Les autoritats egípcies han respost a l'informe d'Amnistia Internacional titulat Crushing Humanity: the abuse of solitary confinement in Egypt's prisons negant l'ús generalitzat del règim d'aïllament perllongat. La seva resposta confirma que la supervisió judicial i l'observació dels drets humans a les presons egípcies són inadequades i ineficaces. Amnistia Internacional va escriure a les autoritats egípcies els dies 16 i 17 d'abril de 2018, adjuntant-los un memoràndum on es resumeixen les conclusions de l'informe sobre l'ús del règim d'aïllament amb els presos i preses detinguts per càrrecs de motivació política i sol·licitant els seus comentaris i aclariments. La resposta de les autoritats, de 14 pàgines, es va rebre el 3 de maig de 2018. "Encara que sens dubte ens satisfà tenir l'oportunitat d'interactuar amb el govern egipci, ens decep que s'estiguin centrant en la diferència entre tipus de cel·les en lloc d'afrontar les seves responsabilitats d'acord al dret dels drets humans. Tancar a persones preses a cel·les d'aïllament durant 23 o 24 hores al dia durant mesos i anys sencers és tracte cruel, inhumà i degradant d'acord al dret internacional", ha declarat Najia Bounaim, directora de campanyes d'Amnistia Internacional per al nord d'Àfrica.
"La situació dels drets humans a Egipte és en crisi i les presons del país són llocs on els exemples de crueltat i tracte inhumà es fan especialment patents". Les autoritats egípcies neguen que l'ús del règim d'aïllament perllongat sigui una pràctica estesa, afirmant que hi ha una diferència entre una cel·la d'aïllament i recloure a presos en "cel·les individuals". Tot i això, el que constitueix règim d'aïllament és la reclusió en una cel·la d'aïllament durant més de 22 hores al dia més de 15 dies, i no el tipus de cel·la.  En referència a la famosa presó d'Al Aqrab, les autoritats argumenten que es va construir amb moltes "cel·les individuals".  Però en aquesta presó, Amnistia Internacional va documentar l'existència de presos sotmesos a confinament perllongat i indefinit en règim d'aïllament, tancats sols a les seves cel·les durant setmanes i sense poder rebre visites familiars durant mesos.
A la seva resposta, les autoritats egípcies també confirmen que els presos i preses que esperen  l'execució passen anys reclosos en règim d'aïllament, i afirmen que es tracta d'una pràctica "normal", tot i estar prohibida pel dret internacional dels drets humans. Al memoràndum enviat a les autoritats d'Egipte, Amnistia Internacional va descriure un cas especialment atroç de reclusió perllongada i indefinida en règim d'aïllament que l'organització ha conclòs que constitueix tortura. Es tracta del cas d'Essam Haddad, ex assessor presidencial de Mohamed Morsi, que porta reclòs en règim d'aïllament perllongat i indefinit una mitjana de 23 hores al dia des de setembre de 2013, i no pot rebre visites familiars des d'octubre de 2016. En la seva resposta, les autoritats egípcies no van negar cap de les dades sobre el seu tracte, i només van fer referència a la quantitat de diners que té en el seu compte del menjador de la presó.
Les autoritats també neguen haver prohibit les visites familiars al periodista i defensor dels drets humans Hisham Gaafar, i afirmen que rep visites periòdiques de la seva família, fet que ha desmentit la seva esposa, Rajar El Tantawie. "L'última vegada que vaig poder visitar a Hisham va ser al desembre de 2017. I no poder rebre visites de familiars no li ocorre només a ell, sinó també a molts dels presos de la presó d'Al Aqrab". Declaracions de Rajar El Tantawie a Amnistia Internacional el 6 de maig de 2018. Les autoritats egípcies van afirmar que l'any 2017 la fiscalia havia realitzat només 15 visites a 15 presons. Això confirma que la supervisió de les presons per part de la fiscalia és summament inadequada, i per tant ineficaç. A Egipte hi ha almenys 47 presons adscrites al Departament de Presons, i 137 adscrites pertanyen a la Direcció de Seguretat de diferents governacions.  Segons les lleis del país, els fiscals han de visitar periòdicament les presons en visites sorpresa o anunciades. "La falta d'inspecció periòdica de les presons per part dels fiscals contribueix al nivell sorprenentment baix de protecció dels reclusos enfront dels funcionaris de presons que violen els seus drets amb total impunitat", ha declarat Najia Bounaim. A part d'aquest, l'altre mecanisme de control de les condicions de reclusió és el Consell Nacional de Drets Humans, organisme semioficial al que, segons han revelat les autoritats egípcies, només se li ha permès realitzar 18 visites entre 2013 i 2016.