Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El defensor del poble obre una investigació sobre vulneració del dret a l'habitatge

Ho fa al·legant que la resposta d'un foli del govern és una mostra del poc interès de les autoritats espanyoles. Organitzacions de la societat civil aplaudeixen la decisió del Defensor del Poble, que ha obert una investigació per l'incompliment per part del Govern de les recomanacions de Nacions Unides en matèria d'habitatge, arran del cas d'una família amb dos menors que havia sol·licitat un habitatge social fins en 13 ocasions i que finalment va ser desnonada sense oferir-li un habitatge alternatiu. Després de la condemna a Espanya per incompliment greu de les seves obligacions en matèria d'habitatge per part del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals de Nacions Unides, diverses organitzacions van crear al setembre de 2017 el Grup de Monitorització per al compliment del Dictamen i van plantejar  una queixa davant el Defensor del Poble. Les organitzacions denunciaven així la falta de mesures estatals sobre vulneracions del dret a l'habitatge, en un context social de repunt dels desnonaments derivats de lloguer i expulsió de l'accés a l'habitatge de milers de persones. Després de la queixa, el Defensor del Poble ha obert una investigació considerant que el Govern no està prestant la deguda consideració al dictamen del Comitè ja que en la seva resposta a l'Alt Comissionat de Nacions Unides no va valorar com mereixia les recomanacions. En aquest sentit, el Defensor del Poble diu que "la remissió d'una resposta d'un foli sembla indicar que no s'ha donat a aquesta qüestió per part de les autoritats espanyoles la importància que aquest tema mereix".

A més també considera que s'hauria incomplert la seva obligació de donar a conèixer i divulgar la decisió del Comitè, ja que tan sols es va publicar en un número del Butlletí del Ministeri de Justícia, sense cap altra forma de difusió. Com assenyala el propi Defensor del Poble, és necessari també publicar la decisió en el Butlletí Oficial de l'Estat. Per al Grup de Monitorització aquesta obligació va més enllà i és necessari que els professionals de la judicatura rebin formació específica sobre el dret a l'habitatge i les seves garanties en relació amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). Més informació El 20 de juny de 2017 el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides, òrgan encarregat de supervisar el compliment dels estats de les obligacions incloses al PIDESC, va condemnar a Espanya pel greu incompliment de les seves obligacions en matèria d'habitatge. Ho va fer arran del  cas d'una família que vivia de lloguer en una habitació a Madrid que havia sol·licitat fins a 13 ocasions, des de 1999 a 2011, un habitatge social davant l'Institut de l'Habitatge de Madrid atenent a les seves dificultats econòmiques. Cap va ser admesa. El 3 d'octubre de 2013, la família amb dos fills menors, va ser desnonada després que la propietària del pis decidís no renovar-los el contracte de lloguer i el jutjat ordenés el desallotjament. Sense un altre lloc on anar, primer van dormir durant 10 dies en un centre de persones sense llar. Després de ser convidats a marxar-se, la família va acabar dormint en el cotxe. Després d'estudiar el cas, la resposta del Comitè va ser clara: el desnonament d'aquesta família, sense alternativa habitacional, vulnera el dret a l'habitatge reconegut al PIDESC. La decisió del Comitè inclou recomanacions generals per pal·liar un problema que es demostra estructural a Espanya, on únicament l'any 2017 s'han produït 57.996desnonaments. Entre les recomanacions es troben:   
  • La reforma dels procediments judicials perquè els jutges siguin capaços de valorar les conseqüències personals del llançament.
  • La necessitat de cooperar més i millor entre els tribunals i els serveis socials per evitar que ningú es quedi al carrer.
  • L'obligació d'assegurar alternatives habitacionals en cas de desnonament.
  • La creació d'un pla nacional comprensiu per garantir el dret a l'habitatge a persones amb escassos recursos.

Totes són demandes que les organitzacions que signen aquest comunicat vénen reclamant a les autoritats espanyoles des de l'inici de la crisi econòmica. Les organitzacions signatàries d'aquest comunicat: Amnistia Internacional, Arquitectura Sin Fronteras (ASF), Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES), Federación Europea de Asociaciones Nacionales que trabajan con Personas sin hogar – FEANTSA- (representada per Cáritas Española), Federación de Asociaciones Vecinales de Barcelona (FAVB), Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM), Fundación del Consejo General de la Abogacía Española, Observatori DESC, Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) i Sindicato de Inquilinos  han conformat un grup de monitorització de la societat civil, orientat al compliment per part de l'Estat del dictamen.