Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Els Estats han d’assolir un tractat sobre el comerç d'armes que salvi una vida cada minut

Armes sota Control
Llançament d'un informe d'Armes Sota Control en el Dia Internacional de la Dona, 2006. © AI

Nova York.- Els Estats han d'aprofitar cada minut per redactar un nou Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes (TCA) que pugui salvar milers de vides cada any, han declarat avui ONG de tot el món, just quan els negociadors de 192 països inicien converses formals a l'ONU.

Cada minut mor una persona com a conseqüència de la violència armada, i milers de persones més pateixen ferides i abusos cada dia, segons la Campanya Armes Sota  Control, xarxa internacional de la societat civil de tot el món. Des de 1989, 128 conflictes armats han causat la mort d'almenys 250.000 cada any.

La Campanya Armes Sota Control demana als governs que dediquin recursos diplomàtics reals a redactar un tractat ferm i eficaç per controlar el comerç d'armes convencionals. Cal arribar amb urgència a un acord legalment vinculant que abasti totes les armes, municions i equips connexos, han afirmat les organitzacions.

En l'actualitat no existeix cap norma internacional exhaustiva i legalment vinculant que reguli el comerç d'armes convencionals, i les llacunes i buits dels mecanismes de control nacionals afavoreixen que les armes acabin en zones de conflicte i a mans de qui comet abusos greus contra els drets humans.

Ja fa massa que es va acabar el temps de les excuses. Tots i cadascun dels països del món han de treballar plegats per aconseguir l'acord més enèrgic possible per impedir que les armes arribin a mans d'aquells que cometen abusos contra els drets humans i dels bel·licistes. Necessitem normes clares que regulin com els Estats transfereixen i regulen el comerç d'armes; no és res que requereixi pensar gaire. D’aquí a dues setmanes, els Estats membres han d'haver fet avenços reals; i això implica tenir un esborrany”, ha declarat Anna Macdonald, directora de la Campanya Armes Sota Control d'Oxfam.

Per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència, el tractat ha de comptar amb criteris específics basats en el dret internacional humanitari i de drets humans, i en el desenvolupament sostenible.

Les negociacions s'engeguen quatre anys després que l'Assemblea General de l'ONU acordés per una majoria aclaparadora treballar per un Tractat sobre el Comerç d'Armes que establís regles i normes internacionals amb la finalitat de regular millor el comerç. L'Assemblea General només ha assignat quatre setmanes -120 hores de temps real per negociar- per desenvolupar el text del nou instrument internacional abans de la conferència de negociació final de 2012.

“La meitat de les persones més pobres del món viu en Estats on ja hi ha o existeix el risc d’un conflicte violent. La majoria de les violacions greus de drets humans es cometen amb armes convencionals, especialment armes petites, armes lleugeres i la seva munició. Ja és hora que hi hagi un Tractat sobre el Comerç d'Armes que protegeixi realment les persones i no només els Estats”, ha manifestat Daniel Mack, Coordinador de Política i Defensa, Control d'Armes, de l'Institut Sou da Paz de São Paulo.

La immensa majoria dels governs d'Àfrica, Amèrica, Europa i Àsia han votat a l'Assemblea General de l'ONU des de 2006 a favor del desenvolupament del tractat. Al desembre de 2009, 151 dels 192 Estats membres de l'ONU van votar a favor d'iniciar negociacions formals. No obstant això, hi ha al voltant de 20 Estats que s’abstenen sempre en les votacions de l'ONU sobre el Tractat sobre el Comerç d'Armes.

No s'ha de permetre que una petita minoria d'Estats, per molt poderosos que siguin, obstaculitzi el progrés en les properes dues setmanes a Nova York” ha declarat Brian Wood, director de Control d'Armes d'Amnistia Internacional. “El món necessita amb urgència un Tractat sobre el Comerç d'Armes a prova de bales per salvar vides, protegir mitjans de vida i salvaguardar els drets humans”.

Informació complementària

L'anàlisi global més complet que s'ha dut a terme fins ara de dades relatives a morts com a resultat de la violència armada, realitzat per la Declaració de Ginebra sobre Violència Armada i Desenvolupament de 2008, va concloure que entre 2004 i 2008 s'havien registrat almenys 208.300 morts violentes en conflictes armats: una mitjana de 52.000 cada any. Les dades dels estudis epidemiològics indiquen que entre 2004 i 2007 es van produir almenys 200.000 morts cada any derivades indirectament dels conflictes armats, probablement moltes més. Finalment, es calcula que en els últims anys s'han produït 490.000 morts cada any no relacionades amb conflictes, de les quals una mitjana del 60% -potser 300.000 anuals- han estat causades per armes de foc. És molt probable que les xifres reals siguin superiors.

Més informació:

  • EXPOSICIÓ VIRTUAL "Principios globales para el Tratado sobre el Comercio de Armas", Amnistia Internacional
  • DOCUMENTACIÓ: "Datos que matan. El impacto del comercio irresponsable de armas para las vidas, los derechos y los medios de sustento", Amnistia Internacional, maig 2010
  • DOCUMENTACIÓ: "Poner fin al comercio del terror. Cómo la incorporación de normas de derechos humanos al Tratado sobre el Comercio de Armas puede ayudar a proporcionar seguridad real", Amnistia Internacional, febrer 2009
  • INFORME: "Sangre en la encrucijada. En defensa de un Tratado Internacional sobre el Comercio de Armas", Amnistia Internacional, setembre 2008