Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El comerç tòxic de gas lacrimogen fomenta els abusos policials a tot el món

ZAKARIA ABDELKAFI/AFP via Getty Images

  • Amnistia Internacional llança un lloc web interactiu per documentar l'ús indegut del gas lacrimògen per les forces de seguretat.
  • Nova anàlisi sobre gairebé 80 casos en 22 països i territoris.
  • L'organització llança aquest lloc web ara que el gas lacrimògen torna a utilitzar-se en quantitats massives a Hong Kong, París i ciutats d'Estats Units.

La comercialització mundial del gas lacrimògen, fosca i mal regulada, està fomentant la comissió de violacions de drets humans per la policia contra manifestants pacífics a tot el món; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional amb motiu del llançament d'un nou recurs que analitza l'ús indegut d'aquest dispositiu antidisturbis a tot el món.

Tear Gas: An investigation és el lloc multimèdia i interactiu de l'organització on s'examina en què consisteix el gas lacrimògen i com s'utilitza, i es documenten desenes de casos d'ús indegut per les forces de seguretat a tot el món, sovint amb el resultat de lesions greus o mort.

El lloc és especialment pertinent en aquests dies, quan es compleix un any des que la policia de Hong Kong va començar a utilitzar  gasos lacrimògens en manifestacions pacífiques -ús que ha reprès recentment- i quan la policia està bombardejant manifestants amb gas lacrimògen en desenes de ciutats dels Estats Units.

"Les forces de seguretat solen fer-nos creure que el gas lacrimògen és un mitjà segur per dispersar multituds violentes, que evita haver de recórrer a armes més nocives. Però la nostra anàlisi demostra que les forces policials n'estan fent un ús indegut, i a una escala generalitzada", ha afirmat Sam Dubberley, director del projecte Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"Hem documentat l'ús de gas lacrimògen per forces policials en formes per a les quals no ha estat concebut, sovint en quantitats excessives contra manifestants majoritàriament pacífics, o disparant projectils directament contra persones, causant lesions i morts".

Investigació de fonts d'accés públic

Al llarg de l'any passat, el projecte Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va investigar casos d'ús indegut del gas lacrimògen a tot el món, principalment a través de vídeos pujats a plataformes de xarxes socials com Facebook, YouTube i Twitter.

Usant mètodes d'investigació de fonts d'accés públic, l'organització va verificar prop de 500 vídeos i va destacar gairebé 80 casos d'ús indegut del gas lacrimògen en 22 països i territoris, confirmant lloc, data i validesa. L'anàlisi va ser realitzada per l'Equip de Verificació Digital d'Amnistia Internacional, xarxa d'estudiants de sis universitats en quatre continents amb formació en el rastreig i la verificació de contingut de les xarxes socials.

A més de les entrevistes a manifestants, aquesta anàlisi posa al descobert una alarmant tendència mundial en l'ús generalitzat i il·legítim del gas lacrimògen.

La web inclou un vídeo realitzat en col·laboració amb SITU Research en el qual s'analitzen les característiques funcionals del gas lacrimògen, s'explica el funcionament intern de les municions i es mostra com el seu ús indegut pot mutilar i matar.

Tipus d'ús indegut

S'ha disparat gas lacrimògen per la finestreta d'un vehicle amb passatgers, a l'interior d'un autobús escolar, en una cerimònia fúnebre, dins d'hospitals, en edificis residencials, en el metro, en centres comercials i, estranyament, també en carrers pràcticament buits.

A més, les forces de seguretat han disparat cartutxos de gas directament contra persones, causant-los la mort, i també des de camions, tot terrenys i drons passant a gran velocitat. Entre les víctimes hi ha hagut manifestants pel clima, estudiants de secundària, personal mèdic, periodistes, migrants i persones que defensen els drets humans, com les que integren el moviment Torneu les nostres nenes a Nigèria.

En un vídeo, de l'1 de juny de 2020, es veu la policia de la ciutat de Filadèlfia, als Estats Units, disparar repetides ràfegues de gas lacrimògen contra desenes de manifestants atrapats enun terraplè d'una autopista sense vies de sortida.

Personal mèdic d'Omdurman, als afores de la capital de Sudan, Khartum, va explicar a Amnistia Internacional que, l'any passat, soldats i forces de seguretat havien assaltat la sala d'urgències d'un hospital i l'havien omplert de gas tòxic, agreujant l'estat de 10 pacients. Un membre del personal mèdic va explicar: "Els soldats van disparar gas lacrimògen i munició real dins de l'hospital. Després van venir a la sala d'urgències i van disparar quatre cartutxos de gas; gràcia a Déu només va explotar-ne un". Es va llançar un cartutx de gas lacrimògen sota el llit d'un home de 70 anys que havia sofert una aturada cardíaca. Va morir als 10 minuts.

En un vídeo gravat a Veneçuela es veu com un cartutx de gas lacrimògen obre un esvoranc en un escut de fusta de fabricació casolana que usava un manifestant per defensar-se de l'ús policial d'aquesta arma a Caracas. Falla per poc: d'haver-se desviat uns centímetres, podia haver-li causat lesions potencialment mortals.

Amnistia Internacional ha documentat múltiples formes d'ús indegut del gas lacrimògen per la policia:

  • Disparar-lo en espais tancats
  • Disparar-lo directament contra persones
  • Usar-lo en quantitats excessives
  • Disparar-lo contra manifestacions pacífiques
  • Disparar-lo contra grups que tenen menys possibilitats de fugir o són més sensibles als seus efectes, com menors d'edat, persones majors i persones amb discapacitat.

En el lloc web s'inclouen vídeos d'entrevistes amb una diversitat d'analistes externs -des d'un metge d'urgències fins a especialistes en actuació policial i en empreses i drets humans- sobre per què el gas lacrimògen és tan nociu si s'usa incorrectament.

Amnistia Internacional se suma al relator especial de l'ONU sobre la tortura en equiparar l'ús del gas lacrimògen en determinades situacions amb la tortura i altres maltractaments.

Un comerç mal regulat

Malgrat el mal ús generalitzat, no s'ha acordat una normativa internacional sobre el comerç del gas lacrimògen i altres dispositius antidisturbis. Molt pocs Estats ofereixen informació pública sobre el volum i la destinació de les exportacions de gas lacrimògen, la qual cosa dificulta una vigilància independent.

Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega porten més de dos decennis fent campanya en favor de més controls sobre la producció, l'ús i el comerç del gas lacrimògen i altres armes menys letals. Com a resultat, l'ONU i organismes regionals com la Unió Europea i el Consell d'Europa han reconegut la necessitat de regular l'exportació de les armes menys letals.

Gràcies a la feina d'incidència diplomàtica d'alt nivell duta a terme pels més de 60 Estats que integren l'Aliança per un Comerç sense Tortura, amb suport d'Amnistia Internacional i la Fundació Omega, l'ONU està estudiant la possible elaboració de controls sobre el comerç internacional d'armes menys letals i altres articles, i així evitar el seu ús per cometre tortura i altres maltractaments o aplicar la pena de mort. Amnistia Internacional i la Fundació Omega estan pressionant perquè aquestes mesures incloguin el gas lacrimògen i altres dispositius antidisturbis.

"Part del problema amb el gas lacrimògen és simplement que algunes forces policials interpreten malament com i quan poden usar-lo de forma legítima, mentre que altres prefereixen fer cas omís d'aquestes instruccions i alguns l'utilitzen com a arma", ha dit Patrick Wilcken, investigador d'Amnistia Internacional sobre Control d'Armes, Seguretat i Drets Humans.

Però part de la solució també ha de ser més escrutini del comerç global escassament regulat del gas lacrimògen i altres dispositius antidisturbis. El gas lacrimògen ha de ser inclòs en els controls internacionals sobre armes menys letals i dispositius d'immobilització que s'estan debatent actualment en l'ONU".

Informació complementària

Països i territoris inclosos:

Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, França, Estats Units (inclosa la frontera EUA/Mèxic), Guinea, Haití, Hondures, Hong Kong, l'Índia (Caixmir administrada per Índia), l'Iraq, Iran, Israel-Territoris Palestins Ocupats, Kenya, Líban, Nigèria, República Democràtica del Congo, Sudan, Turquia, Veneçuela i Zimbabue

Fabricants de gas lacrimògen i llançadors connexos inclosos:

Cavim, Condor Senar-Lethal Technologies, DJI*, Falken, PepperBall, The Safariland Group i Tippmann Sports LLC. Amnistia Internacional va contactar amb les set empreses per obtenir els seus comentaris i només una va respondre.

*Produeix drones comercials que s'han utilitzat per llançar gas lacrimògen a Gaza