Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El Marroc / el Sàhara Occidental: Vuit nous presos de consciència a l'octubre

Londres.- La detenció de vuit persones el mes d’octubre, pel que sembla per haver “creuat la línia vermella” sobre assumptes de la monarquia i la situació del Sàhara Occidental que es consideren tabús, representa un greu atemptat contra la llibertat d'expressió per part de les autoritats marroquines, segons ha afirmat Amnistia Internacional avui.

 Idriss Chahtane, director de la publicació setmanal Almichaal, va ser detingut després de publicar un article sobre el rei. Els altres set són saharaui detinguts després de visitar els campaments de Tindouf dirigits pel Front Polisario al sud-oest d'Algèria. Tots són a la presó civil de Salé.

 Amnistia Internacional considera que els vuit són presos de consciència, detinguts exclusivament per exercir el seu dret a expressar-se pacíficament, i ha demanat la seva llibertat immediata i incondicional.

 Idriss Chahtane ha estat reclòs a la presó civil de Salé des del 15 d'octubre, després de la decisió del Tribunal de Primera Instància de Rabat de condemnar-lo a un any de presó. Va ser declarat culpable, en aplicació de l'article 42 del Codi Penal del Marroc, de difondre informació falsa amb “intenció maliciosa” en relació amb un article sobre la salut del rei Mohamed VI publicat el setembre pel diari Almichaal (número 226), en el qual feia gairebé sis anys que hi treballava. A més de la pena de presó, se li va ordenar pagar una multa de 10.000 dírhams (uns 1.300 dòlars nord-americans).

 El tribunal va ordenar presó immediata per a Idriss Chahtane a instàncies de la Fiscalia General, malgrat que la defensa havia recorregut contra el veredicte. El 15 d'octubre, a dos quarts de quatre de la tarda, funcionaris encarregats de fer complir la llei es van presentar a la seu d’Almichaal per portar a terme la detenció. Segons informes, Idriss va ser portat davant la policia de Casablanca abans del seu trasllat aquell mateix dia a la presó civil de Salé, prop de la capital, Rabat.

 Amnistia Internacional ha expressat igualment la seva preocupació pel fet que Idriss Chahtane està rebent, pel que sembla, un tracte punitiu a la presó civil de Salé: el mantenen en règim d'aïllament, l’obliguen a dormir a terra amb unes flassades com a únic matalàs i, en diverses ocasions, no li han permès passar tant temps a l'aire lliure com a d’altres reclusos al pati de la presó. Segons afirma, companys reclosos l’insulten perquè consideren que està “contra el rei”. El 30 d'octubre va iniciar una vaga de fam de tres dies com a mesura de protesta per les seves condicions de reclusió. A més, almenys en una ocasió, les autoritats penitenciàries no van permetre que la seva esposa, Siham Mekouar, que el va a visitar cada setmana amb la seva filla de dos anys i que està esperant un altre fill, li portés dugués aliments. Siham afirma que el seu espòs ha perdut molt de pes des que va ser empresonat.

 Dos periodistes d’Almichaal més, Rachid Mahamid i Ali Mustafa Hiran, també van ser declarats culpables de participar en la publicació de l'article en el diari (article 68 del Codi Penal) i condemnats a tres mesos de presó i una multa de 5.000 dírhams (uns 653 dòlars nord-americans). Continuen en llibertat tot esperant la resolució d'un recurs d'apel·lació sobre la seva causa. Amnistia Internacional ha demanat que s'anul·lin les seves condemnes.

 Els set presos de consciència saharauis estan reclosos a la presó civil de Salé des del 16 d'octubre. Els van detenir el 8 d'octubre a l'aeroport Mohamed V de Casablanca, només desembarcar de l'avió quan tornaven d'Algèria. Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar, Rachid Sghir i Ali Salem Tamek pertanyen a diverses organitzacions de drets humans i altres grups de la societat civil, entre ells la secció del Sàhara Occidental de l'Associació Marroquina de Drets Humans (Association Marocaine des Droits Humains, AMDH), l'Associació Saharaui de Víctimes de Violacions Greus de Drets Humans comeses per l'Estat Marroquí (Association Sahraouie des Victimes des Graves Violations des Droits de l’Homme comises par l’État du Maroc, ASVDH) i el Col·lectiu de Defensors Saharauis dels Drets Humans (Collectif des Défenseurs Sahraouis des Droits de L’Homme, CODESA). Diversos d'aquests grups i organitzacions tenen una llarga trajectòria de vigilància i denúncia de les violacions de drets humans comeses en el Sàhara Occidental.

 El 15 d'octubre, el Procurador General de la Corona del Tribunal d'Apel·lació de Casablanca va ordenar el trasllat de la seva causa a un tribunal militar, el Tribunal Permanent de les Reials Forces Armades del Marroc a Rabat, en el qual un jutge instructor s'ha fet càrrec de la investigació. Els set s'enfronten a diversos càrrecs relacionats amb el perjudici a la seguretat interior i exterior de l'Estat, inclosos els atacs contra la seva “integritat territorial”, en aplicació dels articles 190, 191, 206 i 207 del Codi Penal. Les persones declarades culpables en virtut de l'article 191 poden ser condemnades a mort en temps de guerra. Hi ha indicis que les autoritats marroquines argumenten que el Marroc està en guerra amb el Front Polisario i que aquesta pena podria aplicar-se en conseqüència. Amnistia Internacional hi estaria totalment en contra basant-se en el fet que existeix un alto el foc entre el Front Polisario i el Marroc vigent des de 1991.

 Amnistia Internacional s'oposa de manera inequívoca a què es jutgin civils davant tribunals militars, i a més tem que els càrrecs formulats contra els set activistes siguin deguts a les seves activitats legítimes en favor de la lliure determinació del poble saharaui. Considera que les activitats presumptament portades a terme pels set en la seva visita a Algèria –inclosos els campaments de Tindouf– entre el 26 de setembre i el 8 d'octubre, com ara reunir-se amb representants del Front Polisario i assistir a festivals i altres actes organitzats en el seu honor, no suposen res més que l'exercici legítim i pacífic del seu dret a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió, consagrat en les lleis i normes internacionals.

 L'organització de drets humans considera preocupant que les autoritats marroquines estiguin tractant com assumpte de seguretat nacional les activitats polítiques pacífiques que qüestionen la “integritat territorial” del Marroc. Amnistia Internacional considera que l'Estat marroquí no ha d'interpretar les activitats en favor de la lliure determinació i el finançament d'aquestes activitats –sempre que no suposin fer ús o apologia de la violència– com amenaces a la “seguretat nacional”. L'organització insisteix que un govern mai pot justificar la imposició de dures restriccions sobre la llibertat d'expressió utilitzant com a excusa l'amenaça política no violenta a la integritat territorial, com estableixen els Principis de Johannesburg sobre seguretat nacional, llibertat d'expressió i accés a la informació, adoptats el 1995 i confirmats pel relator especial de l'ONU sobre el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió en el seu informe a la Comissió de Drets Humans de l'ONU en el seu període de sessions de 1996:

 Cap restricció que pretengui justificar-se en funció de la seguretat nacional serà legítima tret que el seu veritable propòsit i efecte demostrable sigui el de protegir l'existència d'un país o la seva integritat territorial contra l'ús o l'amenaça d'ús de la força [èmfasi afegit], o la seva capacitat per respondre a l'ús o l'amenaça d'ús de la força, ja sigui provinent d'una força exterior, per exemple una amenaça militar, o d'una font interior, com la incitació al derrocament violent del govern.

 Amnistia Internacional demana a les autoritats marroquines que actuïn de conformitat amb l'article 9 de la Constitució del Marroc i acatin les obligacions que els imposa l'article 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics respectant la llibertat d'expressió i posant en llibertat immediatament aquests vuit presos de consciència.

 

  Informació complementària

 

• Delictes contra la monarquia

 En els últims anys, periodistes, activistes polítics i defensors dels drets humans han estat processats i, en alguns casos, condemnats a presó per expressar pacíficament les seves crítiques a la monarquia.

 Mitjans de comunicació independents que han publicat informació considerada ofensiva per al rei o la família real van sofrir cops molt durs durant el mes d'octubre. El 26 d'octubre, el mateix tribunal que va condemnar Idriss Chahtane va declarar culpables de càrrecs similars l'editor i un periodista del diari Jarida Al-Oula, que també havia publicat un article sobre la salut del rei. Els va imposar condemnes condicionals de presó i una multa. Diversos dies després, el 30 d'octubre, el Tribunal de Primera Instància de Casablanca va dictar sentències condemnatòries contra el director i un dibuixant del diari Akhbar Al-Youm en dues causes penals separades. En un dels plets, iniciat contra ells pel príncep Ismail, a qui el periòdic havia representat en una vinyeta amb la bandera marroquina de fons, el tribunal els va declarar culpables de diversos càrrecs en aplicació del Codi de Premsa i els va imposar condemnes condicionals de tres anys de presó i una multa per ofenses a un membre de la família reial. Així mateix el tribunal els va ordenar pagar tres milions de dírhams (uns 391.550 dòlars nord-americans) en concepte de danys i perjudicis. En l'altra causa els van ser imposades condemnes condicionals d'un any de presó i elevades multes per “ofenses a la bandera nacional” en aplicació de l'article 267.1 del Codi Penal. El diari Akhbar Al-Youm va continuar tancat en virtut d'una ordre cursada pel primer ministre a finals de setembre després de la publicació de la vinyeta.

 El propi Idriss Chahtane, juntament amb Mustafa Addari, cap de la secció de Jenifra de l'Associació Marroquina de Drets Humans, va ser declarat culpable de difamar una poderosa família local el 27 d'octubre. Les acusacions es basaven en una entrevista a Mustafa Addari publicada a Almichaal el novembre de 2008 amb el títol “Els escàndols de les ties del rei”. Van ser condemnats el 27 d'octubre a penes condicionals de tres mesos de presó i a pagar elevades multes així com danys i perjudicis al demandant.

 La legislació marroquina conté diverses disposicions, tant en el Codi Penal com en el Codi de Premsa, que estableixen penes de fins a cinc anys de presó i elevades multes per “delictes” contra la persona del rei o la seva família o per “menyscabar la monarquia”. Amnistia Internacional ha demanat reiteradament a les autoritats marroquines que eliminin tots aquests impediments a la llibertat d'expressió.

 

• La situació del Sàhara Occidental

 La situació del Sàhara Occidental, territori annexionat pel Marroc el 1975, segueix sent tabú per a les autoritats marroquines, que mostren escassa tolerància amb els qui s'expressen públicament a favor de la independència del Sàhara Occidental. Les visites familiars entre el Sàhara Occidental i els campaments de Tindouf, al sud-oest d'Algèria, es fan sota els auspicis de l’ACNUR i activistes saharauis ja han visitat Algèria anteriorment. No obstant això, era la primera vegada que aquests set activistes saharauis visitaven els campaments de Tindouf.

 Des de la visita als campaments de Tindouf han proliferat els informes d'assetjament a activistes i defensors dels drets humans saharauis, incloses violacions del seu dret a la llibertat de circulació, actes d'intimidació verbal i amenaces, augment de la vigilància, mesures per impedir que els activistes es reuneixin amb observadors estrangers i confiscació de documents de viatge.

 Amnistia Internacional continua demanant a les autoritats marroquines que adoptin mesures concretes per garantir el ple respecte a la llibertat d'expressió, associació i reunió de tots els saharauis i que permetin als defensors i defensores dels drets humans saharauis recollir i difondre informació i opinions sobre qüestions de drets humans sense por de ser processats, perseguits o intimidats. Són drets consagrats en el dret internacional, principalment en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en el qual el Marroc n’és Estat Part, i en la Declaració sobre el Dret i el Deure dels Individus, els Grups i les Institucions de Promoure i Protegir els Drets Humans i les Llibertats Fonamentals Universalment Reconeguts, adoptada per l'Assemblea General de l'ONU el 9 de desembre de 1998.