Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: Amnistia Internacional denuncia casos d'arbitrarietat policial en la imposició de multes durant l'estat d'alarma

© REUTERS/Nacho Doce

L'organització analitza casos en els quals les forces i cossos de seguretat de l'estat estan imposant sancions sense complir amb els criteris de proporcionalitat establerts pels estàndards internacionals

Les forces i cossos de seguretat de l'estat han interposat de manera arbitrària sancions contra persones que suposadament desobeïen el Reial decret de l'Estat d'Alarma, sense observar els criteris de necessitat i proporcionalitat que assenyalen els estàndards internacionals. I això sota l'aplicació de l'anomenada Llei Mordassa, una llei que, tal com ha repetit Amnistia Internacional des de fa anys, ha de modificar-se perquè suposa una amenaça per als drets de reunió pacífica, expressió i informació, igual que amplia els poders de la policia a l'hora de sancionar, sense atorgar mecanismes de control.

Amnistia Internacional, conscient de les dificultats i reptes que enfronten les forces de seguretat en aquest context sense precedents, tem que els i les agents hagin desenvolupat la seva funció amb un enfocament principalment coercitiu, sense tenir en compte altres alternatives a la simple imposició de sancions. Així ho ha verificat l'organització després d'analitzar alguns dels casos més flagrants.

"L'absència de criteris clars d'actuació, especialment en el tracte a grups vulnerables i amb necessitats específiques, obre la porta al fet que agents de les forces i cossos de seguretat de l'estat puguin cometre abusos", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

"L'aplicació, sense matisos, de l'estat d'alarma ha provocat que moltes persones, malgrat tenir una raó per poder estar al carrer, tinguin por a ser sancionats", afegeix Beltrán. Tot i que es va autoritzar, per part del Ministeri de l'Interior, la sortida de persones amb discapacitat amb necessitats especials com a conseqüència del confinament, l'organització ha documentat casos com el de Carlos (nom fictici) i la seva filla, que té un grau de discapacitat intel·lectual del 69%. Tots dos van haver d'afrontar una situació d'hostilitat per part d'un agent de policia, que finalment va interposar a Carlos una multa per portar la seva filla a comprar en cotxe. "Aquí posa que pot caminar no és down ni és autista", li va etzibar l'agent en llegir el carnet de la discapacitat de la noia, ja plorant en el seient de darrere, i que aquest dia portava el mocador blau, distintiu per a persones amb necessitats especials durant l'estat d'alarma. Amnistia tem que, com a conseqüència de determinades actuacions policials, algunes persones, per exemple, aquelles que tenen algun tipus de discapacitat, puguin estar evitant o reduint els passejos, tenint així menys formes de lluitar contra crisis d'ansietat.

L'organització també ha recollit diversos testimonis de persones que han estat denunciades per estar duent a terme assistència a col·lectius vulnerables, com és el cas de Javier González, a Santander, que va ser denunciat dues vegades el mateix dia per portar aigua a un grup de migrants que no tenien accés a cap suport assistencial.

Amnistia Internacional no qüestiona les restriccions a l'exercici del dret a la llibertat de circulació en aquests moments de pandèmia global, ni la legitimitat o necessitat de les actuacions policials per assegurar el compliment de les mesures de confinament, però l'organització recorda que la simple presència al carrer d'algunes persones no constitueix obligatòriament un delicte de desobediència. "La sanció no ha de ser utilitzada més que com a últim recurs, quan s'han esgotat altres vies. No obstant això, els agents estan, en moltes ocasions, simplement recorrent el seu propi criteri, arbitrari i desproporcionat, i, en altres, ni tan sols atenent als raonaments legítims que els donaven les persones", denúncia Beltrán.

L'organització ha rebut testimonis de persones que han estat denunciades sense intervenir cap tipus d'advertiment previ, fins i tot concorrent circumstàncies que podien legitimar la seva presència al carrer, i sense prendre en consideració les seves necessitats específiques. També s'han documentat situacions en les quals agents de les forces de seguretat no s'han comportat amb la deguda professionalitat, o fins i tot en contra del disposat en les instruccions emanades del ministeri. Un exemple és el cas d'una persona entrevistada per l'organització que va explicar que va ser multada a Barcelona mentre es dirigia a l'única farmàcia de guàrdia que tenia disponible un medicament per a l'epilèpsia que necessitava. Els agents van considerar que es trobava massa lluny del seu domicili i ni es van molestar a corroborar la informació que aquesta persona els intentava proporcionar.

Amnistia Internacional ha reiterat, des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, la seva preocupació per l'ampli marge de poder i de discrecionalitat que aquesta llei atorgava als membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat per valorar què conductes poden ser susceptibles de considerar-se com ara desobediència, manca de respecte o resistència a l'autoritat, sense que aquesta discrecionalitat fos acompanyada d'adequats mecanismes de control i rendició de comptes, la qual cosa facilita comportaments abusius i arbitraris.

Peticions d'Amnistia Internacional
Amnistia Internacional demana al Ministeri de l'Interior nous protocols d'actuació, avaluació contínua de l'actuació de les forces de seguretat i un sistema de garanties que redueixi les possibilitats que es produeixin nous casos d'arbitrarietat policial durant l'estat d'alarma. En concret:

  • Protocols clars d'actuació policial que contemplin alternatives per mitigar l'impacte desproporcionat que les sancions poden tenir sobre determinades persones. Per exemple se suggereix vincular la quantitat de la multa als ingressos de la persona sancionada, o substituir la sanció per serveis a la comunitat. L'organització exigeix que es dugui a terme una avaluació de l'actuació policial i de la rendició de comptes durant l'estat d'alarma.
  • Augmentar les garanties contra l'arbitrarietat policial, mitjançant instruccions clares als agents per no adoptar un enfocament simplement punitiu en la seva tasca de fer complir les normes de l'estat d'alarma, i la implantació d'un mecanisme que permeti la recepció de queixes per part de la ciutadania sobre actuacions arbitràries o desproporcionades per part dels diferents cossos policials.
  • Les autoritats, a més, per assegurar que no s'ha actuat de manera discriminatòria, han de presentar un informe detallat i periòdic del nombre de propostes de sanció, desglossant les mateixes per cos policial, província i zona en la qual s'han imposat, que permeti valorar si l'activitat policial ha tingut un major impacte entre població vulnerable, empobrida o en risc d'exclusió.

Més informació
En set setmanes des de l'inici del Reial decret de l'Estat d'Alarma i fins al passat 6 de maig que es tenen dades, s'han imposat, segons informació del propi Ministeri, un total de 853.334 denúncies. Aquí pots trobar tota la informació que Amnistia Internacional ha publicat sobre coronavirus.