Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El silenci sobre la “Guerra contra el Terror” i el desinterès pels drets d’immigrants i refugiats entelen el compromís de la UE amb els drets humans


Avaluació dels tres primers mesos de la Presidència espanyola de la UE


Madrid / Brussel·les.- Tres mesos després de l’inici de la Presidència espanyola de la Unió Europea (UE), Amnistia Internacional realitza un examen detallat dels seus èxits i fracassos. Ambdós es mesuren en comparació amb indicadors concrets i assolibles, que l’organització ha establert en les seves recomanacions per a la Presidència espanyola de la UE.

Amnistia Internacional ha manifestat la seva preocupació per l’absència de temes importants en matèria de drets humans en l’agenda de la Presidència espanyola: no s’ha donat cap prioritat al treball sobre asil fins al moment, s’ha perdut l’oportunitat d’emprendre iniciatives per garantir el respecte pels drets dels immigrants en situació irregular a Europa i s’ha permès que la UE segueixi silenciant deliberadament la presumpta complicitat d’alguns Estats membres en l’anomenada  “guerra contra el terror”.

En general, s’han produït alguns avanços en la lluita contra la violència de gènere i la Presidència ha posat cert èmfasi en el seu compromís amb la Directiva Anti Discriminació. Malgrat això, en relació a aquesta última qüestió, la Cimera Europea sobre la Població Gitana, que comença demà, 8 d'abril, serà la prova definitiva que després de les paraules, arriba una estratègia seriosa i, finalment, accions concretes.

Amnistia Internacional ha presentat a la Presidència espanyola 10 casos de persones en situació de risc, tant dins com fora de les fronteres de la UE, incloent el cas d'un desallotjament forçós de persones d’ètnia gitana. La Presidència ha dut a terme esforços en 7 dels 10 casos, però en absolut en els relatius a violacions de drets humans dins de la UE, inclòs el cas relacionat amb la població gitana. A més, és necessari que la Presidència espanyola mostri molta més determinació en els propers tres mesos en l’àmbit de l’asil i la immigració i, finalment, que posi fi al vergonyós silenci entorn de la complicitat d’alguns Estats membres en la "guerra contra el terror".

La Presidència espanyola ha posat de manifest el seu compromís per ajudar a posar en pràctica els canvis en la Política Exterior de la UE el més ràpid possible. Malgrat això, les respostes en l’àmbit internacional de la UE s’estan deteriorant i manquen de lideratge. Encara s’han de celebrar una sèrie de cimeres importants al llarg dels propers tres mesos, en les quals els drets humans han d’estar inclosos a l’agenda.

Treballar amb més determinació
Amnistia Internacional es dirigeix a la Presidència espanyola perquè abordi amb major determinació, durant els propers 3 mesos, els següents temes de drets humans:

1.- Asil i immigració.
La Presidència espanyola ha tingut una oportunitat per elevar els estàndards d’accés als drets fonamentals. Aquesta oportunitat s’ha desaprofitat, tenint en compte el Pla d'Acció del Programa d'Estocolm i l’avaluació del Pacte Comú sobre Immigració i Asil, que encara no aborden la situació regnant de discriminació i explotació. Amnistia Internacional lamenta que no s’hagi intentat consultar amb la societat civil sobre aquests temes. En l’àmbit de l’asil, la Presidència espanyola no ha demostrat cap lideratge, i es mantenen les tendències, d’una banda, a deixar en mans de tercers els controls fronterers (sense respectar els drets dels sol•licitants d’asil en virtut del dret internacional) i, d’altra banda, a realitzar transferències internes de sol•licitants d’asil (Reglament de Dublin) sense cap consideració sobre les pèssimes condicions en alguns Estats membres, com ara Grècia.

"Amnistia Internacional desconeix si la Presidència espanyola està impulsant el respecte i la protecció dels drets humans com a condició prèvia a l’establiment de qualsevol acord de cooperació en matèria d’immigració entre la UE i tercers països. Estem particularment preocupats per Líbia, on el tractament dels sol·licitants d’asil és inferior a l’estàndard en els centres d’internament d’immigrants: manca d’higiene, escassetat d’aliments i d’atenció mèdica i, fins i tot, deportacions a països on les persones poden ser sotmeses a tortura i patir altres violacions molt greus dels seus drets humans", ha explicat Nicolas Beger, director de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant la Unió Europea.

Amnistia Internacional celebra que es reconegui la necessitat d’establir un marc apropiat de drets humans per a les operacions de FRONTEX i dels Estats membres, així com l’èxit en relació amb les directrius per a les operacions de FRONTEX en el mar, però li preocupa que la pràctica compleixi amb els estàndards requerits i proporcioni un fort mecanisme de rendició de comptes suficient per a aquestes operacions.  

2.- La "Guerra contra el Terror" i la prohibició de la tortura.
Amnistia Internacional lamenta que l'Estratègia Europea de Seguretat Interior, aprovada en el Consell Europeu, no inclogui un esment exprés a la urgent necessitat d’emprendre investigacions per la presumpta complicitat d’Estats membres en les detencions secretes i lliuraments extraordinaris duts a terme amb els Estats Units en el marc de la “Guerra contra el Terror”. Aquesta va ser una recomanació del Parlament Europeu en les seves Resolucions de 2007 i 2009, així com del Consell de Drets Humans de l'ONU, que en un informe recent sobre pràctiques globals relacionades amb les detencions secretes en el marc de la “Guerra contra el Terror” identificava països de la UE (Alemanya, Itàlia, Lituània, Polònia, Romania i Regne Unit) per la seva suposada complicitat.   

“Tot i que hi ha indicis convincents que alguns Estats membres de la UE han estat còmplices del programa de detenció il•legal i reclusió secreta de la CIA, la Presidència europea no ha mostrat encara voluntat política per impulsar la investigació del que va passar, promoure la rendició de comptes i establir mesures de no repetició. És hora que Europa trenqui aquest silenci”, ha explicat el director de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional, Esteban Beltrán.

Amnistia Internacional insta també la Presidència espanyola a impulsar la ratificació del Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura, ja que només 13 dels 27 Estats membres ho han fet. Amnistia Internacional ha pogut saber que la Presidència espanyola ha demanat expressament a Bèlgica i a Hongria que ratifiquin aquest instrument abans d’iniciar el seu mandat com a properes Presidències de la UE. Però encara quedarien 11 Estats europeus per comprometre’s amb la prohibició absoluta de la tortura.

3.- Política exterior.
Els canvis en el Tractat de Lisboa per a la posada en marxa de la Política Exterior de la UE no permeten el mateix tipus de lideratge de Presidències anteriors. La Presidència espanyola està realitzant alguns esforços per accelerar el procés, però no està assumint cap lideratge davant l'aparent lentitud i la deterioració de les posicions europees en l’exterior. La UE no pot permetre’s la passivitat i la inacció.

En relació a tractar els drets humans en les cimeres amb tercers països i en les reunions de la UE d’alt nivell, hem vist alguns avanços positius durant la passada cimera UE-Marroc, on es van abordar temes com la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió i associació i la reforma de la justícia.

Malgrat això, Amnistia Internacional tem que els drets humans quedin relegats a un simple esment en les cimeres que se celebraran aquest segon trimestre.  En les properes trobades amb països com el Japó, Rússia, Mèxic, Egipte, i regions com Amèrica Llatina–Carib o la cimera EuroMediterrània, no es poden obviar temes com la pena de mort, la seguretat dels defensors de drets humans, els desallotjaments forçats, la manca de llibertat d’expressió o de garanties processals, o les detencions arbitràries.

4.- Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).
Amnistia Internacional valora positivament que la Presidència espanyola hagi assumit el compromís d’impulsar una posició comuna de cara a la Cimera de Nacions Unides sobre els ODM, que se celebra el proper mes de setembre.  Per això, l’organització demana a la Presidència espanyola que contribueixi a incorporar un enfocament de drets humans en els ODM, garantint la no discriminació, la igualtat de gènere, la participació i la rendició de comptes dels Estats. 

5.- La Comunitat Gitana.
Des del primer moment, la Presidència espanyola ha mostrat el seu compromís per treballar per la no discriminació de la comunitat gitana a Europa i la seva integració.  Per això, la II Cimera Europea sobre la Població Gitana, que se celebra demà, 8 d'abril, a Còrdova, ha de generar un marc de treball per a la inclusió de les persones d’ètnia gitana a Europa, i la Presidència hauria de comprometre’s a concretar les Conclusions del Consell sota el seu mandat.  A més, i com a mínim, Amnistia Internacional espera que s’estableixi la pràctica de condemnar enèrgicament tots els atacs racistes i les agressions que s’estan produint contra la població gitana en alguns Estats membres. Només en el 2009, hem estat testimonis d’imatges en les quals persones gitanes eren tirotejades a Hongria, apedregades a Irlanda o desallotjades per la força a Itàlia, on el recentment aprovat “Pla Nòmades” pot deixar més d'1.000 persones gitanes sense llar. A més, els menors gitanos segueixen sent segregats a les escoles de la República Txeca.

"Milions de gitanos viuen avui dia en assentaments precaris als marges de la societat europea. Sense una resposta política concertada, els desafiaments plantejats per aquesta exclusió no  desapareixeran", conclou Nicolas Beger.

Afers que avancen
D’altra banda, l’organització vol ressaltar les qüestions de drets humans promogudes per la Presidència espanyola i que han obtingut, fins al moment, resultats positius.   

6.- Directiva Anti Discriminació.
Reconeixem els esforços que ha realitzat la Presidència espanyola per a garantir l’èxit de la nova Directiva Anti Discriminació, que té com a objectiu posar fi a la discriminació per raons d’identitat o gènere sexual, raça o ètnia, diversitat d’opinions i confessions religioses o per raons d’edat o de discapacitat. Tot i això, per Amnistia Internacional és imprescindible que la Presidència espanyola segueixi apostant fermament per l’aprovació d’aquesta Directiva i que segueixi endavant amb aquesta, malgrat la forta negativa d'Alemanya.

“Amnistia Internacional no pot acceptar una rebaixa en els estàndards i/o àmbits de protecció que preveu aquesta Directiva, per aconseguir que Alemanya la recolzi. L’oposició d'Alemanya significa de facto,que la protecció que ofereix als seus propis ciutadans, la denega a milions de persones a Europa que pateixen una greu discriminació, tal com sostenen tots els informes de l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE i també mostra el nostre propi informe", ha ressaltat Beger.

7.- Pena de mort.
Amnistia Internacional valora que l'impuls a la moratòria mundial contra la pena de mort sigui un tema central en l’agenda de la Presidència espanyola. Malgrat això, lamentem la falta d'una condemna contundent, així com el retard evident de la resposta de la UE a les dues últimes execucions dutes a terme el març a Bielorússia, l'únic país europeu que encara manté la pena de mort.

“La Unió Europea, els Estats membres de la qual han abolit la pena de mort, és un actor clau en la lluita per l’abolició global d’aquest càstig i és hora que pressioni realment per aconseguir més avenços en països com Bielorússia o el Japó, on 106 presos esperen cada dia a ser executats, entre ells, Okunishi Masaru, que porta 38 anys esperant la seva execució“, ha assenyalat Beltrán.  

8.- Violència de gènere.
Amnistia Internacional reconeix el gran esforç realitzat per la Presidència espanyola per combatre la violència de gènere en el si de la UE. Considera molt positiu l’acord dels 27 per a la creació d’una Estratègia europea contra la violència de gènere. Aquesta inclou, entre altres, la posada en marxa de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere, que ha de servir per recollir informació i diagnosticar totes les formes de violència de gènere. Però els Estats membres, entre ells Espanya, han de ser coherents amb els seus compromisos externs i les seves actuacions internes.

”Amnistia Internacional lamenta les contradiccions del Govern espanyol en el cas d’una dona nigeriana embarassada. Va ser identificada com a víctima de tràfic per ONG especialitzades i va rebre un informe favorable d'ACNUR com a sol•licitant d'asil. Recentment ha estat repatriada, sense que se li hagués concedit el període de reflexió i recuperació establert en el Conveni Europeu de la Lluita contra el Tràfic, malgrat que aquest va entrar en vigor a Espanya l'1 d'agost de 2009", ha explicat Esteban Beltrán.