Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El Txad: La població civil, desprotegida davant els brutals atacs dels yanyawid

1/12/06 - AI publica nous indicis de la inacció del govern txadià davant els atacs cada vegada més brutals i extensos dels yanyawid de Darfur i el Txad contra la població civil de l'est del Txad.

amnistia amni, 

Amnistia Internacional publica avui, 1 de desembre, nous indicis de la inacció del govern txadià davant els atacs cada vegada més brutals i extensos dels yanyawid de Darfur i el Txad contra la població civil de l'est del Txad.

 

La informació la va recopilar una delegació d'Amnistia Internacional que acaba de tornar d'una visita de dues setmanes al Txad. Els delegats van entrevistar víctimes de violació, tortura i desplaçament, van visitar poblats destruïts i es van reunir amb el primer ministre txadià i altres alts càrrecs, recollint indicis irrefutables que el conflicte i la crisi de drets humans de Darfur ja estan profundament arrelats a l?est del Txad.

 

La delegació va escoltar testimonis sobre persones assassinades, mutilades i cremades vives durant els atacs dels yanyawid contra poblats i ciutats del Txad situats fins a 150 quilòmetres de la frontera amb Darfur.

 

?Els yanyawid van capturar a cinc homes que tractaven d'escapar [...] Els van posar cordes al coll, les van lligar als seus cavalls i van cavalcar arrossegant-los durant entre cinc i deu minuts aproximadament. Els homes sagnaven per la boca i el nas. Fins i tot els van assotar el cap i el cos amb les regnes fins que van estar completament coberts de sang.? (Testimoni d?Abdelrahman Sinoussi sobre la mort de cinc habitants de Koloye).

 

Alhora, dones que han fugit a camps de persones desplaçades van dir als delegats que els yanyawid cada vegada cometen més violacions i que l'exèrcit i la policia txadians no patrullen ni dins ni al voltant dels camps.

 

?Hem vist un augment radical d'atacs cada vegada més brutals contra la població civil, i endinsant-se cada vegada més al Txad, però l'exèrcit i la policia txadians no estan fent ni el més mínim esforç per protegir als seus propis ciutadans. El govern s'enfronta a una veritable amenaça de les forces rebels. No obstant això, encara que té mitjans, continua fent-se el desentès davant les peticions d'ajuda de la seva pròpia població civil?, ha dit Alex Neve, membre de la delegació d'Amnistia Internacional.

 

Les conclusions preliminars de la delegació d'Amnistia Internacional al Txad són:

 

- Extensió dels atacs dels yanyawid contra la població civil a zones situades molt a l'interior del Txad, com ho demostren els devastadors atacs de les primeres dues setmanes de novembre contra els poblats de Bandiakao, Badiya i Kerfi, situats a uns 150 quilòmetres de la frontera;

 

 

- Intensificació dels atacs dels yanyawid contra la població civil des que va acabar l'estació de pluges, a mitjan setembre. Amnistia Internacional ha recollit els noms d'unes 500 persones mortes en atacs només a la regió de Dar Sila, encara que el nombre total de morts és molt superior;

 

- Augment de la brutalitat dels atacs, les víctimes són assassinades, mutilades i cremades vives, comparats amb atacs previs, que se centraven principalment en el robatori de bestiar i aliments o en atemorir els habitants perquè fugissin dels poblats;

 

- Creixement de la violència contra les dones, inclosa la violació, en els camps de desplaçats i els seus voltants. Els homes desplaçats no poden acompanyar-les per por que els matin i les forces governamentals es neguen a patrullar als camps i els seus voltants.

 

?Primer em van arrabassar la meva filla i la van tirar a terra. Després dos dels homes em van violar. Quan se?n van anar, vaig recollir a la meva filla i vaig tornar al camp. No li he dit a ningú el que em va passar.? (Testimoni d'una dona en un camp de desplaçats prop de Goz Beida.)

 

Amnistia Internacional ha recopilat testimonis en els quals els supervivents expliquen els esforços que van fer per aconseguir que la policia o l'exèrcit txadians els donessin ajuda abans i després dels atacs dels yanyawid. En alguns casos, l'ajuda promesa mai nova arribar; en d?altres, els van renyar i els van ordenar tornar i defensar ells mateixos els seus poblats.

 

?Cada vegada que havia un atac suplicàvem i pregàvem a l'exèrcit que vingués a ajudar-nos. Eren només a 25 quilòmetres. Mai ho van fer [...]. En aquest país no importem. No se'ns considera ciutadans. Volen que ens morim.? (Testimoni d?Abakar Ramadan, imam de Koloye.)

 

Els combatents yanyawid s'estan aprofitant que l'estat no protegeix els seus ciutadans; segons els desplaçats, fins i tot es burlen de les seves víctimes durant els atacs, dient-los: ?Per què no hi ha ningú que et protegeixi?? Sens dubte el desordre i la impunitat fomenten cada vegada més atacs.

 

Totes les parts del conflicte, inclosos els yanyawid, han de respectar les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari, en concret abstenir-se de qualsevol atac directe contra la població civil. El Txad està obligat per la seva Constitució i pel dret internacional del drets humans a protegir la seva població civil. El govern del Sudan també ha de prendre totes les mesures que siguin eficaces per evitar noves incursions frontereres dels yanyawid al Txad i per desarmar-los d'acord amb les obligacions que ja ha contret en virtut de l'Acord de Pau de Darfur.

 

La comunitat internacional també té una evident responsabilitat. Amnistia Internacional insta el Consell de Seguretat de les Nacions Unides que estudiï mesures per ajudar el govern del Txad a complir amb la seva responsabilitat de protecció, per exemple mitjançant el desplegament d'una força internacional si això fos necessari per a la protecció de la població civil, incloses les persones refugiades i desplaçades. La delegació d'Amnistia Internacional es va reunir amb el primer ministre del Txad, Pascal Yoadimnadji, que va afirmar clarament que el seu govern està molt necessitat d'aquesta ajuda internacional i disposat a rebre-la.

 

(01/12/2006)