Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El Perú: Amnistia Internacional preocupada per la situació crítica a l’Amazònia

Londres.- Amnistia Internacional mostra profunda preocupació per la situació a l’Amazònia peruana després dels successos del 5 de juny a la ciutat de Bagua, Departament de l’Amazones, que s'han saldat amb almenys 30 manifestants i 22 policies morts i més de 150 manifestants i 24 policies ferits, així com més de 70 detinguts, inclosos diversos menors.

 “El dret a la vida, a la integritat física i a no ser objecte de tortura ni maltractaments són drets que han de ser respectats en tot moment per excepcionals que siguin les circumstàncies”, va afirmar Nuria García, investigadora per al Perú d'Amnistia Internacional.

 Amnistia Internacional va recordar que per bé que les autoritats tenen el dret i el deure de garantir la llei i l'ordre, han de fer un ús proporcional de la força, acatant en tot moment les seves obligacions de respectar els drets humans.

 Igualment, l'organització de drets humans va fer una crida als líders de les organitzacions indígenes perquè enviïn un clar senyal als manifestants que la presa d'ostatges i l'homicidi d'agents de les forces de l'ordre són accions inacceptables.

 “La situació pel que fa a les protestes a l’Amazònia continua essent crítica i és vital que les autoritats prenguin mesures decisives per evitar que es cometin violacions de drets humans o que les seves accions puguin resultar en una escalada de violència”, va dir Nuria García.

 “És igualment essencial que les autoritats competents assegurin una investigació imparcial i ràpida per establir la veritat dels fets dels crims comesos, i dur davant la justícia tots els responsables, siguin qui siguin.”

 Amnistia Internacional va instar també les autoritats perquè facin pública la informació sobre les persones detingudes en dependència policials i militars, i es garanteixi el dret de tots els detinguts tant a la vida i integritat física, com el seu dret a la defensa.

 L'organització va exhortar les autoritats peruanes a garantir que es consulta i es coopera de bona fe amb els pobles indígenes interessats per mitjà de les seves institucions representatives abans d'adoptar i aplicar mesures legislatives o administratives que els afectin, per tal d'obtenir el seu consentiment lliure, previ i informat.

  

Informació complementària

 Durant més de 50 dies comunitats indígenes a l’Amazònia peruana s'han mobilitzat en protesta per un seguit de decrets llei sobre l'ús de la terra i dels recursos naturals a la selva amazònica dins del marc del tractat de lliure comerç entre el Perú i els EUA. Aquesta legislació no hauria estat consultada amb les comunitats indígenes, d'acord amb les obligacions de l'estat peruà incloses en la Convenció 169 de l’OIT. En resposta a aquestes protestes, el 9 de maig el govern va declarar l’estat d'emergència a la zona per un període de 60 dies.

 El 5 de juny el desallotjament per part d'efectius de la Policia Nacional de grups de les comunitats indígenes que tenien bloquejada la carretera d'accés a la ciutat de Bagua va acabar amb víctimes mortals i nombrosos ferits tant entre la població civil com entre els efectius policials. Arran d'aquests fets, Amnistia Internacional ha rebut informes sobre una escalada en l'ús de la violència que inclouria tant casos d'ús excessiu de la força per part de les forces de l'ordre, com casos de segrests i homicidis de policies per part de membres de comunitats indígenes.

 Diversos líders de les organitzacions indígenes tenen càrrecs en contra seu per rebel·lió, sedició i conspiració per a una rebel·lió i contra la tranquil·litat pública. Entre ells hi ha Alberto Pizango Chota, president de l'Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP). El 6 de juny les autoritats van dictar ordre de detenció contra Alberto Pizango.