Londres.- El govern dels Estats Units ha d'abandonar les comissions militars que proposa i processar davant tribunals federals ordinaris, sense recurs a la pena de mort, tots els detinguts de Guantánamo contra els quals formuli càrrecs. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, 22 de març, en la presentació d'un nou informe sobre els judicis celebrats en virtut de la Llei de Comissions Militars. Es preveu que el primer procediment davant les comissions militars tingui lloc el 26 de març, amb la compareixença de David Hicks, un detingut d?origen australià. Hicks va ser un dels deu detinguts acusats en virtut de l'anterior sistema de comissions militars, anul?lat per la Cort Suprema dels Estats Units l'any passat. En l?informe Justícia postergada i també denegada? Judicis segons la Llei de Comissions Militars (Índex AI: AMR 51/044/2007), Amnistia Internacional reitera la seva creença que els judicis davant el sistema revisat de comissions militars no compliran les normes internacionals. L'organització sent, a més, una profunda preocupació per la possibilitat que els detinguts siguin executats després d'aquests judicis. ?La situació d'il?legalitat omnipresent que ha caracteritzat els últims cinc anys de detencions exigeix que es compleixin de la forma més estricta les normes sobre judicis justos. Però en lloc d'això, aquests judicis amenacen amb eludir les garanties per aconseguir unes quantes condemnes i agreujar encara més la injustícia que el centre de detenció de Guantánamo ha acabat per simbolitzar?, ha declarat Susan Lee, directora del Programa per a Amèrica d'Amnistia Internacional. Les comissions militars actuaran en el que s'assembla bastant a un buit legal. Els acusats no poden dirigir-se al dret internacional de drets humans, els Convenis de Ginebra o la Constitució d'Estats Units a la recerca de protecció. Les comissions militars formen part d'un univers en el qual no existeix el recurs judicial per als detinguts ni les seves famílies. Fins i tot si és absolt, el detingut pot tornar-se a trobar detingut de forma indefinida sota el qualificatiu de ?combatent enemic?. En ?la guerra contra el terror?, els detinguts sota custòdia nord-americà han estat tractats primer com a possibles fonts d'informació i només molt després com a possibles acusats. Han estat sotmesos a interrogatoris reiterats sense accés a advocats o tribunals. A més, s'han autoritzat i s'han utilitzat contra ells tècniques d'interrogatori i condicions de detenció que en virtut del dret internacional constitueixen tortura o altres maltractaments. ?És evident que les comissions militars s'han dissenyat per encaixar en les pràctiques il?legals que les han precedit. Aquestes comissions admetran informació obtinguda mitjançant tractes cruels, inhumans o degradants. Alhora, el govern pot presentar proves sense desvetllar quins mètodes s'han utilitzat per aconseguir-les?, ha declarat Susan Lee. El setembre de l'any passat, 14 detinguts van ser traslladats ?després de passar anys sota custòdia de la CIA de forma secreta- a Guantánamo, amb el propòsit exprés de ser jutjats per comissions militars. A aquests detinguts encara no se'ls ha acusat de res, i se'ls nega l'accés a advocats mentre el govern elabora les acusacions contra ells. ?Temem que les comissions militars no tinguin la independència necessària per garantir judicis justos als acusats i per fer investigacions en cas de conducta indeguda del govern?, ha manifestat Jumana Musa, que va assistir com observadora per a Amnistia Internacional a les vistes de les comissions militars celebrades a Guantánamo en virtut del sistema anterior. ?En aquestes circumstàncies, ni es farà justícia ni semblarà que se?n fa.? Davant l'absència de garanties de judicis justos, i davant el rastre d'il?legalitat que precedeix els judicis, Amnistia Internacional demana als altres països que no proporcionin cap mena d?informació que ajudi al processament davant les comissions militars. Informació complementària Les autoritats del Pentàgon han suggerit que entre 60 i 80 dels milers de detinguts reclosos com a ?combatents enemics? poden ser finalment jutjats davant comissions militars, encara que han admès que fins i tot aquesta xifra pot estar per sobre de la realitat. Actualment, més de 350 detinguts romanen reclosos il?legalment a Guantánamo, i centenars d?altres es troben sota custòdia nord-americà a l?Afganistan. Es desconeix si hi ha algun detingut reclòs actualment en el programa de detencions secretes dels Estats Units. Amnistia Internacional està fent campanya perquè la Llei de Comissions Militars es derogui o es reformi de manera substancial d'acord amb el dret internacional. A més d'establir els judicis davant comissions militars, la Llei de Comissions Militars priva els tribunals nord-americans de jurisdicció per considerar recursos d?habeas corpus de persones sense la ciutadania nord-americana detingudes com a ?combatents enemics?, i aferma encara més la impunitat del personal nord-americà en limitar l'àmbit d'aplicació de la Llei sobre Crims de Guerra promulgada pels Estats Units. Podeu consultar el resum de l?informe a: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/220307_Comisiones-R.doc Podeu consultar l?informe sobre la Llei de Comissions Militars dels Estats Unitas, en anglès, a: http://web.amnesty.org/library/Index/ENGAMR510442007 (22/03/2007)