Ara que l'Iraq es prepara per celebrar unes noves eleccions parlamentàries enmig de la polèmica sobre la idoneïtat de molts candidats, Amnistia Internacional demana als dirigents polítics del país que garanteixin que tant la campanya electoral com els comicis del 7 de març es desenvoluparan pacíficament i en compliment de totes les obligacions contretes per l'Iraq en virtut del dret internacional de drets humans.

Les eleccions no s’han d'utilitzar com a excusa per promoure la violència
Els dirigents polítics han d'exigir als seus seguidors que respectin la llei i els drets dels altres, i contribueixin a prevenir l'ús de les eleccions per intensificar la violència sectària que ha sacsejat el país en els últims anys. Han de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir la seguretat de la població iraquiana sense discriminació i defensar els seus drets a la llibertat d'expressió, associació i participació política a l'hora de triar els qui dirigiran el país en el futur.

Amnistia Internacional també ha demanat a tots els partits polítics i als seus candidats que es comprometin a protegir i promoure els drets humans als seus programes electorals i també en la pràctica, si resulten triats, conforme totes les obligacions que ha contret l'Iraq en virtut del dret internacional de drets humans.

Les persones responsables d'atacs suïcides amb bomba, o de qualsevol altre tipus, contra la població civil han de posar fi immediatament a aquests atacs, molts dels quals podrien constituir crims de lesa humanitat, és a dir, crims de la màxima gravetat. Amnistia Internacional condemna tots els atacs contra civils, totalment i sense reserves i demana el seu cessament immediat. Aquests atacs no tenen cap justificació.

Tots els partits polítics, els seus candidats, seguidors i altres persones vinculades han d'abordar els següents motius de preocupació en relació amb els drets humans.

La protecció de la població civil i del seu dret al vot
La protecció de la població civil és primordial durant les eleccions perquè els votants tinguin la certesa que podran exercir el seu dret al vot sense por ni intimidació.

La població civil iraquiana és la principal víctima de la violència que està arrasant el país en els darrers anys i les dades sobre violència en eleccions anteriors són descoratjadores. Desenes de civils van perdre la vida en atacs abans de les últimes eleccions provincials del 31 de gener de 2009. Les darreres eleccions parlamentàries nacionals, celebrades el 15 de desembre de 2005, es van saldar amb la mort de desenes de civils en atacs de grups armats sunnites i milícies xiïtes en les setmanes prèvies als comicis i durant aquests.

Amnistia Internacional demana als dirigents de tots els partits polítics, a tots els dirigents religiosos i comunitaris, i altres persones influents que denunciïn el foment de la violència, el vessament de sang i els abusos contra els drets humans i exigeixin que tots els iraquians puguin decidir lliurement i sense temor com exercir el seu dret al vot.


La protecció dels candidats i dels treballadors electorals
Els candidats, activistes de partits polítics i treballadors electorals són algunes de les persones amb més probabilitats de ser víctimes de segrests i homicidis en el període previ a les eleccions.

Com a mínim dos candidats ja han estat víctimes d'homicidi. Soha ‘Abdul Jarallah, candidata de la llista de l'exprimer ministre Iyad ‘Allawi, va ser abatuda a trets quan sortia del domicili d'un familiar a Mossul el 7 de febrer de 2010. Sa’ud al ‘Issawi, àrab sunnita i candidat de l'Aliança Unitat Iraquiana, va ser assassinat juntament amb els seus dos guardaespatlles a finals de desembre de 2009 a Faluya, en esclatar una bomba magnètica enganxada al seu vehicle.

Safa ‘Abd al Amir al Khafaji, directora d'una escola per a nenes del districte del Ghadi, de Bagdad, va resultar greument ferida pels trets realitzats per uns homes no identificats el 12 de novembre de 2009, poc després d'anunciar la seva intenció de concórrer a les eleccions com a candidata del Partit Comunista de l'Iraq.

‘Ali Mahmoud, treballador de l'Alta Comissió Electoral Independent, organisme responsable de supervisar les eleccions, va ser abatut a trets davant de casa seva en el districte de al Jadiriya de Bagdad el 17 de desembre de 2009.

A les darreres eleccions provincials, nou candidats electorals van ser víctimes d'homicidi i a Mandali, en la regió de Diyala, dos treballadors electorals van ser segrestats i van aparèixer morts a trets unes hores després. Durant els comicis del 15 de desembre de 2005 van ser assassinats diversos candidats. Per exemple, Mizhar al Dulaimi, el líder del Partit Iraquià Progressista Lliure, va morir a trets en un acte de la campanya electoral que se celebrava al centre de Ramadi el 13 de desembre.  
    
Amnistia Internacional demana a l'actual govern, a l'Alta Comissió Electoral Independent i als dirigents de tots els partits polítics que facin tot el possible per garantir que els candidats i els treballadors electorals poden dur a terme lliurement i sense por ni restriccions les seves legítimes activitats, i que se'ls proporciona sense demora la protecció adient si s’escau.

Informació sobre les eleccions: la protecció dels periodistes
En els últims anys, l'Iraq s'ha convertit en un dels països més perillosos del món per als periodistes, molts dels quals han estat víctimes de segrests, assassinats i altres abusos. Segons els informes, el 2008 van ser assassinats un mínim de 16 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació; el 2009, almenys quatre.

Durant les eleccions provincials de 2009, els periodistes van ser objecte d’assetjament, detencions i agressions mentre informaven dels comicis, a mans, entre d’altres, de les forces de seguretat iraquianes i de l'exèrcit nord-americà. Alguns van ser detinguts i retinguts durant diverses hores; segons els informes, a uns altres se’ls va impedir l'entrada als centres de votació (per exemple, a Faluya i a l'Hilla) malgrat que havien estat acreditats oficialment per l'Alta Comissió Electoral Independent. A Mossul, els informes indiquen que soldats iraquians van disparar contra vehicles de periodistes.

Abans i després de les eleccions de juliol de 2009 al parlament regional del Kurdistan, diversos periodistes van patir agressions, entre ells Nebaz Goran, director de la revista independent Jihan, que va ser atacat per tres homes no identificats davant la seva oficina a Erbil.

Impedir als periodistes informar de les eleccions augmenta inevitablement el risc de frau electoral i priva a la ciutadania d'informació que té dret a conèixer.

Amnistia Internacional insta tots els dirigents polítics iraquians a defensar el dret a la llibertat d'expressió consagrat en l'article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans (“Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les sense limitació de fronteres per qualsevol mitjà d'expressió.”) i el dret de tots els periodistes a exercir legítimament la seva professió sense obstacles ni temor a la fustigació.

Compromís de protegir i promoure els drets humans
Tots els partits polítics i els seus candidats han de reconèixer que el respecte als drets humans i al dret internacional és una obligació fonamental. Així, si són escollits, han de comprometre's a consolidar la pau, la tolerància i el respecte als drets humans. Això inclou defensar l'Estat de dret, comprometent-se a posar fi a les detencions arbitràries, la tortura i altres maltractaments, els judicis sense les degudes garanties, l'ús de la pena de la mort i la impunitat per als responsables de violacions de drets humans.

També han de garantir que la legislació iraquiana és totalment compatible amb el dret internacional de drets humans, inclosa la legislació relativa als drets de la dona, i que es fa complir en la pràctica conforme les obligacions contretes per l'Iraq en virtut del dret internacional.

Els partits polítics, candidats i totes les altres persones influents, inclosos els dirigents religiosos i comunitaris, han de defensar la necessitat de protegir i salvaguardar els drets de les persones més vulnerables. Entre elles figuren les dones, que segueixen sent objecte de la violència i de la discriminació en la llei i en la pràctica, i d’altres persones perseguides per la seva identitat religiosa, ètnica o sexual.

A Mossul, per exemple, un mínim de 14 membres de la minoria cristiana han estat víctimes d'homicidi en atacs selectius perpetrats des de principis de desembre de 2009, quan les tensions polítiques es van intensificar amb motiu de les eleccions del 7 de març. Pel que sembla, una sèrie recent d'atemptats amb bomba comesos per grups armats ha estat un intent deliberat d'alimentar la divisió sectària i fomentar la violència entre musulmans sunnites i xiïtes.

Amnistia Internacional demana que tota la població iraquiana, inclosos els membres de grups minoritaris ètnics i religiosos, tinguin llibertat per emetre el seu vot sense cap pressió ni intimidació.

Les dones exerceixen un paper transformador en la consolidació i el suport a una societat no sectària. Per respondre a les amenaces que pateixen les dones en situacions de conflicte, el Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar la resolució 1325, que insta els Estats que garanteixin una major participació de les dones en la resolució de conflictes i en els processos de consolidació de la pau, així com en les tasques de desenvolupament i reconstrucció.

Posar fi als abusos dels grups armats
Amnistia Internacional exigeix que tots els grups armats posin fi immediatament als atacs contra civils i desisteixin de cometre'ls. Molts d'aquests atacs constitueixen crims de lesa humanitat, crims de la màxima gravetat en el dret internacional. Aquests crims no poden justificar-se sota cap circumstància i els seus responsables han de respondre davant la justícia pels seus actes.

Milers de civils, entre ells dones, infants i membres de minories religioses i ètniques, han perdut la vida com a conseqüència d'atacs suïcides i d'una altra índole comesos per grups armats. Centenars, possiblement milers, de civils han estat víctimes de segrests, tortures i homicidis perpetrats pels grups armats.

Molts atacs amb bomba i altres atacs contra la població civil han estat obra d'Al-Qaeda a l'Iraq i dels seus aliats entre els grups armats sunnites. Altres atacs i abusos han estat obra de milícies armades, algunes de les quals estan vinculades a partits polítics xiïtes representats al govern i al parlament actuals. Amnistia Internacional segueix demanant la dissolució d'aquestes milícies armades.

Han de cessar immediatament tots els atacs contra la població civil. El poble iraquià ha de poder viure en pau i amb seguretat i gaudir dels seus drets humans i exercir-los lliurement i sense por.

Amnistia Internacional insta tots els dirigents i activistes polítics, i tots els líders religiosos, comunitaris, empresarials i d'una altra índole, així com les persones influents de l'Iraq que es comprometin públicament amb l'assoliment d'aquest objectiu.