Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

8M: el moviment per la igualtat de les dones és massiu en un món on 104 països discriminen per llei l'accés al treball

Dones seguint els resultats del referèndum sobre la regularització de l'avortament a Irlanda el 26 de maig de 2018. Fotografia: Jeff J Mitchell/Getty Images

  • Dones de Síria, l'Iran, Irlanda o Xile demostren com el moviment per la igualtat és massiu en un món en el qual encara 104 països impedeixen per llei la paritat laboral.
  • Amnistia Internacional se suma a les mobilitzacions del 8M a més de 30 ciutats de tot l'estat, 11 de les quals catalanes.

  • L'organització reclama polítiques públiques eficaces contra la violència sexual que afecta gairebé el 14% de les dones a Espanya.

"Durant l'últim any, Amnistia Internacional ha acompanyat milers de dones d'arreu del món en la seva lluita per la igualtat i ha comprovat que aquest moviment ja és imparable", ha manifestat Maribel Tellado d'Amnistia Internacional Espanya. "Fins i tot en llocs on el seu activisme és d'alt risc, les dones han decidit avançar i s'han enfrontat a lleis discriminatòries, com les que les impedien conduir vehicles a l'Aràbia Saudita, han denunciat als Estats Units i a Europa la generalització dels abusos sexuals, i han intentat posar fi a lleis restrictives d'avortament que posaven en risc les seves vides en països com l'Argentina o Polònia".

La desigualtat econòmica també s'ha situat en el centre d'aquestes denúncies. A nivell global, la bretxa salarial entre homes i dones amb el mateix lloc de treball és del 23%. L'any 2017, el Fòrum Econòmic Mundial assenyalava que caldrien 217 anys per poder tancar aquesta bretxa. El Banc Mundial explica que en 104 països per llei les dones no poden fer les mateixes feines que els homes, un fet que discrimina 2.700 milions de dones.

"Activistes d'Amnistia Internacional se sumen un any més a les mobilitzacions del 8 de març a tot el món per a donar suport a les reivindicacions de les dones, exigir als Governs que impulsin polítiques basades en la igualtat i que posin fi a la violència que afecta les dones pel simple fet de ser dones. La lluita pels drets de les dones continua, i estem comprovant que aquesta és fonamental perquè es continuï avançant cap a la igualtat”, ha assenyalat Maribel Tellado.

Alguns assoliments i assignatures pendents

En l'últim any, Amnistia Internacional ha treballat per aconseguir que països com Xile o Irlanda acabessin amb les lleis restrictives sobre l'avortament que posaven en risc la vida de les dones; perquè dones com Teodora del Carmen o Imelda Cortez, fossin alliberades després d'haver estat empresonades sota lleis d'avortament cruels i restrictives a El Salvador. O perquè països com Islàndia i Suècia aprovessin lleis que reconeixen que el sexe sense consentiment és violació.

Però encara queda molt per fer. Amnistia Internacional ha identificat com en les situacions més difícils les dones esdevenen motor del canvi. A Síria, després de vuit anys de conflicte en què el nombre d'homes s'ha reduït enormement, les dones han assumit un paper clau i rellevant per a la marxa del país: van arriscar les seves vides en distribuir menjar i medicaments a zones assetjades; són la principal força laboral: ocupen el 90% del sector agrícola, omplen les fàbriques de Damasc, cobreixen el 35% dels llocs en premsa escrita i el 54% dels de la ràdio, i l'11,2% dels escons del Parlament és per a dones, el percentatge més alt des del 1990. No obstant això, amb prou feines estan representades en les taules oficials de les negociacions de pau. Amnistia Internacional està treballant perquè les dones sirianes tinguin un paper oficial i actiu en unes converses que decidiran el seu futur i el del seu país.

A l'Iran, l'any 2018, dones de tot el país es van unir en un moviment sense precedents contra les abusives i discriminatòries lleis sobre l'ús obligatori del hijab. Les dones van sortir al carrer i van enfilar-se a estructures elevades en llocs públics, agitant silenciosament els mocadors. Una protesta pacífica a la qual l'Estat va respondre amb violentes agressions, detencions, tortura i altres maltractaments, com també llargues condemnes de presó en judicis injustos. Amnistia Internacional pressiona per a posar fi a la discriminació generalitzada que pateixen les dones i, especialment, les dones activistes.

Països com Dinamarca, malgrat comptar amb una bona reputació en matèria d'igualtat de gènere, amaga un dels índexs més alts de violació de tota Europa. Igual que en molts altres països, es denuncien moltes menys violacions de les que realment es cometen, i quan s'arriba a anar a la policia per denunciar, la probabilitat de processament i condemna dels responsables és molt petita. Les estimacions del nombre de violacions i altres tipus d'agressions sexuals comeses el 2017 oscil·len entre les 5.100 i les 24.000 i només se'n van denunciar 890; d'aquestes, només 535 van arribar als tribunals, i només 94 es van resoldre amb sentències condemnatòries.

Dinamarca és un dels països europeus la legislació dels quals no reconeix el sexe sense consentiment com a violació. Només set països ho fan, en un entorn en el qual aproximadament nou milions de dones de la Unió Europea de més de 15 anys han estat violades. Amnistia Internacional ha demanat al govern danès mesures eficaces per a abordar la impunitat de la violació, començant pel canvi d'aquesta llei.

Motius per a sortir al carrer

L'any 2018 es van denunciar 13.811 agressions sexuals, 1.702 van ser violacions, 5 violacions al dia.

La manca de confiança en les autoritats, la por a no ser cregudes i l'estigmatització que suposa denunciar una agressió sexual, manté a Espanya molt lluny de la mitjana europea quant al nombre de denúncies, ocupant el lloc 25 d'un total de 32 països. Les xifres continuen sent molt baixes, si tenim en compte les dades de la Macroenquesta sobre Violència contra les Dones de 2015, aquesta estableix que el 13,7% de les dones de més de 16 anys (més de 3 milions) hauria sofert algun tipus d'agressió sexual al llarg de la seva vida.

El novembre, Amnistia Internacional denunciava que la violència sexual està sent invisibilizada, que no existeixen polítiques públiques per a abordar-la, que les dones a Espanya s'enfronten a una manca d'informació i d'atenció desigual segons la comunitat autònoma on s'hagi produït l'agressió, i que han de suportar estereotips i prejudicis generalitzats que menyscaben els seus drets des que són ateses en comissaria fins que arriben a judici.

Amnistia Internacional ha demanat un compromís ferm i sòlid per part de tots els partits polítics per a continuar avançant en la protecció de les víctimes de violència de gènere, també de la violència sexual. Les dones no poden estar pendents de la conjuntura política del país, i per descomptat no permetran que es faci cap pas enrere en igualtat.

Des de l'1 de gener de 2003, 984 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles
, i les mesures per a combatre aquesta xacra s'estan posant en marxa molt lentament”, assenyala Maribel Tellado.

La desigualtat econòmica continua impactant en els drets de les dones a Espanya. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, entre 2009 i 2018, l'atur s'ha reduït un 23%. La desigualtat de gènere es reflecteix en aquestes xifres, en el cas dels homes ha disminuït un 31% i en el de les dones tan sols un 14%. El sou mitjà anual de les dones el 2016 (última dada existent) és de 6.000 euros menys que el dels homes, 20.131 enfront de 25.924. Igualment, les dones són les més exposades a situacions de pobresa. El 45% de les persones treballadores del país guanya menys de dues vegades el Salari Mínim Interprofessional, el 55,4% són dones. L'any 2018, el risc de pobresa se situava en un 21,6%, no obstant això, aquest percentatge es dispara al 40,6% en les llars formades per un adult i fills dependents, i aquests estan encapçalats en un 83% per dones.

Firmeu a porlasmujeres.org

Aquest 8 de març, Amnistia Internacional a través del seu web porlasmujeres.org continua demanant la posada en llibertat de l'activista Amal Fathy, empresonada per haver escrit en xarxes que “Egipte té el dubtós honor de ser el subcampió del món en assetjament sexual. Les autoritats no ens protegeixen”; o que s'investigui qui va assassinar Marielle Franco, regidora brasilera que defensava els drets de les persones en la favelas de Rio, els drets de les dones i de les persones LGTBI; o que s'alliberi Samar Badawi, Loujain al Hathloul, Iman al Nafjan i Aziza al Yousef, detingudes i incomunicades i podrien ser condemnades a complir fins a 20 anys de presó per defensar que les dones puguin conduir a l'Aràbia Saudita, un dret que sí que han aconseguit.

Amnistia Internacional participarà en les manifestacions de més de 30 ciutats a tot l'estat, 11 de les quals catalanes. A Madrid, com a part de la campanya porlasmujeres.org una furgoneta recorrerà els carrers de la ciutat amb missatges que reclamen igualtat de drets per a les dones.