Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El Consell de Drets Humans de l'ONU dona suport a les esperances de justícia per a les víctimes de Veneçuela

El Consell de Drets Humans de l'ONU ha adoptat avui una resolució que crea una Missió de Determinació dels Fets destinada a investigar les greus violacions de drets humans i crims de dret internacional que es cometen a Veneçuela, enviant així un missatge definitiu tant a les víctimes com als perpetradors: "no es permetrà que prevalgui la impunitat", ha afirmat Amnistia Internacional.

"Acollim amb satisfacció les mesures adoptades avui pels membres del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Ja era hora de que la comunitat internacional, liderada pels països del continent americà, escoltés a les víctimes, per molt de temps oblidades, d'un desastre sense precedents en matèria de drets humans a la regió," ha manifestat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

La resolució envia, amb caràcter d'urgència, una Missió de Determinació dels Fets a investigar la política de repressió aplicada pel govern de Nicolás Maduro, incloent execucions extrajudicials, tortura i altres maltractaments, desaparicions forçades i detencions arbitràries, amb l'objectiu de garantir la rendició de comptes dels perpetradors i la justícia de les víctimes. Això, en resposta a la crisis multidimensional de drets humans descrita a la resolució, que inclou violacions de drets civils i polítics, així com el dret a l'alimentació, a la salut i a un nivell de vida adequat. Aquesta greu crisis de drets humans no només afecta milions de persones a Veneçuela, sinó que també ha tingut un impacte a nivell regional. Més de 4,3 milions de persones s'han vist obligades a abandonar el seu país a causa de les massives violacions de drets humans, la majoria de les persones que han fugit de Veneçuela ara es troben a altes països de l'Amèrica Llatina i el Carib.

"En el compliment del seu mandat, la Missió de Determinació dels Fets de Nacions Unides haurà d'abordar el context més ampli en el qual té lloc una política de repressió estatal: una terrible emergència humanitària en què els drets humans essencials, com l'alimentació, l'aigua i la salut, s'han convertit en luxes inabastables per a la majoria de la població a Veneçuela", afirma Erika Guevara-Rosas.

"Aquesta resolució respon a les demandes de rendició de comptes fetes per les víctimes, els organitzacions de la societat civil i els Estats de l regió, ja que no van trobar cap recurs als tribunals nacionals i el govern de Nicolás Maduro s'ha aïllat de qualsevol forma d'escrutini regional".

L'Iran va presentar una segona resolució centrada en l'enfortiment de la cooperació del govern veneçolà amb l'Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Michelle Bachelet, i la seva Oficina, que també va ser adoptada per votació.

"La cooperació i la rendició de comptes no són mútuament excloents; són complementàries. Qualsevol solució a la crisis actual ha de donar prioritat a les víctimes i oferir veritat, justícia i reparació, així com garanties de que els fets no tornaran a passar".

"A més de participar constructivament en la recent creada Missió de Determinació dels Fets, esperem que el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides faci un seguiment robust, en cas de que Veneçuela continuï negant-se a col·laborar de manera significativa amb l'Oficina de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans".

Informació addicional

Des del 2014, Amnistia Internacional ha documentat i denunciat la greu crisis de drets humans a Veneçuela. Al 2017, va establir l'existència d'una política de repressió per part de les autoritats sota el mandat de Nicolás Maduro, contra qui pogués ésser percebut com crític o dissident del govern. Des de llavors, ha exigit a les autoritats que posin fi a aquesta política i es comprometin a protegir els drets humans.

Al 2014, Amnistia Internacional va condemnar l'ús abusiu de la força contra els participants de protestes públiques massives i, posteriorment, al 2015, la impunitat de què es beneficiaven els autors d'aquestes violacions. Després d'una missió a Caracas al 2016, l'organització va expressar la seva preocupació per la crisis social i econòmica que pateix el país. Al 2017, durant i després d'un període de protesta social, Amnistia va documentar detencions arbitràries per motius polítics, ús abusiu i intencionadament letal de la força, atacs i incursions il·legals a habitatges, entre d'altres.

Aquesta política de repressió va continuar al 2019, incloent des de gener les execucions extrajudicials selectives. Durant tota aquesta crisis, l'emergència humanitària ha continuat en gran mesura, desatesa, amb més de 4,3 milions de persones que van fugir del país des de 2015, almenys 7 milions que necessitaven ajuda humanitària immediata en el país i una prestació cada cop més fràgil de serveis bàsics com l'aigua i electricitat.

Hi ha poques perspectives de justícia o de rendició de comptes en l'àmbit nacional o regional. Els qui expressen preocupació o busquen justícia pels delictes comesos per les autoritats s'exposen a un alt risc de patir represalies violentes, com detencions arbitràries, tortures i fins i tot execucions extrajudicials. La manca generalitzada d'independència del poder judicial a Veneçuela i la freqüent ingerència del poder executiu en el seu treball, en un context de profunda polarització política, ha donat pas a l'ús abusiu i arbitrari del dret penal com a mecanisme per detenir i processar persones que tenen opinions crítiques sobre les persones adoptades pel govern de Nicolás Maduro.