Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El Ministeri d'Afers Exteriors cancel·la una reunió amb una activista uigur minuts abans de celebrar-se


Amnistia Internacional ha expressat avui al Ministeri espanyol d'Afers Exteriors i de Cooperació la seva profunda decepció i preocupació per la negativa a rebre ahir l'activista uigur Rebiya Kadeer, i perquè aquesta decisió pugui suposar una falta d'interès cap a la situació dels drets humans a la Xina i, especialment, cap al poble uigur.


La Xina pressiona i Espanya cedeix? El govern xinès demana a la comunitat internacional que no es doni veu a la líder uigur


Segons informacions rebudes per Amnistia Internacional, les autoritats xineses, a través de la portaveu d'Afers exteriors, van fer ahir una crida a la comunitat internacional a no donar veu a Kadeer, ja que les seves activitats en altres països perjudiquen els interessos xinesos, i van demanar no afavorir-les en benefici de les relacions bilaterals amb la Xina.

Amb motiu de la visita de Kadeer a Espanya, Amnistia Internacional va sol·licitar una reunió amb la Sotsdirecció General per a Àsia Continental i amb l'Oficina de Drets Humans, que va ser confirmada i acordada per ahir, dijous 6 de maig, però que finalment va ser cancel·lada per part del Ministeri pocs minuts abans del seu inici.

Rebiya Kadeer ha visitat algunes ciutats espanyoles aquesta setmana i ha participat en diversos actes organitzats per Amnistia Internacional. Abans del seu desplaçament a Espanya, Rebiya Kadeer es va reunir amb membres del Parlament Europeu, on va oferir una conferència a la fi de l'abril passat. També ha estat rebuda oficialment en els últims anys per nombrosos Governs de països europeus, asiàtics i americans. És la primera vegada, segons ha explicat ella mateixa, que un Govern es nega a rebre-la oficialment.

Davant d’aquesta situación tan preocupant, Amnistia Internacional ha sol·licitat al Govern espanyol informació sobre els motius de la negativa del Ministeri d'Afers Exteriors a rebre Rebiya Kadeer per tractar de les violacions de drets humans comeses per la Xina contra la població uigur a la Regió Autònoma de Xinjiang.

L'organització espera que, en virtut dels compromisos d'Espanya amb els drets humans expressats en el seu programa oficial de Presidència del Consell de la UE, el Govern ofereixi informació detallada sobre la posició d'Espanya sobre els drets humans a la Xina, així com informació sobre les últimes converses bilaterals que el Govern espanyol ha mantingut amb el Govern xinès en matèria de drets humans, les qüestions tractades i els resultats obtinguts.

Rebiya Kadeer, candidata al Premi Nobel de la Pau 2006, és una coneguda empresària de la Regió Autònoma Uigur de Xingjiang. Aquesta dona, mare de 10 fills, va formar part de la delegació oficial enviada per la Xina a la Quarta Conferència Mundial de l'ONU sobre la Dona. Com a ex membre de la Conferència Consultiva Política Popular de Xina i la dona més destacada de la minoria ètnica uigur del país, Kadeer ha realitzat importants contribucions a la promoció dels drets de la dona a la Xina. Entre les quals, la creació el 1997 del Moviment de les Mil Mares per promoure els drets de les dones pertanyents a les minories ètniques i crear ocupació per a elles.

Va ser detinguda l'agost de 1999 just abans de reunir-se amb un grup de representants del Servei d'Investigació del  Congrés dels Estats Units i acusada per les autoritats xineses de “proporcionar informació secreta a estrangers”, per la qual cosa va passar sis anys empresonada. Amnistia Internacional la va considerar presa de consciència. Va ser posada en llibertat el 2005 per motius de salut. Des d’aleshores presideix la Conferència Mundial Uigur, després del seu exili als Estats Units.

El seu fill, Ablikim Abdiriyim, és també pres de consciència. Compleix una condemna de nou anys de presó per “instigar activitats secessionistes i participar-hi”, i es tem que la seva confessió hagi estat obtinguda sota tortura. Alim Abdiriyim, un altre dels seus fills també està empresonat per evasió d'impostos, un càrrec que podria tenir motivació política.

Més informació sobre la Regió Uigur

Els uigurs són un grup ètnic d'arrel turca, principalment islàmic sunnita, amb una llarga presència històrica en el cor de l'Àsia Central. A la Xina es concentren a la regió occidental del país, la Regió Autònoma Uigur de Xingjiang, en la qual representen gairebé el 50% d'un total de 18 milions d'habitants. Aquesta zona històricament reclamada per imperis enfrontats, senyors de la guerra i grups ètnics, va passar a formar part de la República Popular de Xina el 1949.

Aquesta regió és l'únic lloc de Xina en què la població general (no reclosa) està sistemàticament sotmesa a una política governamental de treballs forçats.

El 1990 el Govern xinès va suprimir l'uigur en la docència universitària. Avui dia, la Universitat de Xingjiang només imparteix en uigur l'assignatura de poesia uigur. Amnistia Internacional ha documentat com en una ciutat del sud de Xingjiang estudiants i professors són multats si diuen una paraula en uigur en les instal·lacions escolars.

Des de mitjans de la dècada dels 90, la població uigur de la regió va patir les conseqüències d'un brusc canvi de rumb en la política, quan les autoritats xineses van arrencar una agressiva campanya contra “les tres forces del mal: el terrorisme, el separatisme i l'extremisme religiós”. Aquesta situació va donar lloc a detencions arbitràries, judicis sense garanties i tortures d'un nombre cada vegada més alt d'uigurs, així com el menyspreu dels seus drets socials i culturals. Per exemple, les persones menors de 18 anys no tenen permès l'accés a les mesquites ni poden rebre educació religiosa.

El 2008, prop de 1.300 persones van ser detingudes acusades de delictes contra la seguretat de l'Estat, de les quals van ser imputades 1.154 que van ser sotmeses a judici o van rebre sancions administratives.

La situació, des dels atacs de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, ha empitjorat notablement ja que les autoritats han aprofitat l'excusa del terrorisme internacional per reprimir encara més el poble uigur per exercir pacíficament els seus drets. La regió va ser escenari d'un seguit de greus disturbis al juliol de 2009 que van motivar una brutal repressió per part de les autoritats xineses, inclosest diverses execucions.