Els governs més rics del món estan condemnant en la pràctica milions de persones a la fam, la sequera i el desplaçament amb el seu suport constant al sector dels combustibles fòssils, segons ha manifestat Amnistia Internacional avui. El nou document de política de l'organització ofereix una valoració condemnatòria de l'absència de mesures globals per protegir els drets humans davant del canvi climàtic i descriu la manera en què el dret dels drets humans pot ajudar al fet que els governs i les empreses rendeixin comptes.

Davant la cimera de dirigents del G7 (que tindrà lloc de l'11 al 13 de juny), Amnistia ha posat l'accent que els membres del G7 segueixen subsidiant la indústria del carbó, el petroli i el gas, i no tenen plans dignes de crèdit per començar a abandonar de manera gradual però apreciable tots els combustibles fòssils durant aquesta dècada. Tots els membres del G7 han assumit el compromís de nivell zero net d'emissions de carboni per al 2050, però cap país ha presentat una estratègia adequada de reducció d'emissions per al 2030, any en el qual les emissions globals han d'haver-se reduït a la meitat per evitar les pitjors situacions climàtiques possibles.

"La manca d'ambició dels plans climàtics presentats pels membres del G7 representa una violació dels drets humans de milers de milions de persones. No es tracta d'un incompliment administratiu, és una agressió massiva i demolidora contra els drets humans", ha afirmat Chiara Liguori, assessora d'Amnistia Internacional sobre polítiques de drets humans i medi ambient.

"Els membres del G7 i altres països industrialitzats rics han produït històricament la majoria de les emissions de carboni i són els principals responsables de la crisi climàtica actual. També són els que disposen de més recursos per abordar-la, però les seves estratègies fins avui han estat del tot inadequades i el suport que han ofert a altres països ha estat miserable".

"En la cimera de dirigents del G7, els governs han de comprometre's a abandonar gradualment però sense condicions tots els combustibles fòssils, el més aviat abans de 2030 que sigui viable des del punt de vista tècnic. Aquests governs han d'establir normes estrictes que obliguin les empreses a canviar a l'energia renovable, i deixar d'utilitzar els nostres impostos per subsidiar un sector, el dels combustibles fòssils, que destrueix vides".

Amnistia Internacional demana a tots els governs que adoptin i implementin plans climàtics nacionals amb objectius ambiciosos que reflecteixin el grau individual de responsabilitat i capacitat que tenen. Els països industrialitzats rics, entre els quals figuren tots els membres del G7, han d'assolir el nivell de zero emissions de carboni el més a prop possible del 2030. L'objectiu dels països d'ingressos mitjans amb més capacitat, com la Xina i Sud-àfrica, ha de ser reduir a la meitat les emissions per 2030 o tan aviat com sigui possible després d'aquesta data, i arribar a les zero emissions el 2050. Els altres països d'ingressos baixos i mitjans han de fixar-se l'objectiu d'arribar a les zero emissions el 2050.

Tots els Estats també han de garantir una transició justa per a les persones treballadores i comunitats afectades pel canvi climàtic i el procés de descarbonització, prenent mesures per reduir la pobresa i corregir les desigualtats existents en el gaudi dels drets humans. Això suposa prioritzar la inversió en energia renovable produïda de manera responsable i en protecció social, alhora que es dona suport a la creació d'ocupació verda nova i decent.

Destrueixen els nostres drets

El nou document de política d'Amnistia Internacional, titulat Deixin de destruir els nostres drets!, proporciona una extensa pauta ètica i jurídica en relació amb el que els Estats i les empreses han de fer per abordar la crisi climàtica i ajudar les persones afectades a adaptar-se, i garantir reparació pels danys que han provocat. En aquest document es mostra que el dret dels drets humans pot orientar governs, empreses i activistes en la batalla contra la crisi climàtica. A tot el món, el dret dels drets humans s'utilitza cada vegada més per fer retre comptes als governs i les empreses per la seva inacció per abordar el canvi climàtic.

En virtut del dret internacional dels drets humans, tots els Estats han de fer allò que estigui al seu abast per reduir les emissions en el termini més breu possible, però l'informe d'Amnistia conté nombrosos exemples de governs que incompleixen aquesta obligació.

Per exemple, només set dels països membres del G20 -que en conjunt representen gairebé el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle- han presentat a l'ONU objectius de reducció d'emissions per al 2030. El total d'aquests esforços és actualment insuficient per mantenir l'augment de les temperatures per sota dels 1,5 graus centígrads.

En realitat, el suport al sector dels combustibles fòssils pràcticament no ha disminuït des de l'entrada en vigor de l'Acord de París. Durant la pandèmia, molts països del G20 van oferir mesures d'estímul econòmic sense condicions a les empreses del sector dels combustibles fòssils i l'aviació, tot i que sabien perfectament que subsidiar aquests sectors perjudicaria milions de persones.

Els països més rics tenen l'obligació d'ajudar els de menys ingressos -entre altres coses, proporcionant finançament suficient per facilitar el canvi a l'energia renovable-, donar suport a la protecció de les persones davant dels efectes perjudicials del clima, i reparar les pèrdues i danys. Tampoc han complert amb això. Fins avui, almenys tres quartes parts del finançament climàtic internacional s'ha proporcionat en forma de préstecs i no de subvencions. Això significa que els països amb menys ingressos han d'utilitzar els seus propis recursos per cobrir els costos relacionats amb el canvi climàtic que els han imposat uns altres, en contravenció de les obligacions relatives a l'assistència internacional.

Una transició justa

L'informe d'Amnistia Internacional també posa l'accent en la importància d'emprendre una transició justa que protegeixi els drets humans. En el document s'alerta que un nombre excessiu de governs miren de prendre dreceres que agreugen la desigualtat, recolzant-se excessivament en mecanismes de comerç de drets d'emissió de carboni o tecnologies d'eficàcia no demostrada, alguns dels quals poden tenir per si mateixos conseqüències catastròfiques per als drets humans. Per exemple, les grans explotacions agrícoles de biocombustibles per eliminar carboni de l'atmosfera o els projectes de conservació en el Sud global per compensar les emissions dels països més rics poden afectar la seguretat alimentària, els mitjans de vida i l'accés a la terra de milions de persones.

Descarbonitzar l'economia és fonamental, però, sense les suficients salvaguardes de drets humans, les mesures de mitigació podrien causar danys addicionals a grups que ja pateixen discriminació i marginació. A més, la majoria de les tecnologies actuals no tenen la capacitat de produir emissions negatives significatives, i dependre del seu desenvolupament futur és una aposta perillosa.

"Els grups desfavorits no han de pagar el preu de la inacció dels governs rics i la connivència d'aquests amb el sector dels combustibles fòssils", ha assenyalat Chiara Liguori.

"No hi ha dreceres per salvar el planeta i la humanitat. L'única opció és posar fi ràpidament a l'era dels combustibles fòssils. Hem de triar: o drets humans o combustibles fòssils; les dues coses no poden coexistir".