Els nombrosos Estats convocats aquesta setmana han d'aconseguir un nou i sòlid acord que ajudi a reduir al mínim el nombre de víctimes civils causades per armes explosives que provoquen destrucció generalitzada en ciutats i pobles durant els conflictes armats, ha declarat avui Amnistia Internacional.

Les consultes virtuals que tindran lloc sota l'auspici del govern irlandès del 3 al 5 de març facilitaran l'aprovació d'una declaració política per garantir la protecció de la població civil enfront del dany humanitari provocat per l'ús d'armes explosives en zones poblades. El text que s'acordi al final de la setmana s'obrirà a la signatura aquest mateix any durant una conferència diplomàtica d'alt nivell.

"És hora que els Estats es comprometin a deixar d'utilitzar armes explosives dissenyades fa dècades per al seu ús en camps de batalla oberts -com ara artilleria, coets i bombes aèries de gran calibre- en zones poblades per civils", ha afirmat Donatella Rovera, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

"L'ús d'aquestes armes explosives amb efecte en àmplies superfícies en ciutats i pobles amb gran població civil té efectes previsiblement indiscriminats i, per tant, està prohibit pel dret internacional humanitari, és a dir, per les lleis de la guerra".

Guerra urbana

Les guerres del segle XXI es lliuren cada vegada més en zones urbanes i provoquen un patiment atroç a la població civil atrapada sota el bombardeig incessant d'armes explosives que es llancen des de l'aire i des de la terra.

El constant bombardeig a llarga distància de zones poblades sol implicar la destrucció de cases i infraestructures civils a causa de la imprecisió de la munició o a la seva gran capacitat de destrucció, que causa danys massius més enllà del seu objectiu específic.

"És com matar mosques a canonades, i té conseqüències devastadores per a la vida i els mitjans de vida de civils. Per protegir la població civil, és fonamental que la declaració política inclogui un compromís ferm per part dels Estats d'evitar l'ús d'armes explosives amb efecte en àmplies superfícies en àrees poblades", ha afirmat Donatella Rovera.

En els últims anys, els equips d'investigació d'Amnistia Internacional han treballat durant mesos sobre el terreny en zones de conflicte i han estat testimonis directes de l'impacte en la població civil de les armes explosives amb efecte en àmplies superfícies. Entre les situacions investigades figuren:

• l'ús reiterat que van fer les forces armènies i azerbaidjaneses d'armes notòries per la seva manca de precisió i els seus efecte indiscriminat en el conflicte de l'Alt Karabakh a finals de 2020;
• els bombardejos aeris i terrestres sirians i russos en el nord de Síria, inclosos els reiterats atacs contra hospitals i escoles;
• els atacs aeris de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita i els EAU al Iemen;
• els atacs aeris i d'artilleria de la coalició dirigida pels Estats Units a Raqqa (Síria) i Mossul (l'Iraq);
• els atacs de totes les parts en el conflicte de Líbia;
• les seqüeles dels atacs aeris i terrestres d'Israel, Gaza i el Líban.

En aquests casos, l'organització ha documentat l'ús per part de forces armades d'armes explosives inadequades per als objectius militars, bé per tenir excessiva càrrega explosiva i, per tant, una ona expansiva i un àrea de fragmentació massa grans; per ser molt poc precises; per llançar municions múltiples que saturen l'àrea objectiu, o per tenir una combinació de les característiques anteriors. Aquests atacs han matat i ferit un gran nombre de persones, han destruït infraestructures civils bàsiques i han provocat la fugida de milers de persones que han quedat internament desplaçades o convertides en refugiades.

Armes inadequades per al seu ús en zones civils poblades

Els atacs d'artilleria es llancen des de terra amb obusos que poden estar a més de 20 km del seu objectiu i que tenen un marge d'error de fins a 300 metres. De la mateixa manera, els atacs amb coets no guiats que es llancen des de terra, com els omnipresents Grad de 122 mm, són notoris per errar el tir, sovint per 500 metres o més.

Donada la imprecisió inherent a ambdues armes, dissenyades per atacar grans formacions militars en camp obert, aquest tipus de bombardejos és totalment inadequat per al seu ús en zones civils. Pitjor encara, els coets i l'artilleria normalment es disparen en salves que provoquen una pluja de projectils sobre barris sencers i causen morts i mutilacions indiscriminades.

Els atacs aeris amb bombes de gran càrrega explosiva són més precisos, però contenen una important quantitat d'explosius que provoquen una gran ona expansiva i llancen fragments letals en un radi de fins a un quilòmetre de distància del lloc en què es produeix l'explosió. Això causa una gran destrucció al voltant de l'objectiu i, sovint, destrueix edificis sencers en un instant, provocant la mort o lesions a les persones civils que es trobin en els voltants.

En virtut del dret internacional humanitari, totes les parts en conflicte tenen l'obligació de prendre totes les precaucions possibles per protegir la població civil i garantir que les seves forces armades no duen a terme atacs directes contra civils o que siguin indiscriminats o desproporcionats. Aquesta obligació inclou el deure els comandaments militars de triar tipus d'armes i mètodes d'atac que redueixin el risc de causar danys a civils i destruir béns de caràcter civil.

Xarxa mundial pel canvi

Amnistia Internacional se suma a desenes d'ONG de tot el món a la Xarxa Internacional sobre Armes Explosives (INEW, per les seves sigles en anglès) per demanar que durant les consultes d'aquesta setmana s'adopti l'acord més sòlid possible.

En particular, els Estats han d'acordar:

• Un compromís més ferm i estricte contra l'ús d'armes explosives amb efecte en àmplies superfícies en zones poblades;
• Un compromís clar d'abordar les repercussions humanitàries de llarga durada que comporta la destrucció d'infraestructures, sobretot quan interromp el subministrament d'aigua i electricitat, la qual cosa, alhora, afecta hospitals, a la prestació d'atenció mèdica i serveis a la població civil en general, i
• Una millor prestació d'assistència a les víctimes, entre elles, les persones directament afectades, les seves famílies i les seves comunitats.

"La comunitat internacional no ha de normalitzar la devastació que hem vist en ciutats assolades per la guerra a l'Iraq, Síria, el Iemen, Gaza i altres llocs. Al segle XXI no hi ha excusa per utilitzar armes explosives de forma arbitrària prop de la població civil. Les forces armades solen disposar de munició molt més exacta i precisa, però utilitzen opcions més barates. És possible que així les forces combatents redueixin despeses, però, bàsicament, és la població civil qui ho paga amb la seva vida", ha declarat Donatella Rovera.

"Els Estats participants en les consultes d'aquesta setmana han de tenir molt en compte aquest missatge: es pot i s'ha de fer més per protegir la població civil en conflictes armats i, de fet, les lleis de la guerra així ho exigeixen. Posar fi a l'ús d'armes explosives amb efecte en àmplies superfícies en zones amb població civil seria un pas molt important en aquesta direcció".