favor de la ?permanència del menor a Espanya?, ja que la situació de la família no feia de la repatriació familiar la solució més idònia. No obstant això, es va acordar la repatriació, i no es va fer cap gestió amb els serveis socials marroquins. Tutors que no protegeixen Amnistia Internacional, en les sentències analitzades, ha detectat com en diverses ocasions les autoritats espanyoles que assumeixen la tutoria legal d'aquests menors, en lloc de protegir els seus interessos, propicien les expulsions. Dos exemples de la Comunitat de Madrid (CAM): * El ministeri fiscal, s'uneix a la delegació del govern i a la Comunitat de Madrid perquè no s'admeti un recurs contra la reagrupació familiar d'un menor, al?legant que ja havia prescrit el termini per presentar-lo. En la sentència del 27 d'abril de 2007, el jutjat del contenciós administratiu núm. 15 de Madrid, considera que ?no és lícit al?legar aquesta extemporaneïtat per part de l'administració, quan ella n?és precisament la causant, valent-se de la mateixa per contribuir a la indefensió del menor?. * La lletrada designada per la Comunitat de Madrid, que hauria hagut de protegir els interessos del menor, es va oposar al recurs presentat per paralitzar l'expulsió d'un menor, esgrimint com a principal argument: ?...la improcedència de la suspensió cautelar de la repatriació ja que provoca greus perjudicis a l'interès general?, a més va al?legar la falta de capacitat processal basant-se ?...en la seva minoria d'edat, atès que en la legislació marroquina [...] el menor no emancipat no té capacitat processal?, obviant d?aquesta manera la legislació espanyola, que expressament reconeix la capacitat als menors en tots els procediments que els afectin directament. La falta de garanties en el procediment de reagrupació dels menors estrangers no acompanyats a Espanya i les greus irregularitats detectades, comprometen el principi de no devolució, obrint la porta al fet que els menors puguin ser retornats a països on no es garanteixen ni la seva protecció, ni els seus drets. De fet, un informe de l?UNICEF, recull casos de menors no acompanyats retornats per Espanya al Marroc en què no es va avisar la família, i en alguns dels quals els menors van sofrir maltractaments físics i psicològics per part de membres de les forces de seguretat marroquines. Recomanacions d'Amnistia InternacionalA les autoritats espanyoles* Que es garanteixin de manera efectiva i no merament retòrica els drets dels menors no acompanyats, prevalent l'interès superior del menor, valorant en cada cas si el retorn és segur, si és possible la reagrupació familiar, si la família pot donar-li l?atenció apropiada, o en absència de família, si el menor podrà acollir-se als serveis socials del país al qual retorna. Aquestes garanties han de ser incloses en tots els acords bilaterals que Espanya firmi amb tercers països relatius als menors. * Que es respecti en tots els casos el dret dels menors a ser informats, a comptar amb assistència lletrada des de la seva arribada, i a ser escoltats en els procediments que els afecten. A la Fiscalia General* Que vetlli pel compliment de la legalitat dels procediments i decisions sobre menors estrangers no acompanyats, assegurant que s'actua conforme al principi de l'interès superior del menor, fent valer les normes internacionals de drets humans, integrades a l'ordenament jurídic espanyol, que protegeixen els menors estrangers no acompanyats. (25/10/2007)