Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Els crims internacionals més greus, absents en la reforma del Codi Penal

  • El projecte de llei no s'ajusta plenament al dret internacional
Madrid.- El Govern espanyol va presentar el novembre passat el seu projecte de llei de reforma del Codi Penal per a la seva tramitació al Congrés, sota la premissa d'enfortir la “lluita contra la impunitat”. Gairebé quatre mesos més tard, i a punt de finalitzar el termini per a la presentació d'esmenes parcials, no sembla que la norma pugui arribar a complir la seva missió.

“El projecte de llei modifica més de 130 articles d'un total de 639, però el Govern no ha trobat la manera d'incloure els crims internacionals més greus, alguns dels quals són comesos precisament pels Estats. Això revela una clara falta de voluntat política d'adequar la nostra legislació als estàndards internacionals de drets humans, obligació de l'Estat espanyol en virtut dels compromisos internacionals adquirits –ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.– Seria preocupant que el Congrés no corregeixi ara aquesta falta d'alineació de la nova norma amb el dret internacional.”

“Amb la seva redacció actual, aquest projecte de llei és una oportunitat perduda perquè el Codi Penal inclogui els crims internacionals més greus contemplats en l'Estatut de Roma, ratificat per Espanya: genocidi, crims de lesa humanitat, crims de guerra, tortura, desaparicions forçoses, execucions extrajudicials, esclavitud, etc.”, ha assenyalat Esteban Beltrán.

La responsabilitat que el futur Codi Penal es reajusti al dret internacional recau en primer lloc sobre el Govern, que està a temps de modificar el text, però també sobre els Grups Parlamentaris, que encara tenen l'oportunitat d'introduir-ne esmenes. “El Codi Penal és una norma fonamental en la lluita contra la impunitat. Amnistia Internacional ha mantingut contacte amb gairebé tots els Grups Parlamentaris amb la finalitat que aprofitin aquesta última oportunitat per millorar-lo en aspectes d'enorme impacte per les víctimes de violacions de drets humans.”

Aspectes més preocupants del projecte de reforma
Els aspectes que han centrat l'atenció d'Amnistia Internacional en el projecte de reforma del Codi Penal són els següents:

•    Desaparició forçosa
És molt preocupant que l'actual projecte no introdueixi el delicte de desaparició forçosa, malgrat la recent ratificació per Espanya de la Convenció de l'ONU contra les Desaparicions Forçoses. Resulta especialment greu que no s'hagi inclòs aquest delicte malgrat haver contret l'obligació internacional, de manera que es dificulti els drets de les víctimes d'aquest terrible delicte a obtenir veritat, justícia i reparació.

•    Execució extrajudicial
El projecte també oblida el delicte d'execució extrajudicial, que no pot assimilar-se, com en alguna ocasió ha fet l'Audiència Nacional, amb l'homicidi o l'assassinat. Es tracta, per contra, d'un dels crims internacionals més greus considerat pel dret internacional com a imprescriptible, i així ha de reflectir-ho el Codi Penal.

•    El delicte de tortura
La definició d'aquest greu delicte segueix sense ajustar-se plenament a la de la Convenció contra la Tortura. El projecte de reforma segueix considerant la tortura com un delicte comú sense establir, com han exigit reiteradament diversos Comitès de Nacions Unides, la seva imprescriptibilitat. Aquest “oblit” concorda amb la falta de voluntat política que, en moltes ocasions, han mostrat les autoritats espanyoles per fer front de forma decidida i efectiva als casos de tortura per part de les forces de seguretat que se segueixen donant, com ha denunciat en diverses ocasions Amnistia Internacional. Tampoc esmenta que la violació sexual sota custòdia ha de ser considerada tortura.

•    Delictes contra dones, nens i nenes

El projecte recull alguns aspectes positius com la incorporació com a crims de guerra d'alguns delictes contra dones, nens i nenes. Malgrat això, és necessari adequar alguns delictes sexuals a la seva tipificació internacional com la que conté l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Per exemple, l'esclavitud sexual només es recull com a crim de guerra i no com a crim de lesa humanitat. Es considera l'esterilització forçada només un delicte de lesions i la tipificació del delicte d'embaràs forçat és més restrictiva que en l'Estatut de Roma.

•    Tràfic d'éssers humans
Una bona notícia és la tipificació del tràfic d'éssers humans com un delicte autònom, separat del tràfic d'immigrants. Malgrat això, no hauria de considerar-se com un delicte comú sinó com un crim internacional, ja que es tracta d'una forma contemporània d'esclavitud. D'altra banda, és fonamental que la reforma consideri delicte la utilització dels serveis d'una víctima d'explotació sexual quan se sap que és una víctima, tal com estableix el Conveni del Consell d'Europa contra el tràfic d'éssers humans.

•    Els delictes de terrorisme
En relació a la tipificació dels delictes de terrorisme, l'actual article 576 criminalitza tota persona que “dugui a terme, recapti o faciliti, qualsevol acte de col·laboració amb les activitats o les finalitats d'una banda armada, organització o grup terrorista”, el que pot donar lloc a què es tracti com a delicte la conducta de qui, per mitjans pacífics, propugni canvis polítics o socials. Aquest va ser el cas d'alguns membres de la Fundació Joxemi Zumalabe, jutjats i condemnats el 2007 en el macrosumari 18/98 per col·laboració amb ETA i finalment absolts pel Tribunal Suprem. És essencial que el Parlament espanyol s'asseguri que es compleix escrupolosament el principi de legalitat, de manera que tots els delictes estiguin recollits de forma precisa i quedi clar quines conductes prohibides donen a la col•laboració amb banda armada el caràcter de conducta terrorista.

L'informe complet “Recomanacions d'Amnistia Internacional al Projecte de Llei orgànica pel qual es modifica el Codi Penal” pot consultar-se a: http://www.es.amnesty.org/paises/espana/documentos