Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El director executiu de Google ha de respondre preguntes importants sobre les cerques censurades a la Xina

Foto: © Getty Images


El director executiu de Google, Sundar Pichai, compareixerà avui davant del Congrés dels Estats Units per defensar la seva empresa de les acusacions de parcialitat política. Google està acusada de manipular els resultats del seu motor de recerca en perjudici dels conservadors nord-americans, per la qual cosa cal esperar que l'interrogatori de Pichai estigui centrat en les operacions de l'empresa als Estats Units. No obstant això, per algunes de les activitats actuals de Google més enllà de les fronteres d'aquest país, seria aconsellable que els legisladors de Washington ampliessin l'àmbit de la seva investigació.

A l'agost, The Intercept va publicar uns documents interns filtrats en els quals es detallen els plans de Google de llançar una versió del seu motor de recerca a la Xina. Amb el nom en clau de Dragonfly (projecte Libèl·lula), el cercador complirà les normes sobre censura a Internet de la Xina -que s'expliquen entre les més repressives del món- identificant i filtrant automàticament els llocs web bloquejats a la Xina i -incloent en una llista negra les recerques delicades-.

Aquesta llista negra -segons informes, elaborada per la mateixa Google- inclou els conceptes "drets humans", "protesta estudiantil" i "Premi Nobel", així com frases que impliquen una crítica al president xinès Xi Jinping.

El motor de recerca també vincularia les cerques de les persones usuàries al seu número de telèfon personal, fet que facilitarà a les autoritats la identificació de persones concretes. Per tant, existeix el risc real que Google sigui còmplice d'ajudar el govern xinès a detenir o empresonar persones només per expressar pacíficament les seves opinions a Internet.

Canvi radical

Potser la Comissió d'Afers Judicials de la Càmera de Representants nord-americà vulgui preguntar per què Google ha fet marxa enrere respecte de la seva decisió del 2010 de sortir de la Xina. En aquell moment, l'empresa va anunciar que "havia decidit que ja no estem disposats a seguir censurant els nostres resultats a Google.cn", esmenant ciberatacs a comptes de Gmail d'activistes xinesos de drets humans i els intents del govern xinès de "limitar encara més la llibertat d'expressió a la xarxa".

No cal explicar l'aparent canvi d'opinió de Google amb la suavització de l'actitud del govern xinès cap a la censura a Internet i la vigilància en els vuit anys transcorreguts, perquè no hi ha hagut aquest canvi. Si Google ara ha decidit canviar de postura, ha de manifestar-ho públicament. Sundar Pichai ha d'oferir també una explicació clara de com creu l'empresa que casa el projecte Libèl·lula amb la responsabilitat de Google, segons les normes internacionals, de respectar els drets humans en qualsevol lloc del món on operi.

Potser el Congrés també vulgui preguntar a Sundar Pichai quan va llegir per darrera vegada el Codi de conducta de la mateixa Google, que promet promoure els drets a la intimitat i a la llibertat d'expressió de les persones usuàries a tot el món. Al juny, Google va publicar un conjunt de "principis sobre la intel·ligència artificial", en el qual l'empresa promet no crear "tecnologies contràries als principis àmpliament acceptats del dret internacional i els drets humans". També es compromet, per mitjà de la Global Network Initiative, a exercir la diligència deguda en matèria de drets en entrar en mercats o desenvolupar nous serveis.

Llançar un motor de recerca censurat a la Xina buidarà de contingut aquestes promeses. No sorprèn, doncs, que nombroses persones de la plantilla de Google s'hagin revoltat contra el projecte Libèl·lula. El mes passat, centenars de membres del personal de Google van firmar una carta oberta contra el projecte, coincidint amb les protestes organitzades per Amnistia davant de les oficines de Google a mig món.

Mentrestant, Pichai i els seus col·legues executius guarden silenci. En els únics comentaris públics que ha fet sobre el tema de moment, Pichai va dir que "és important que explorem el mercat xinès d'Internet", afegint que el motor de recerca censurat cobriria "força més del 99% de les consultes".

Però l'1% de consultes que Pichai sembla encantat de censurar és fonamental. Per saber el que està en joc, vegem el que està passant a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang, al nord-oest de la Xina. Aquí el govern xinès està duent a terme una campanya d'internament massiu que afecta fins a un milió de membres dels grups ètnics uigur, kazakh i altres de majoria musulmana.

Les autoritats xineses afirmen que estan "combatent l'extremisme", però s'estan empresonant persones per coses tan senzilles com tenir un familiar en un altre país o haver entrat alguna vegada en un lloc web estranger. Segons persones que han estat sota custòdia, les pallisses, la tortura, l'amuntegament i l'adoctrinament polític són habituals. No hi ha assistència lletrada per a les persones detingudes ni se'n facilita cap documentació.

Mitjans de comunicació i grups de drets humans internacionals han produït un bon nombre d'informes detallats sobre les condicions imperants a la regió en els darrers mesos, però Amnistia Internacional no n'ha pogut trobar ni un amb els motors de recerca xinesos. La Libèl·lula de Google no tindria més alternativa que reproduir aquest silenci sancionat per l'Estat sobre el tracte terrible que reben les minories ètniques.

Censura

Si Google acata la censura xinesa, es limitarà a mostrar un flux constant d'articles publicats per mitjans de comunicació estatals que exposen el "savi i benevolent lideratge" de l'Estat. Serà còmplice de difondre el discurs del govern que està combatent el "terrorisme" i promovent la "solidaritat ètnica".

En altres paraules, Google serà còmplice del govern xinès de silenciar les víctimes d'aquesta campanya. Libèl·lula reforçarà i, gairebé amb seguretat, agreujarà la persecució i la discriminació de les minories ètniques i de la comunitat musulmana a la Xina. Com pot ser compatible això amb el compromís de Google de "evitar crear o reforçar una parcialitat injusta"?

El projecte Libèl·lula, si tira endavant, representarà una gegantesca capitulació respecte dels drets humans i dels principis sobre la intel·ligència artificial de la pròpia empresa. La recerca de guanys a la Xina danyarà de forma irreparable la confiança en Google de les persones usuàries d'Internet i possibilitarà que es cometin abusos contra els drets humans.