Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Premi Nobel de la Pau a Maria Ressa i Dmitri Muràtov, una victòria per a la llibertat de premsa a tot el món

ISAAC LAWRENCE / Contributor

En resposta a la concessió del Premi Nobel de la Pau 2021 als periodistes Maria Ressa i Dmitri Muràtov en reconeixement a la seva lluita per la llibertat d'expressió a les Filipines i Rússia, respectivament, la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha manifestat:

"La concessió del Premi Nobel de la Pau a Maria Ressa i Dmitri Muràtov és una victòria no només per al periodisme crític independent a les Filipines i Rússia, sinó per a lluita per la justícia, la rendició de comptes i la llibertat d'expressió a tot el món.

"Al llarg de més de tres dècades, Maria Ressa ha treballat incansablement com a periodista a Filipines duent a terme un treball fonamental d'investigació sobre la corrupció, els abusos de poder i les violacions dels drets humans en l'anomenada "guerra contra les drogues" del president Rodrigo Duterte. Com a cofundadora de Rappler, rigorós i aclamat lloc de notícies d'Internet, ha obert els ulls al món sobre la brutalitat i la impunitat generalitzada a Filipines. En poques paraules, és una icona global de la llibertat de premsa.

"Dmitri Muràtov és un referent de la premsa lliure a Rússia, amb el seu diari en el qual es duu a terme un periodisme contundent i valent que s'enfronta al risc mortal d'un entorn cada vegada més perillós per a la premsa al país. Muràtov és una de les poques persones que segueix exigint al poder que reti comptes. Aplaudim la infatigable professionalitat i el valor no només de Muràtov, sinó de tots els i les periodistes que pateixen durant l'exercici de la seva professió a Rússia".

"Les autoritats russes i filipines han de prendre nota de la concessió del Premi Nobel de la Pau a Dmitri Muràtov i Maria Ressa, i posar fi al seu implacable atac contra la llibertat de premsa".

Informació complementària

Maria Ressa va ser una de les fundadores, al gener de 2012, de Rappler, lloc de notícies a Internet crític amb el president Rodrigo Duterte i la letal "guerra contra les drogues" de la seva administració. Ressa és també presidenta de l'empresa.

Durant el mandat de Duterte, Maria Ressa, l'experiodista Reynaldo Santos i la direcció de Rappler han afrontat amenaces i nombrosos plets i investigacions per presumptes delictes fiscals i violacions de la prohibició del control estranger dels mitjans de comunicació, entre altres.

Al juny de 2020, Maria Ressa va ser declarada culpable de "ciberdifamació" en aplicació de la controvertida Llei contra la Ciberdelinqüència de Filipines. Per aquesta sentència condemnatòria, i si és declarada culpable de multitud de càrrecs més, s'enfronta a fins a 60 anys de presó. Amnistia Internacional va ser un dels molts grups de drets humans a tot el món que van condemnar aquesta sentència com un atac a la llibertat de premsa.   

Dmitri Muràtov va ser un dels fundadors de Novaia Gazeta el 1993 i ha estat el seu director des de llavors. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, almenys sis dels periodistes d'aquesta publicació, inclosa Anna Politkovskaia, han estat assassinats fent la seva feina.

Dmitri Muràtov els seus col·legues de Novaia Gazeta porten dècades proporcionant a la societat russa informació essencial d'interès públic, enfrontant-se constantment a atacs, amenaces i presó.

En els últims mesos, cada vegada són més les organitzacions de mitjans de comunicació i periodistes que són declarats "indesitjables" o "agents estrangers" i obligats a deixar de treballar o a fer-ho sota dures restriccions administratives i econòmiques.