Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El nou curs s'estrena sense un mecanisme útil i eficaç per denunciar l'assetjament escolar a Espanya

Copy: Francisco Ruano

Coincidint amb l'inici del nou curs escolar, Amnistia Internacional recorda que segueix sense haver-hi un sistema de denúncies d'assetjament escolar útil i eficaç que complementi al servei telefònic actual. És imprescindible engegar al més aviat possible un mecanisme que utilitzin habitualment els i les adolescents i que sigui anònim per garantir la privacitat de les denúncies.

Tal com va fer el passat mes de juny durant la presentació del seu informe sobre aquesta matèria, Hacer la vista... ¡gorda!, l'organització insisteix que cal comptar amb nens, nenes i adolescents en la prevenció de l'assetjament escolar i en la identificació de solucions. Allà on s'han implementat programes de suport entre iguals, s'ha demostrat que és una eina molt eficaç per prevenir l'assetjament i abordar altres alteracions de la convivència escolar.

Amnistia Internacional va mantenir una reunió amb el Secretari d'Estat d'Educació el juliol per abordar les mesures i actuacions previstes pel Govern espanyol sobre aquest tema. L'executiu va comunicar a l'organització que s'estan implementant "algunes mesures" de l'actual Pla Estratègic de Convivència Escolar per combatre l'assetjament escolar. Aquest pla té un període d'execució 2016-2020 i el Govern espanyol també va informar que està treballant en un nou.

A Catalunya, Amnistia Internacional també es va reunir el juliol amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, i responsables del departament, per presentar a la Generalitat el contingut i preocupacions de l'informe.

El servei d'atenció telefònica, una eina de denúncies desfasada

Segons la investigació d'Amnistia Internacional, la majoria dels casos d'assetjament escolar identificats de forma preliminar pel servei d'atenció telefònica del Ministeri d'Educació (900 018 018) el 2017 i 2018 no van ser denunciats a la inspecció educativa.

El Ministeri va afirmar en els mitjans de comunicació, arran de la denúncia d'Amnistia Internacional, que havia modificat el protocol de funcionament del servei telefònic. Segons les declaracions del secretari d'Estat d'Educació, "el nou reglament estableix que el 100% dels casos han de ser derivats, però a diferents entitats: la Fiscalia de menors, el centre educatiu, les forces i cossos de seguretat de l'Estat, els serveis socials, sanitaris o la Inspecció. Cada cas requereix un tipus d'atenció".

Segons ha comprovat Amnistia Internacional, aquesta modificació del protocol de funcionament del servei telefònic no ha estat publicada a la web del Ministeri de moment, i només s'han esmentat en mitjans de comunicació dades del mes d'abril de 2019, la qual cosa impedeix conèixer la magnitud real del problema. Es desconeix quins són els criteris per derivar els possibles casos als diferents serveis i els indicadors sota els quals es decideix informar o no a la inspecció educativa.

Amnistia Internacional reitera que és necessari que la inspecció educativa tingui coneixement de tots els casos d'assetjament escolar amb l'objectiu de tenir dades reals sobre la magnitud de l'assetjament escolar a Espanya, així com dels factors de risc i possible discriminació. Si els centres educatius tenen coneixement d'un cas d'assetjament escolar a través de la informació proporcionada pel Ministeri, en aplicació dels protocols de les comunitats autònomes, també haurien de posar-lo en coneixement de la inspecció.

Un servei d'atenció telefònica infrautilitzat

Durant el seu primer any de funcionament, el servei d'atenció telefònica va rebre 25.366 trucades, de les quals 7.508 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament escolar. No obstant això, només es va informar a la inspecció educativa de 278 (el 3,7% del total), i això malgrat que el protocol del servei telefònic diu clarament que s'ha d'informar a la inspecció de tots els casos.

A finals d'abril de 2019, el Ministeri d'Educació va informar que en el seu segon any de funcionament (entre novembre de 2017 i octubre de 2018), el telèfon havia rebut 12.799 trucades, de les quals 5.557 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament. El Govern espanyol atribueix aquest notable descens pel que fa a l'any anterior a la posada en funcionament de serveis equivalents per diverses comunitats autònomes.

Les raons d'Amnistia Internacional per demanar un sistema complementari de denúncies se sustenten en dades del propi Ministeri. Segons l'informe d'activitats de 2017 del servei d'atenció telefònica, només el 3% dels qui van cridar va dir haver tingut coneixement del servei al centre d'ensenyament. Els nens, nenes i adolescents amb prou feines utilitzen el telèfon d'ajuda; les principals persones usuàries són pares i mares. El 2017, només el 4% de les trucades van ser realitzades per les pròpies víctimes (3,78% el 2018), i al voltant del 1% va ser d'amics/as o companys/as de classe de la víctima d'assetjament.

Ciberacció a Internet i mobilització al carrer per frenar aquesta situació

Amnistia Internacional té en marxa una campanya a Internet a www.pupitreslibres.org que recull signatures adreçades al govern central i a les comunitats autònomes en la qual demana que converteixin la lluita contra l'assetjament escolar en part central de les seves polítiques. Des que es va llançar la campanya al juny passat, s'han recollit ja gairebé 20.000 signatures. A més de la web, també han sortit al carrer per recollir signatures activistes de més de 40 poblacions a Espanya.