Washington.– Desenes de milers de persones –algunes d'elles ciutadanes nord-americanes– es consumeixen cada any en els centres de detenció per a immigrants dels Estats Units d’Amèrica (EUA), sense que se celebri una vista per determinar si la seva detenció està justificada. Així ho ha manifestat la Secció Nord-americana d’Amnistia Internacional en un informe fet públic avui. L'informe, A la presó sense justícia: Detenció per motius d'immigració als Estats Units, mostra que, en poc més d’un decenni, el nombre de persones immigrants que es troben recloses cada dia s'ha triplicat: de 10.000 el 1996 a més de 30.000 el 2008. És probable que la xifra augmenti encara més el 2009. La majoria dels detinguts tenen grans dificultats per aconseguir un advocat o ajuda amb la qual conduir-se pel complex procés legal. Hi ha persones que es desesperen tant que accedeixen a ser expulsades encara que les seves circumstàncies no ho justifiquin.  Entre els detinguts hi ha persones amb residència legal permanent en el país, immigrants indocumentats, sol·licitants d'asil i supervivents de tortura i de tracta d'éssers humans. Per a alguns d'ells, un funcionari d'immigració és la instància final –i l'única– que decideix sobre la seva detenció. En el cas d'altres, la detenció ni tan sols es revisa. Les organitzacions de drets humans han subratllat la necessitat que un òrgan judicial revisi cada cas per determinar si la detenció és necessària. En el sistema actual, ple d'errors i sense un mecanisme de supervisió significatiu, la detenció en si mateixa pot, a la pràctica, segellar la destinació d'un immigrant.  “Els Estats Units han de sentir indignació per la magnitud dels abusos contra els drets humans que tenen lloc dintre de les seves pròpies fronteres”, ha manifestat Larry Cox, director executiu d'AI als EUA. “Les autoritats estan tancant milers d'éssers humans sense garanties en el procés causat i recloent-los en un sistema pel qual resulta impossible circular sense l'equivalent jurídic a un GPS. Els Estats Units han estat des de fa molt temps un país d'immigrants, i els drets humans d'aquests immigrants –ja duguin aquí cinc anys o cinc generacions– s’han de respectar. El govern nord-americà ha de garantir que tota persona detinguda per motius d'immigració té accés a una vista en la qual es determini si aquesta detenció és necessària.”  L'informe d'AI als EUA, que serveix de llançament a la campanya de l'organització per promoure i protegir els drets humans de les persones immigrants, mostra que el cost mitjà per mantenir reclòs un immigrant és de 95 dòlars per persona i dia, és a dir, uns 2.850 dòlars al mes o, el que és el mateix, un total de centenars de milions de dòlars que els contribuents paguen a l'any. Existeixen alternatives a la detenció, efectives i més barates de 12 dòlars al dia només. Un estudi sobre un programa alternatiu va documentar que la compareixença davant els tribunals d'immigració era del 91 per cent.  Segons el dret i les normes internacionals, la detenció només s’ha d'utilitzar en circumstàncies excepcionals, ha d'estar justificada en cada cas individual i ha de ser objecte de revisió judicial. Per a molts immigrants, la llibertat està fora del seu abast, perquè les fiances són desmesuradament altes. Una dona xinesa va dir als investigadors d'AI als EUA que havia fugit de la persecució després que la seva mare i ella rebessin una pallissa a casa seva per repartir fulletons religiosos. Va demanar asil als Estats Units el gener de 2008, però un funcionari del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE, segons les seves sigles en anglès) va decidir que havia de romandre detinguda si no és que pagava una fiança de 50.000 dòlars. No tenia dret a apel·lar contra aquesta decisió, i a la seva família li va costar gairebé un any reunir els diners per aconseguir el seu alliberament.  Encara que els jutges d'immigració tenen, en alguns casos, autoritat per alliberar immigrants per decisió pròpia o amb una fiança mínima de 1.500 dòlars, els informes indiquen que cada vegada hi ha menys probabilitats que ho facin. Segons l'Oficina Executiva de Revisió de Casos d'Immigració (EOIR, per les seves sigles en anglès), el 2006 els jutges d'immigració van decidir no fixar fiança en 14.750 casos. En 2007 aquesta xifra va augmentar a 22.254, i en els cinc primers mesos de 2008 els jutges d'immigració havien decidit ja no fixar fiança en 21.842 casos.  A més, les persones amb residència legal permanent poden ser sotmeses a “detenció obligatòria” sense dret a que se celebri una vista de fiança davant un jutge d'immigració o un òrgan judicial. Les categories de delictes per les quals es pot imposar la detenció obligatòria són àmplies i difícils de definir. En un cas, un home de 37 anys, amb residència legal permanent, va ser expulsat a Haití per possessió d'abonaments d'autobús robats. El tribunal va determinar que les seves dues condemnes constituïen “delictes de vilesa moral” que justificaven la detenció obligatòria i l'expulsió.  Hi ha hagut persones tant amb ciutadania nord-americana com amb residència legal permanent als Estats Units que han estat sotmeses indegudament a detenció obligatòria i han passat mesos o anys entre reixes abans de poder demostrar que no eren susceptibles de ser expulsades. Segons la investigació duta a terme per AI als EUA, almenys 117 persones van ser sotmeses a detenció obligatòria per infraccions que al final es va determinar que no constituïen delictes pels quals poguessin ser expulsades. Encara més sorprenent és el fet que, només al 2007, uns proveïdors de serveis jurídics van identificar 322 persones detingudes que podrien haver reclamat la ciutadania nord-americana. Per exemple, el Sr. W., nascut a Minnesota, va ser detingut per motius d'immigració a Florence, Arizona. Com que estava detingut, no tenia accés al seu certificat de naixement. Finalment va quedar en llibertat després de treballar durant un mes, per un dòlar al dia, a la cuina de la presó per reunir els 30 dòlars que costava demanar una còpia del seu certificat de naixement.  Per donar cabuda a la gran quantitat –que augmenta ràpidament– d'immigrants detinguts, l'ICE recorre cada vegada amb més freqüència a l'establiment de contractes amb presons estatals i locals: uns 350 d'aquests centres alberguen a fins al 67 per cent de tots els immigrants detinguts. En teoria, aquests centres han de complir les normes de detenció de l'ICE, però aquestes normes no són legalment vinculants, i tant la supervisió com la rendició de comptes pels abusos o la desatenció sota custodia són pràcticament inexistents, cosa que dóna lloc a pràctiques que violen les normes internacionals. Per exemple, és freqüent que als immigrants se’ls sotmeti a instruments de coerció excessius, com ara manilles, cadenes a la cintura i grillons, i que se’ls reclogui al costat d'individus empresonats per delictes penals.  Els immigrants detinguts també tenen dificultats per aconseguir atenció mèdica: Almenys 74 han mort sota custodia en els últims cinc anys. Un immigrant de l’Afganistan de 27 anys d'edat, que va arribar als Estats Units juntament amb la seva família com a refugiat als 7 anys, va començar a orinar sang no gaire després de ser detingut, i tenia fatiga, dolor i malestar constants. Va haver d'esperar sis setmanes per veure un metge i, al cap de nou mesos, no havia rebut encara ni diagnòstic ni tractament. Segons va dir a AI als EUA, estava considerant la possibilitat de retirar la seva sol·licitud de ciutadania i acceptar ser expulsat a l’Afganistan a fi de rebre atenció mèdica.  “Quan persones que podrien perfectament tenir la ciutadania nord-americana arriben a un punt de desesperació en què accepten ser expulsades a països que ni tan sols coneixen, és evident que en el sistema de detenció per motius d'immigració dels Estats Units hi ha una errada de proporcions inquietants”, ha manifestat Sarnata Reynolds, directora de política sobre drets de les persones refugiades i migrants d'AI als EUA. “S'ha demostrat una vegada i una altra que les condicions dels centres de detenció violen tant les normes de l'ICE com el dret internacional, però no existeix pràcticament cap rendició de comptes per aquestes violacions. El Servei d'Immigració i Control de Duanes ha de rendir comptes i ha de promulgar normes de drets humans d'obligat compliment per eliminar les condicions inadequades i perilloses de reclusió.”  Per rectificar aquestes qüestions, AI als EUA demana al govern nord-americà que:             - aprovi legislació que estableixi que la detenció per motius d'immigració només s'ha d'utilitzar en circumstàncies excepcionals, i que garanteixi que sempre es consideren en primer lloc alternatives que no suposin l’estada sota custodia, com el requisit de presentar-se periòdicament davant les autoritats o l'establiment d'una fiança assequible;             - garanteixi que totes les persones migrants i sol·licitants d'asil tenen accés des del primer moment a vistes individualitzades davant un òrgan judicial perquè es determini la legalitat, la necessitat i la pertinença de la detenció;             - promulgui normes de detenció d'obligat compliment en matèria de drets humans aplicables a tots els centres que alberguin persones detingudes per motius d'immigració, i faci rendir comptes als centres per la violació de dites normes.