Brussel?les/Madrid.- Es necessita urgentment una política de drets humans amb visió a llarg termini per abordar la crisi de la immigració irregular a Europa, ha manifestat Amnistia Internacional davant la Conferència sobre Migració i Desenvolupament que tindrà lloc els dies 10 i 11 de juliol a Rabat promoguda pels governs d'Espanya, França i el Marroc. En una roda de premsa celebrada avui a Madrid, l'organització de drets humans ha presentat un conjunt de preocupacions i recomanacions als governs participants en aquesta Conferència, a més dels resultats d'una missió d'investigació a les Illes Canàries que va tenir lloc a mitjan juny. L'organització està molt preocupada per la falta de respecte als drets elementals dels immigrants a Europa i en el Nord d'Àfrica, així com els obstacles que es troben els refugiats que busquen protecció. El tancament ?de les fronteres? o la intercepció al mar no elimina l'obligació de complir amb la legislació internacional de drets humans i refugiats. Amnistia Internacional creu que perquè es compleixin satisfactòriament els objectius amb els quals se celebra aquesta Conferència -passar de les paraules als fets i posar les bases per a una veritable cooperació- és necessari que s'analitzin les causes que fan que milers de persones fugin dels seus països, i que no només s'estudiï la manera d'evitar que entrin a Europa. ?Les declaracions políticament correctes que surten d'aquest tipus de trobades no poden ocultar per més temps les divisions que existeixen entre l'agenda antiimmigració d'Europa i l'interès d'Àfrica per incrementar l'ajuda al desenvolupament i ampliar els canals d'immigració legals. I aquesta situació de desacord inevitablement té conseqüències sobre els drets humans?, assegura Dick Oosting, Director de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant la UE. ?Instem els participants en aquesta Conferència a sortir de l'atzucac. La Unió Europea i els seus estats membres han d'abandonar ja la idea que és possible frenar l'arribada de persones amb controls més durs, i han de desenvolupar estratègies d'immigració que ofereixin una perspectiva de solucions reals, sempre tenint com a base el respecte dels drets dels immigrants i la protecció dels refugiats?, ha afegit Oosting. Missió d'Investigació a Canàries Amnistia Internacional també ha donat a conèixer avui els resultats d'una missió d'investigació realitzada del 14 al 16 de juny a Tenerife, en el context de les arribades d'immigrants a les Illes Canàries. L'organització ha visitat els centres d'internament, ha recollit testimonis de diverses persones internades, i s'ha entrevistat amb les autoritats governatives, policials i judicials, així com amb ONG, advocats i altres agents implicats. L'organització ha constatat que les autoritats espanyoles han fet esforços considerables per donar resposta a l'arribada de milers de persones d'origen subsaharià a les Illes Canàries en els últims mesos, especialment en relació amb el rescat i assistència a peu de platja i les condicions d'acollida en els centres d'internament, que en el cas de Tenerife reuneixen en general bones condicions d'acollida, especialment el de ?Hoya Fría?. No obstant això, encara que Amnistia Internacional entén que, donada l'arribada de milers de persones en pocs mesos, és necessari habilitar instal?lacions provisionals, va constatar que les condicions del campament de ?Las Raíces? són deficients i que no han de contemplar-se com una solució permanent ni utilitzar-se com a centre d'internament passat l'estiu. Igualment no ha de mantenir-se més enllà de l'estiu el campament habilitat per la Creu Roja per als menors estrangers no acompanyats a la localitat de Garachico. Amnistia Internacional manté altres motius de preocupació respecte a la protecció dels drets humans dels immigrants i refugiats que arriben a territori espanyol. Les autoritats espanyoles assumeixen que totes les persones que arriben són immigrants econòmics i d?aquesta manera fan invisibles els refugiats. Amnistia Internacional recorda que part dels estrangers que arriben amb piragües o pasteres provenen de països on es cometen greus abusos de drets humans. En el transcurs de la seva visita a Tenerife, l'organització ha pogut comprovar que no existeixen mecanismes suficients per identificar de forma adequada les persones que fugen de violacions de drets humans. ?Els estrangers no reben informació adequada i suficient en un idioma que puguin entendre sobre els seus drets, la seva situació legal i sobre els processos de devolució en els quals es troben. Encara que l'organització es congratula perquè es lliura per escrit informació sobre els seus drets o sobre els supòsits en els quals una persona té dret a demanar protecció internacional, considera que els immigrants no tenen a la pràctica accés efectiu a alguns dels drets essencials recollits a la legislació d'estrangeria i d'asil espanyola, com el dret a assistència efectiva d'advocat i intèrpret i el dret a accedir a serveis d'assistència social o d'ONG especialitzades. Tots aquests elements fan que resulti especialment difícil identificar els refugiats entre les persones que arriben a Tenerife?, assegura Itzíar Ruiz-Giménez, experta en Immigració i Refugi de la Secció Espanyola d'Amnistia Internacional. ?És especialment greu que es vulneri un dret fonamental dels estrangers com és l'assistència lletrada en els processos de devolució. Hem verificat que aquesta assistència és una mera presència legal, que no se celebraven entrevistes entre l'advocat i el seu client prèvies a l'audiència davant el jutge i que els estrangers no disposaven de cap número de telèfon per poder contactar posteriorment amb seu advocat? afirma Itzíar Ruiz-Giménez. Com a resultat d'aquesta missió, Amnistia Internacional demana al govern espanyol que: ? Garanteixi que en les intercepcions en alta mar o a les costes del Marroc, Mauritània i el Senegal s'assegura que les persones que fugen de violacions de drets humans poden demanar asil i obtenir protecció i s'engeguen els mitjans adequats per rescatar les persones que estiguin en risc de naufragi. ? Habiliti mecanismes adequats per identificar les persones que fugen de violacions de drets humans i permetre'ls l'accés a un procés d'asil just i satisfactori, de conformitat amb la legislació internacional de refugiats. ? Asseguri que tots els immigrants interceptats reben informació adequada sobre els seus drets, la seva situació legal i els processos en els quals es troben, així com les conseqüències legals dels mateixos. La informació ha de proporcionar-se en l'idioma que les persones puguin comprendre. ? Garanteixi que totes les expulsions a tercers països (d'origen o trànsit) respecten el principi de no devolució de manera que no s'enviï ningú a un país on pugui estar en risc de sofrir violacions de drets humans. Tot acord de readmissió que signi Espanya amb països africans ha de contenir garanties plenes que la persona retornada no patirà violacions de drets humans en aquest país o en un tercer país on pugui ser enviat, té accés a un procediment d'asil just i satisfactori i a mitjans de subsistència necessaris per mantenir un adequat estàndard de vida digne. ? Signi i ratifiqui la Convenció de Nacions Unides sobre la Protecció de Tots els Treballadors Migrants i les seves Famílies. Morts a Melilla L'organització de drets humans deplora la violència a la qual s'enfronten els immigrants en el seu intent d'accedir a Espanya. Les últimes morts de tres persones a Melilla demostren que darrere de les declaracions polítiques de bona fe i de preocupació humanitària dels governs implicats, encara preval l'objectiu de mantenir els immigrants fora d'Europa costi el que costi. Tant el Marroc com Espanya han d'engegar investigacions independents i exhaustives sobre aquests fets i assegurar que es prenen les salvaguardes adequades per evitar l'ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat a càrrec de combatre la immigració il?legal. Fins ara, quan el control migratori ha suposat efectivament un ús excessiu de la força i pèrdua de vides humanes, com va ocórrer entre l?agost i l?octubre de 2005 a les tanques de Ceuta i Melilla, aquestes investigacions no s'han produït. L'organització va denunciar llavors l'ús desproporcionat de la força i maltractaments (amb el resultat d'almenys 13 morts i desenes de ferits) per part de les forces de seguretat espanyoles i marroquines. També va denunciar com els funcionaris espanyols encarregats de complir la llei expulsaven sense formalitat alguna i de forma il?legal immigrants i sol?licitants d'asil, fins i tot persones greument ferides que requerien assistència mèdica. (07/07/2006)