Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El judici de Karadzic ha de servir perquè les víctimes de la guerra de Bòsnia obtinguin justícia

Amnistia Internacional ha expressat la seva satisfacció pel començament del judici del exlíder serbobosnià Radovan Karadzic a la Haia com un pas important per aconseguir justícia per a les desenes de milers de víctimes de la guerra de Bòsnia.

 Karadzic, expresident de la república sèrbia de Bòsnia, va ser detingut el juliol de 2008, més de 12 anys després de ser acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per la seva participació en el conflicte durant la dècada de 1990.

 “Aquest judici posa en relleu el principi fonamental que, sempre que existeixin proves suficients, les persones acusades de genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat han de ser processades en judicis amb les degudes garanties, ja sigui davant tribunals nacionals o internacionals”, va manifestar Nicola Duckworth, directora del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Europa i l’Àsia Central.

 El dilluns dia 26 va ser ajornat el judici de Karadzic davant el Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia a la Haia en no comparèixer aquest a la vista preliminar.

 “El Tribunal ha de disposar de temps i recursos suficients per completar la seva important labor, inclosos els processaments de Ratko Mladic i Goran Hadzic, que continuen en llibertat”, va afegir Nicola Duckworth.

 “Completar el mandat del Tribunal és fonamental per a les víctimes d'aquests crims.”

 Ratko Mladic i Goran Hadzic estan acusats ambdós d'haver permès, des del seu lloc de comandament, que es cometessin crims de guerra, genocidi i altres càrrecs relacionats amb el conflicte en l’ex-Iugoslàvia.

 El judici continua endavant després d'una important decisió de la sala de primera instància, a saber, que els individus acusats d’aquests crims no poden emparar-se en garanties d'immunitat encara que, com assegura Radovan Karadzic, se'ls hagi promès la immunitat enfront del processament durant les negociacions de pau.

 Radovan Karadzic està acusat de:

 - dos càrrecs de genocidi, en relació amb la persecució de musulmans i croats bosnis a Bòsnia i Hercegovina durant el 1992 i amb el genocidi comès contra musulmans bosnis a Srebrenica el juliol de 1995;

- cinc càrrecs de crims de lesa humanitat que inclouen persecució, extermini, assassinat i expulsió;

- quatre càrrecs de violació de les lleis o costums de la guerra, que inclouen presa d'ostatges i sembrar el terror entre la població civil.

 Amnistia Internacional ha demanat reiteradament que el treball del Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia es complementi amb iniciatives nacionals per investigar i enjudiciar les desenes de milers d'altres delictes presumptament comesos per comandaments intermedis i inferiors que el Tribunal no té potestat per jutjar.

 Encara que és probable que el judici de Radovan Karadzic conclogui abans que el Tribunal es clausuri, els judicis davant el Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia no són suficients perquè les víctimes del conflicte dels Balcans obtinguin justícia.

 La comunitat internacional té l'obligació d'assegurar-se que les víctimes fan efectiu el seu dret a obtenir justícia, veritat i reparació. Si no, la tasca de repartir justícia a tota l’ex-Iugoslàvia podria quedar inacabada i les milers de víctimes d'aquests crims seran les que en pagaran el preu.