Mentre representants dels governs es reuneixen en l'assemblea anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per prendre decisions fonamentals en relació amb la resposta internacional a la pandèmia de la COVID-19, Amnistia Internacional ha publicat avui un informe sobre la deplorable situació del personal sanitari en els diferents Estats del continent americà. L'informe insta els països de la regió a concedir prioritat i protegir els drets del personal sanitari durant la pandèmia i després d'aquesta, i fa una crida als Estats Units perquè prengui mesures ràpides i contundents per garantir la continuïtat del finançament de l'OMS.
El cost de curar: Els drets de persones treballadores de la salut a les Amèriques durant la COVID-19 i més enllà documenta com els qui s'enfronten en primera línia a la pandèmia treballen sovint en condicions insegures amb equips de protecció insuficients i s'arrisquen a patir represàlies de les autoritats o els ocupadors si denuncien la seva situació, mentre que en alguns casos han sofert fins i tot amenaces de mort i atacs físics. L'informe demana també als governs que garanteixin unes condicions de treball segures per a les persones que treballen a l'àrea de neteja i personal de suport que està en situació de risc pel seu treball en instal·lacions d'atenció de la salut i residències de persones grans.
"En aquests temps difícils, tenim un immens deute de gratitud amb el personal de neteja d'hospitals i residències de persones grans, personal mèdic i d'infermeria, auxiliars d'infermeria, personal subaltern d'hospitals i especialistes en epidemiologia pel seu incansable treball per mantenir-nos segurs. Però no n'hi ha prou amb donar-los les gràcies. Els governs han de prendre mesures per garantir que no es tornen a posar en risc els seus drets bàsics i la seva seguretat", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
"En el continent americà viu gairebé la meitat de les persones del món que han donat positiu en les proves per detectar la COVID-19, amb prop de dos milions de casos confirmats. Mentre Llatinoamèrica viu les setmanes més mortíferes, és de vital importància que tots els països s'uneixin per garantir que el finançament de la salut no es veu reduït en aquest moment decisiu. Aquesta pandèmia no coneix fronteres, i els Estats Units han de donar suport a una solució global sumant-se a altres països en el finançament de l'Organització Mundial de la Salut per garantir que la seva capacitat tècnica i de personal expert es desplega on més es necessita".
De 21 entrevistes en profunditat realitzades per Amnistia Internacional amb professionals sanitaris als Estats Units, Mèxic, Hondures, Nicaragua, Guatemala, República Dominicana, Colòmbia i el Paraguai, només en dos casos van dir a Amnistia Internacional que consideraven que tenien equips de protecció personal (EPP) adequats o gairebé adequats. La resta van plantejar motius de preocupació relatius a la manca d'EPP adequats. També van plantejar inquietuds relatives a baixes per malaltia, períodes de descans i suport de salut mental inadequat en el treball.
Les directrius de l'OMS sobre ús racional dels EPP estableixen que el personal de neteja i manteniment han de tenir més EPP que molts altres membres del personal hospitalari, inclòs el personal mèdic i d'infermeria que poden no tenir contacte amb pacients del coronavirus. No obstant això, Amnistia Internacional va observar que sovint el personal de neteja està mal pagat, rep prestacions de seguretat social precàries, i en alguns casos treballa per a empreses que no garanteixen l'ús d'EPP adequats. Un metge d'Hondures va explicar a Amnistia Internacional que veia a personal de neteja al seu hospital fer la neteja amb les mans nues en zones que havien estat exposades a pacients amb COVID-19.
Un netejador de 70 anys que guanyava uns cinc euros al dia treballant per a una empresa privada en un hospital estatal de Ciutat de Mèxic va dir a Amnistia Internacional que, quan va preguntar si podia deixar de netejar les zones on estan ingressats desenes de pacients de la COVID-19, ja que no tenia EPP algun i corria un risc especial a causa de la seva edat, el seu ocupador va accedir, però li va reduir el salari un 16%.
Nombrosos professionals de la salut van expressar el seu temor a sofrir represàlies per denunciar condicions de treball insegures, i alguns dels qui van parlar amb Amnistia Internacional havien estat acomiadats de la seva ocupació per denunciar irregularitats o havien estat objecte de procediments disciplinaris en el treball. Tainika Somerville, auxiliar d'infermeria en una residència de persones grans, propietat d'una empresa privada a Chicago, va ser acomiadada després de filmar una emissió en directe en Facebook en la qual denunciava la falta d'EPP en el seu lloc de treball. Les persones que treballen en residències de persones majors corren un risc especial, i mitjans de comunicació d'Estats Units i Canadà han informat que són epicentres de morts relacionades amb el coronavirus.
A Nicaragua, el personal sanitari corre un risc especial perquè el govern ha subestimado reiteradament la magnitud de la pandèmia al país. L'Observatori Ciutadà COVID-19 Nicaragua va dir a Amnistia Internacional que no només s'ha acomiadat a professionals de la salut per usar EPP en el treball, sinó que de vegades se'ls ha despullat violentament del seu equip de protecció. Encara que la vicepresidenta de Nicaragua va anunciar el 28 d'abril que podien usar-se EPP i que començaria el distanciament social, el govern de Daniel Ortega segueix restant importància a la pandèmia, malgrat l'augment del nombre de casos. L'Organització Panamericana de la Salut ha advertit de mesures inadequades a Nicaragua, mentre la Comissió Interamericana de Drets Humans ha plantejat la seva preocupació respecte als acomiadaments injusts de professionals de la salut que han expressat la seva opinió al país.
Les restriccions de la llibertat d'expressió han afectat també al dret a la salut i a l'accés de les persones a informació relacionada amb la salut. A Veneçuela, on les autoritats han empresonat periodistes per publicar informació sobre la pandèmia, les dades oficials quan es redacta aquest comunicat informen de només 541 persones infectades amb COVID-19 i 10 morts, xifres que semblen inferiors a les reals.
"És impossible protegir la salut de més de mil milions de persones que viuen als diferents països americans si els governs insisteixen a silenciar qui denuncia irregularitats, periodistes i professionals de la salut que alcen la seva veu amb valentia per denunciar condicions de treball insegures i exigeixen amb justícia una resposta adequada i responsable a la pandèmia", ha manifestat Erika Guevara Roses.
Els professionals de la salut han sofert també estigmatització, atacs físics, amenaces de mort i denegació d'ús del transport públic en llocs com Colòmbia i Mèxic, i fins i tot lapidació pública a Bolívia. Mentre que alguns governs han respost a aquest tipus d'atacs amb declaracions immediates i accions de sensibilització per donar suport públicament al paper que exerceixen les persones que treballen a l'àrea de la salut, altres dirigents han pres mesures per menyscabar-les.
A mitjans d'abril, el president d'El Salvador, Nayib Bukele, va vetar dos decrets que haurien reforçat la seguretat del personal sanitari en el treball, només uns dies després d'haver acusat a organitzacions de drets humans de treballar "per aconseguir que morin més humans". Aquesta declaració del president passava per alt el fet que l'OMS indica expressament que "les violacions o la inobservança dels drets humans poden comportar greus conseqüències sanitàries".