Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Marroc / el Sàhara Occidental: L’expulsió arbitrària d’una defensora de drets humans és un signe d’intolerància creixent

  • Amnistia Internacional reclama el dret d’Aminatu Haidar de tornar a casa seva a Al-Aaiun.
Londres/Madrid.- Amnistia Internacional condemna la decisió de les autoritats marroquines d’expulsar del Sàhara Occidental la defensora dels drets humans Aminatu Haidar el 14 de novembre, i insta les autoritats a que li permetin immediatament tornar a casa seva a Al-Aaiun.  Aminatu Haidar, presidenta del Col·lectiu de Defensors Sahrauís dels Drets Humans, va ser interceptada per agents de seguretat a la seva arribada a l’aeroport d’Al-Aaiun el 13 de novembre de 2009 després d’haver passat un mes de viatge a l’estranger, durant el qual va rebre un prestigiós premi de drets humans als Estats Units.  Els agents es van fixar de forma especial en què a la targeta de desembarcament estigués indicat que el seu domicili està al Sàhara Occidental en lloc del “Sàhara marroquí”. Els agents es van endur a Aminatu Haidar apart i aquesta va ser interrogada per un grup d’uns 15 agents de la policia judicial i agents de seguretat en presència del Procurador General de la Corona d’Al-Aaiun. Li van preguntar sobre les seves creences polítiques i activitats en el camp dels drets humans, què havia fet durant el seu viatge a l’estranger i sobre qui l’havia pagat, així com sobre el tractament mèdic que havia rebut a Espanya. Unes hores més tard, mentre es trobava encara retinguda a l’aeroport, la van obligar a enfrontar-se a un parent i a altres persones sahrauís que van intentar dissuadir-la perquè deixés de lluitar per la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental, cosa que ella va refusar fer, després se li va demanar que firmés una declaració policial i se li va confiscar el passaport i altres documents d’identificació, emesos per les autoritats marroquines. El matí següent, els agents li van dir que la posarien en llibertat si reconeixia públicament la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Aminatu Haidar es va negar a fer-ho i hores més tard agents de seguretat la van pujar a un vol amb destí a Lanzarote, a les Illes Canàries, i la van expulsar del Sàhara Occidental. Durant les gairebé 24 hores que havia estat detinguda a l’aeroport d’Al-Aaiun només se li va permetre realitzar una breu trucada telefònica a la seva família perquè li portessin menjar, prèvia advertència de no explicar res sobre la situació en què es trobava.  Aminatu Haidar no ha sortit de l’aeroport des que va arribar a Lanzarote i porta des d’aleshores sol·licitant que se li permeti tornar a Al-Aaiun; el dia 15 de novembre va iniciar una vaga de fam com a forma de protesta per la seva expulsió forçosa. A la nit dorm en una ambulància proporcionada per la Creu Roja i s’incrementen els motius de preocupació per la seva salut; ja que pateix anèmia i té una úlcera. El 14 de novembre, l’agència de premsa oficial del Marroc va manifestar que Aminatu Haidar se n’havia anat a les Illes Canàries després de no voler seguir el procediment policial estàndard als aeroports, i que havia “renunciat” a la seva nacionalitat marroquina i “confirmat de nou” el seu suport als “separatistes”. El dia següent, el ministre d’Afers Exteriors del Marroc va repetir les mateixes declaracions: que Aminatu Haidar havia “renunciat a la seva ciutadania marroquina”. Aminatu Haidar, que viatja amb freqüència, diu que des de 2006 ha omplert les targetes de desembarcament de la mateixa manera, sense identificar-se com a ciutadana marroquina i indicant que el seu domicili es troba al Sàhara Occidental.  L’expulsió d’Aminatu Haidar, que va rebre el premi Robert F. Kennedy de Drets Humans el 2008, és l’última d’una sèrie de mesures adoptades per les autoritats marroquines contra els defensores i defensores sahrauís dels drets humans i les persones que lluiten per la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental.  L’octubre de 2009, les autoritats marroquines van confiscar els documents de viatge de sis activistes sahrauís –Sidi Mohamed Daddach, Ahmed Sbai, Laarbi Massoud, Atig Brai, Ibrahim Ismaili i Sultana Khaya– per impedir-los viatjar a Mauritània i Espanya. El 6 de novembre, en un discurs commemoratiu del 34 aniversari de la Marxa Verda, quan el Marroc va prendre possessió de l’antic territori espanyol del Sàhara Occidental el 1975, el rei Mohamed VI va dir que no es toleraria cap desafiament a la “integritat territorial” del Marroc –una referència a la incorporació del Sàhara Occidental–. “No és possible gaudir dels drets de ciutadania i renunciar al mateix temps conspirant amb els enemics de la pàtria”, va advertir el rei, suggerint que els i les sahrauís que lluiten per la lliure determinació poden ser desposseïts de la seva ciutadania marroquina per expressar les seves opinions.  Amnistia Internacional insta les autoritats marroquines a complir les seves obligacions internacionals en virtut de l’article 12.4 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), que estableix que “ningú podrà ser arbitràriament privat del dret a entrar al seu propi país”. S’ha de permetre a Aminatu Haidar tornar a Al-Aaiun de forma immediata i incondicional, i les autoritats marroquines han de tornar-li sense dilació els seus documents de viatge i d’identificació. Així mateix, les autoritats han de tornar els documents de viatge i d’identitat que van ser confiscats als altres sis activistes sahrauís detinguts el mes d’octubre, i respectar el seu dret a la llibertat de circulació.    La responsabilitat de les autoritats espanyoles  Amnistia Internacional considera que les autoritats espanyoles no han d’obligar una persona en contra de la seva voluntat a entrar a Espanya, ja que no tenen cap procediment judicial obert que així ho indiqui.  És motiu de preocupació per Amnistia Internacional que l’esmentada defensora estigui en el punt de mira per la seva tasca en defensa dels drets humans i el seu posicionament públic en suport de la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental.  Per això, l’organització considera que les autoritats espanyoles han d’intercedir en favor d’Aminatu Haidar i facilitar la seva sortida d’Espanya perquè retorni a Al-Aaiun en condicions de seguretat i amb totes les garanties per la seva integritat física, encara que no tingui el seu passaport, ja que l’article 19.3 del reglament de estrangeria ofereix la possibilitat de sortida amb documentació defectuosa o sense documentació.    Informació complementària  Durant anys, Aminatu Haidar ha desenvolupat un paper destacat a campanyes organitzades per demanar l’alliberament de presos de consciència i presos polítics sahrauís, així com a l’hora de conscienciar sobre les violacions de drets humans que es cometen al Sàhara Occidental. Ha estat víctima de desaparició forçosa, reclosa sense càrrecs ni judici a centres secrets de detenció de 1987 a 1991. El 2005, va ser condemnada a set mesos de presó en un judici injust per diversos càrrecs relacionats amb la seva presumpta participació en protestes al Sàhara Occidental. Abans de la seva detenció, va necessitar tractament hospitalari degut a les lesions produïdes per els cops que li van donar membres de les forces de seguretat quan es dirigia a una manifestació a Al-Aaiun.  Amnistia Internacional condemna que les autoritats marroquines no respectin el dret a la llibertat d’expressió dels sahrauís, ni el dret de defensores i defensors sahrauís dels drets humans a reunir i divulgar informació i opinions sobre qüestions de drets humans sense por a patir fustigament. Les autoritats marroquines semblen estar adoptant mètodes cada cop més repressius contra l’exercici d’aquests drets pels sahrauís, incomplint així les seves obligacions en virtut dels tractats internacionals de drets humans, com el PIDCP i la Declaració de la ONU sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts, aprovada per l’Assemblea General de la ONU el 9 de desembre de 1998.  Per a més informació sobre el recent deteriorament de la situació de drets humans al Marroc i al Sàhara Occidental podeu consultar: Marruecos y Sáhara Occidental: Ocho nuevos presos de conciencia en octubre (MDE 29/011/2009), 6 de noviembre de 2009. A: http://www.amnesty.org/es/library/info/MDE29/011/2009Marruecos y Sáhara Occidental: Activistas saharauis, en el punto de mira por su visita a Tinduf (MDE 29/010/2009), 13 de octubre de 2009. A: http://www.amnesty.org/es/library/info/MDE29/010/2009  L’organització ha llançat una campanya a Internet en la que recull firmes exigint la llibertat immediata i incondicional de 8 presos de consciència al Sàhara Occidental a través de www.actuaambamnistia.org. Més de 16.000 persones ja donen suport a aquesta petició.