Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Ali Aarrass i Mohamed el Bay, en perill imminent de ser extraditats al Marroc

  • Amnistia Internacional llança una ACCIÓ URGENT INTERNACIONAL per demanar a Espanya que no violi de nou el principi de no devolució
Madrid.- Amnistia Internacional sol·licita a les autoritats espanyoles que no extradeixin Ali Aarrass i Mohamed el Bay al Marroc, ja que correrien el risc de sofrir tortura i altres maltractaments, ser detinguts en règim d'incomunicació o jutjats sense les degudes garanties processals.  "Les autoritats espanyoles no han d'extradir-los a un país on corren risc de ser torturats -ha manifestat Eva Suárez-Llanos, directora d'Amnistia Internacional-. Sigui quina sigui la gravetat dels delictes dels quals se'ls acusa, cap persona pot ser enviada a un país on existeixi un risc real de sofrir greus violacions dels seus drets humans."  Ali Aarrass i Mohamed el Bay van ser detinguts a Melilla l’1 d'abril de 2008 després que les autoritats marroquines emetessin el 28 de març de 2008 sengles ordres internacionals de detenció per càrrecs relacionats amb terrorisme. Se'ls imputa la pertinença a una xarxa terrorista encapçalada pel ciutadà belga-marroquí Abdelkader Belliraj.  Al Marroc, i després dels atemptats amb bomba perpetrats a Casablanca el 16 de maig de 2003, van augmentar bruscament les denúncies de tortura i altres maltractaments de presumptes terroristes. Es van emprendre processos judicials contra més de 1.500 persones sospitoses i pel que sembla, centenars d'acusats van ser torturats sota custòdia. Desenes d'ells van rebre llargues penes de presó i, en més d'una dotzena de casos, van ser condemnats a mort prenent com a base "confessions" que, segons ells, van ser obtingudes mitjançant tortura i altres maltractaments. "Si bé a dia d'avui aquestes denúncies han disminuït i no són sistemàtiques, Amnistia Internacional ha tingut coneixement que diverses persones detingudes en relació amb la 'cèl·lula Belliraj', liderada per Abdelkader Belliraj, han estat reclosos en règim d'incomunicació a centres secrets de detenció i sotmesos a tortura o altres maltractaments " - assegura Eva Suárez-Llanos. L'organització creu que Ali Aarrass i Mohamed el Bay poden sofrir la mateixa sort si són extraditats al Marroc a causa de la presumpta vinculació amb la cèl·lula de Belliraj que se'ls imputa.  "Les 'garanties' que pogués oferir el Marroc no són fiables, i Espanya incomplirà les obligacions que ha contret en virtut del dret internacional si el govern dóna llum verda a aquestes extradicions." -ha assenyalat Eva Suárez-Llanos. Amnistia Internacional manté que les garanties diplomàtiques ofertes per països amb un historial preocupant de drets humans són pràcticament impossibles de fer complir i no eximeixen Espanya de la seva obligació absoluta de respectar el principi de no devolució establert pel dret internacional.  L'Audiència Nacional va resoldre favorablement les ordres d'extradició d’Ali Aarrass i Mohamed el Bay a finals de 2008. En aquests moments, i superada la fase judicial, correspon al ministre de Justícia primer, i finalment al Consell de Ministres, la decisió última sobre les ordres d'extradició. Si aquestes prosperen, Espanya incomplirà una vegada més el principi de no devolució, una norma imperativa del dret internacional que prohibeix expressament i sense excepcions la devolució d'una persona a un país on pugui córrer perill de tortura i maltractaments o altres greus violacions de drets humans.  Per aquest motiu, Amnistia Internacional ha llançat una acció urgent a la seva xarxa mundial d'activistes, accessible a http://www.es.amnesty.org/actua/, per sol·licitar a les autoritats espanyoles el respecte absolut del principi de no devolució. Les signatures, dirigides al ministre de Justícia, Francisco Caamaño Domínguez, i a la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, insten les autoritats espanyoles a no extradir Ali Aarrass i Mohamed el Bay al Marroc.  Entre juliol i desembre de 2008, Espanya ja va violar, en almenys dues ocasions, el principi de no devolució (non refoulement), en extradir dues persones a països on corrien greu perill de sofrir tortures i altres maltractaments: Basel Ghalyoun, va ser retornat a Síria el passat 22 de juliol de 2008; i el ciutadà txetxè Murat Gasayev, va ser enviat a Rússia el 31 de desembre de 2008.    Més informació  Ali Aarrass - L'Audiència Nacional va autoritzar la seva extradició al Marroc el 21 de novembre de 2008. L'extradició va ser confirmada el 23 de gener de 2009, després que el govern marroquí assegurés que Ali Aarrass no seria condemnat a mort ni a cadena perpètua sense possibilitat d'obtenir la llibertat condicional.  A Espanya, l'Audiència Nacional havia iniciat el 2006 una investigació sobre Ali Aarrass per càrrecs relacionats amb el terrorisme, però el 16 de març de 2009 es va tancar provisionalment la investigació per falta de proves.  Ali Aarrass va adduir que, en tenir doble nacionalitat, belga i marroquina, no havia de ser extraditat al Marroc, però l'Audiència Nacional va rebutjar aquest argument. Segons la informació de què disposa Amnistia Internacional, Ali Aarrass ha presentat una recurs davant el Tribunal Constitucional, però aquest recurs no té un efecte suspensiu en el procés d'extradició. L'ordre d'extradició està pendent de l'aprovació definitiva del Consell de Ministres, que pot tenir lloc en qualsevol moment. Ali Aarrass manté una vaga de fam des de finals de febrer quan es va confirmar l'acte de l'Audiència Nacional a favor de la seva extradició al Marroc.  Mohamed el Bay o Bachid Mohamed Ahmed (segons el seu passaport espanyol) - L'Audiència Nacional va autoritzar la seva extradició el 22 de desembre de 2008, i l'ordre va ser confirmada el 12 de març de 2009, a pesar que Mohamed el Bay viu a Espanya des que va néixer i és ciutadà espanyol des de 1976. D’acord amb l'acord d'extradició subscrit entre Espanya i el Marroc el 1997, l'Estat no pot extradir un ciutadà nacional. No obstant això , l'Audiència Nacional va considerar que el document d'identitat marroquina a nom de Mohamed el Bay que es va trobar en el seu domicili en el moment de la detenció demostrava que aquest mantenia de forma il·lícita la doble nacionalitat i que, per tant, podia ser legítimament extraditat al Marroc per ser ciutadà marroquí. Segons les dades de què disposa Amnistia Internacional, a Mohamed el Bay no se li ha retirat formalment la nacionalitat espanyola. Aquesta ordre d'extradició també està pendent de l'aprovació del Consell de Ministres.